La soja
Laltre dia, un diumenge, abans de sortir de paseig, llegia una mica el diari. Al fer un cop dull al Magazine em va cridar latenció un article de secció de lescriptora Carmen Posadas. Ella reflectia el seu escepticisme cap a la soja i els seus beneficis per a la salut, sojoescéptica es denominava.
Fins aquí tot correcte, el que passa és que feia una presentació del tema tocant-lo duna forma tan superficial i amb una manca de rigor tan gran que fins i tot quedava buit en un setmanari de diumenge.
El que ella diu i com ho diu és respectable, però parlar de pamplinas quan es refereix als beneficis de la soja o que la seva pell no serà mai com la duna top model pel fet de dutxar-se amb productes que portin soja, em sembla tan banal i poc rigorós que en el moment de llegir-ho em van venir una barreja de ganes de riure i indignació al veure les coses que deia lescriptora.
A veure, la soja és un aliment que ve dorient, concretament els antics xinesos la consideraven un aliment sagrat. A part daixò, pensant que encara no és un producte propi de la nostra dieta anomenaré algunes coses que la senyora Posadas va oblidar en la seva exposició.
En primer lloc, la soja conté proteïnes dalt valor biològic, quasi equivalents a les de la carn, el peix o els ous.
Resulta molt útil per al tractament reductor de colesterol.
Té gran presència de fitoestrògens (estrògens dorigen vegetal). Cal saber que a la menopausa, les dones redueixen molt la segregació destrògens. Aquesta mancança es compensa per via farmacològica. Lacció dels fitoestrògens de la soja està demostrat i a més no té efectes secundaris.
Aquests isoflavons de soja (fitoestrògens o estrògens dèbils) poden actuar com a estrògens, també com a inhibidors denzims promotors de càncer (anul·len lacció daquests enzims), com a antioxidants i com a estimuladors immunològics.
Pel que fa a la menopausa (tema tocat en larticle de referència per la senyora Posadas), ja sabem que es redueixen els nivells destrògens, que comporten una sèrie de disfuncions en la temperatura corporal de la dona. Els efectes dels isoflavons de soja fan possible una alternativa natural que alleuja aquests efectes, això sense tenir símptomes afegits o col·laterals.
També actua a favor de losteoporosi, ja que aquests isoflavons tenen la suficient activitat estrogènica com per promoure la formació òssia.
Els isoflavons de soja tenen efectes favorables sobre les concentracions de lípids (colesterol LDL i HDL) en plasma (a la sang), actuant així sobre possibles problemes cardiovasculars.
La genisteïna (forma majoritària dels isoflavons) actua reduint el risc de càncer, ja que al funcionar com un estrogen dèbil no afavoreix laparició de massa estrògens en sang (cosa que pot arribar a passar quan hi ha una teràpia de substitució destrògens a la menopausa), ja que competeix amb ells per unir-se als receptors cel·lulars.
Estudis in vitro han demostrat que la genisteïna frena el creixement de cèl·lules cancerígenes a causa de lacció inhibidora de lactivitat denzims que controlen el creixement cel·lular, com pot ser la tirosina-cinasa.
També sha vist en estudis fets als Estats Units i a Holanda que els fitoestrògens tenen efectes protectors sobre el risc darterioesclerosi i degeneració arterial, actuant sobre les parets de les artèries, sobretot en dones ancianes postmenopàusiques.
Per no parlar de loli de soja. És dels pocs productes que té una relació perfecta entre els àcids grassos Omega 6 i els Omega 3: 7a1 (lOMS recomana que ha de ser entre 5a1 i 10a1).
Bé, aquests són alguns dels beneficis de la soja i els seus derivats. Estan comprovats científicament. Jo no sóc un gran consumidor de soja, però sí que em crec que és un producte beneficiós per a la salut si sabem com i quan lhem de prendre. Levidència està clara. Una altra cosa és com utilitzen la publicitat i els mitjans aquest producte. Per a això som persones amb coneixement i cultura, per saber diferenciar el que és important i profund del que és buit i poc rellevant.
Ah, jo sóc sojocreient.
Fins aquí tot correcte, el que passa és que feia una presentació del tema tocant-lo duna forma tan superficial i amb una manca de rigor tan gran que fins i tot quedava buit en un setmanari de diumenge.
El que ella diu i com ho diu és respectable, però parlar de pamplinas quan es refereix als beneficis de la soja o que la seva pell no serà mai com la duna top model pel fet de dutxar-se amb productes que portin soja, em sembla tan banal i poc rigorós que en el moment de llegir-ho em van venir una barreja de ganes de riure i indignació al veure les coses que deia lescriptora.
A veure, la soja és un aliment que ve dorient, concretament els antics xinesos la consideraven un aliment sagrat. A part daixò, pensant que encara no és un producte propi de la nostra dieta anomenaré algunes coses que la senyora Posadas va oblidar en la seva exposició.
En primer lloc, la soja conté proteïnes dalt valor biològic, quasi equivalents a les de la carn, el peix o els ous.
Resulta molt útil per al tractament reductor de colesterol.
Té gran presència de fitoestrògens (estrògens dorigen vegetal). Cal saber que a la menopausa, les dones redueixen molt la segregació destrògens. Aquesta mancança es compensa per via farmacològica. Lacció dels fitoestrògens de la soja està demostrat i a més no té efectes secundaris.
Aquests isoflavons de soja (fitoestrògens o estrògens dèbils) poden actuar com a estrògens, també com a inhibidors denzims promotors de càncer (anul·len lacció daquests enzims), com a antioxidants i com a estimuladors immunològics.
Pel que fa a la menopausa (tema tocat en larticle de referència per la senyora Posadas), ja sabem que es redueixen els nivells destrògens, que comporten una sèrie de disfuncions en la temperatura corporal de la dona. Els efectes dels isoflavons de soja fan possible una alternativa natural que alleuja aquests efectes, això sense tenir símptomes afegits o col·laterals.
També actua a favor de losteoporosi, ja que aquests isoflavons tenen la suficient activitat estrogènica com per promoure la formació òssia.
Els isoflavons de soja tenen efectes favorables sobre les concentracions de lípids (colesterol LDL i HDL) en plasma (a la sang), actuant així sobre possibles problemes cardiovasculars.
La genisteïna (forma majoritària dels isoflavons) actua reduint el risc de càncer, ja que al funcionar com un estrogen dèbil no afavoreix laparició de massa estrògens en sang (cosa que pot arribar a passar quan hi ha una teràpia de substitució destrògens a la menopausa), ja que competeix amb ells per unir-se als receptors cel·lulars.
Estudis in vitro han demostrat que la genisteïna frena el creixement de cèl·lules cancerígenes a causa de lacció inhibidora de lactivitat denzims que controlen el creixement cel·lular, com pot ser la tirosina-cinasa.
També sha vist en estudis fets als Estats Units i a Holanda que els fitoestrògens tenen efectes protectors sobre el risc darterioesclerosi i degeneració arterial, actuant sobre les parets de les artèries, sobretot en dones ancianes postmenopàusiques.
Per no parlar de loli de soja. És dels pocs productes que té una relació perfecta entre els àcids grassos Omega 6 i els Omega 3: 7a1 (lOMS recomana que ha de ser entre 5a1 i 10a1).
Bé, aquests són alguns dels beneficis de la soja i els seus derivats. Estan comprovats científicament. Jo no sóc un gran consumidor de soja, però sí que em crec que és un producte beneficiós per a la salut si sabem com i quan lhem de prendre. Levidència està clara. Una altra cosa és com utilitzen la publicitat i els mitjans aquest producte. Per a això som persones amb coneixement i cultura, per saber diferenciar el que és important i profund del que és buit i poc rellevant.
Ah, jo sóc sojocreient.