El Pòsit: sentit comú
Fa exactament dos anys la meva Fanalada ja la vaig dedicar a ledifici del Pòsit. Va ser un cop dull extraordinari que va ocupar tota una plana i vaig argumentar la seva extensió perquè era una qüestió delicada i compromesa que no tocava un tema urbanístic sinó que era una qüestió de sentiments i democions difícils de traslladar a un paper. El 2004 penso de la mateixa manera i em resultarà molt difícil resumir-ho en poques paraules i no repetir els mateixos arguments.
Aleshores parlàvem duna hipòtesi, mentre que ara parlem ja duna situació real. Si aleshores destacava una via com la més òptima, la del diàleg i consens, per afrontar la situació, ara crec que aquesta és imprescindible. No correm. No tinguem pressa, que ja diuen que és mala consellera. La decisió és tan important que no ens vindrà duns mesos, perquè si no encertem en la solució després serà massa tard per penedir-nos-en.
Hem dobrir les portes del futur del Pòsit i de la seva plaça a la ciutadania. A tothom. Tots tenim alguna cosa a dir-hi, les entitats, les institucions, els comerciants i, sobretot, els cambrilencs. El que està en joc no és només una part del nostre patrimoni arquitectònic, que també, sinó la pervivència dun dels senyals didentitat de la Platja, per mantenir el que són les essències de Cambrils davant el creixement imparable que es preveu per als pròxims anys i que diuen que ens situarà al voltant dels cinquanta mil habitants.
Totes les notícies que marriben porten a linevitabilitat denderrocar ledifici. Ara bé, no sé si és factible tècnicament, ho desconec absolutament, poder mantenir la façana original o no. Sigui com sigui i en la línia participativa que ja apuntava, cal escoltar totes les opinions dels especialistes i obrir un període perquè saportin idees per trobar la fórmula que preservi més el que ha de suposar el futur Pòsit. A això suposo que hi pot ajudar molt limportant fons fotogràfic que hi ha sobre ledifici i el seu entorn. Hem daconseguir que la nova construcció respecti al màxim lestructura i laspecte exterior de lactual edifici i reflectexi el mateix estil de cara a mantenir el seu esperit.
Però al marge de les parets, hi ha també el contingut. Per a una cosa i per a laltra cal també lentesa entre la Confraria i lAjuntament, que espero que es produirà amb lalçada de mires i la visió de futur que uns i altres hi posaran. Però ha de quedar ben clar que no estem davant duna operació comercial i sha de fugir del pur mercantilisme, tot i que shan de respectar les legítimes aspiracions dels propietaris. Per això sha de tenir en compte tant la trajectòria històrica de ledifici i les funcions que ha tingut en el transcurs dels anys i també la manca dinstal·lacions públiques que hi ha a la Platja.
Trobo encertat construir un pàrquing soterrani, que ens deixarà la plaça neta de cotxes, que serà una altra forma de fer ressaltar tot lentorn i de fer veure que allí hi ha alguna cosa que Cambrils estima i aprecia: la plaça del Pòsit. I aquí vull rescatar del meu article del 2002 el suggeriment que el terra daquesta nova plaça podria ser lempedrat antic amb els quatre rotllos que hi havia per vendre el peix i que de ben segur encara deuen ser a sota de les capes de quitrà actual. I sinó, les fotos de lèpoca ens ajudaran a reconstruir-ho fàcilment.
Un tema delicat en el qual caldrà que tots hi posin el millor de les seves capacitats.
Aleshores parlàvem duna hipòtesi, mentre que ara parlem ja duna situació real. Si aleshores destacava una via com la més òptima, la del diàleg i consens, per afrontar la situació, ara crec que aquesta és imprescindible. No correm. No tinguem pressa, que ja diuen que és mala consellera. La decisió és tan important que no ens vindrà duns mesos, perquè si no encertem en la solució després serà massa tard per penedir-nos-en.
Hem dobrir les portes del futur del Pòsit i de la seva plaça a la ciutadania. A tothom. Tots tenim alguna cosa a dir-hi, les entitats, les institucions, els comerciants i, sobretot, els cambrilencs. El que està en joc no és només una part del nostre patrimoni arquitectònic, que també, sinó la pervivència dun dels senyals didentitat de la Platja, per mantenir el que són les essències de Cambrils davant el creixement imparable que es preveu per als pròxims anys i que diuen que ens situarà al voltant dels cinquanta mil habitants.
Totes les notícies que marriben porten a linevitabilitat denderrocar ledifici. Ara bé, no sé si és factible tècnicament, ho desconec absolutament, poder mantenir la façana original o no. Sigui com sigui i en la línia participativa que ja apuntava, cal escoltar totes les opinions dels especialistes i obrir un període perquè saportin idees per trobar la fórmula que preservi més el que ha de suposar el futur Pòsit. A això suposo que hi pot ajudar molt limportant fons fotogràfic que hi ha sobre ledifici i el seu entorn. Hem daconseguir que la nova construcció respecti al màxim lestructura i laspecte exterior de lactual edifici i reflectexi el mateix estil de cara a mantenir el seu esperit.
Però al marge de les parets, hi ha també el contingut. Per a una cosa i per a laltra cal també lentesa entre la Confraria i lAjuntament, que espero que es produirà amb lalçada de mires i la visió de futur que uns i altres hi posaran. Però ha de quedar ben clar que no estem davant duna operació comercial i sha de fugir del pur mercantilisme, tot i que shan de respectar les legítimes aspiracions dels propietaris. Per això sha de tenir en compte tant la trajectòria històrica de ledifici i les funcions que ha tingut en el transcurs dels anys i també la manca dinstal·lacions públiques que hi ha a la Platja.
Trobo encertat construir un pàrquing soterrani, que ens deixarà la plaça neta de cotxes, que serà una altra forma de fer ressaltar tot lentorn i de fer veure que allí hi ha alguna cosa que Cambrils estima i aprecia: la plaça del Pòsit. I aquí vull rescatar del meu article del 2002 el suggeriment que el terra daquesta nova plaça podria ser lempedrat antic amb els quatre rotllos que hi havia per vendre el peix i que de ben segur encara deuen ser a sota de les capes de quitrà actual. I sinó, les fotos de lèpoca ens ajudaran a reconstruir-ho fàcilment.
Un tema delicat en el qual caldrà que tots hi posin el millor de les seves capacitats.