De la necessitat al plaer
Fa uns 350.000 anys aC, lhome va descobrir i domesticar el foc; això va permetre canviar el gust dels aliments, transformar-ne la textura (fent-los més fàcils de mastegar i de digerir) i va donar la possibilitat de conservar-los.
El foc va comportar lús de recipients per poder transmetre la calor duna manera més difuminada. Els primers van ser com unes cordes de cuir per tal descalfar aigua, també es feien servir lloses de pissarra (aquestes feien la funció de planxa).
El fet de cuinar era una eina per modificar lestat dun producte i bàsicament per conservar-lo.
Una millora important es dóna amb la troballa de la ceràmica. Els bullits serien des daquell moment més freqüents, cosa que implica una versatilitat més gran del mateix producte i un grau més elevat dhigiene.
Es pot afirmar que un dels descobriments més destacats va ser fruit dun descuit o accident, ens referim a la fermentació, un coneixement que durant molts anys va ser transmès de forma mecànica, sense buscar cap explicació lògica de tal empirisme. La fermentació va ser, potser, el punt de partida cap a la possibilitat de gaudir amb allò que es cuinava.
Quan parlem de fermentació, parlem de cereals amb aigua, de la llet o de la farina. Així doncs, civilitzacions com legípcia gaudien de la primera cervesa, menjaven suaus formatges o degustaven un bon pa calent.
Les primeres grans civilitzacions, que ja shavien convertit en sedentàries domesticant els animals en comptes de caçar-los, comencen a entendre la cuina més enllà del recurs per conservar i fer més agradable el menjar. Uns homes que guarden el millor producte per a una ocasió especial, que valoren, per tant, el bon menjar i que comencen a esmenar-se perquè allò no només sigui un aliment sinó que a més agradi.
Prova documentada daixò són els jeroglífics trobats a moltes de les grans piràmides que mostren com engreixar els ànecs per tal dobtindre el que avui coneixem amb el nom de foie, realment un autèntic pecat que ja degustaven els faraons.
El menjar, tot i ser una necessitat per a la supervivència de lespècie, ha evolucionat juntament amb lhome i ha assolit el grau de plaer. Un plaer que és a labast de tothom.
Mengem i gaudim!
El foc va comportar lús de recipients per poder transmetre la calor duna manera més difuminada. Els primers van ser com unes cordes de cuir per tal descalfar aigua, també es feien servir lloses de pissarra (aquestes feien la funció de planxa).
El fet de cuinar era una eina per modificar lestat dun producte i bàsicament per conservar-lo.
Una millora important es dóna amb la troballa de la ceràmica. Els bullits serien des daquell moment més freqüents, cosa que implica una versatilitat més gran del mateix producte i un grau més elevat dhigiene.
Es pot afirmar que un dels descobriments més destacats va ser fruit dun descuit o accident, ens referim a la fermentació, un coneixement que durant molts anys va ser transmès de forma mecànica, sense buscar cap explicació lògica de tal empirisme. La fermentació va ser, potser, el punt de partida cap a la possibilitat de gaudir amb allò que es cuinava.
Quan parlem de fermentació, parlem de cereals amb aigua, de la llet o de la farina. Així doncs, civilitzacions com legípcia gaudien de la primera cervesa, menjaven suaus formatges o degustaven un bon pa calent.
Les primeres grans civilitzacions, que ja shavien convertit en sedentàries domesticant els animals en comptes de caçar-los, comencen a entendre la cuina més enllà del recurs per conservar i fer més agradable el menjar. Uns homes que guarden el millor producte per a una ocasió especial, que valoren, per tant, el bon menjar i que comencen a esmenar-se perquè allò no només sigui un aliment sinó que a més agradi.
Prova documentada daixò són els jeroglífics trobats a moltes de les grans piràmides que mostren com engreixar els ànecs per tal dobtindre el que avui coneixem amb el nom de foie, realment un autèntic pecat que ja degustaven els faraons.
El menjar, tot i ser una necessitat per a la supervivència de lespècie, ha evolucionat juntament amb lhome i ha assolit el grau de plaer. Un plaer que és a labast de tothom.
Mengem i gaudim!