Qui no adoba la gotera...
Temps de pluges, arriba la tardor i, com cada any, haurem de preparar la roba per a la nova estació. És curiós com aquest fet es repeteix any rere any, de forma natural. Arriba el fred i traiem de larmari abrics, pantalons i tot allò que cal per anar ben abrigats. I com és que no fem el mateix amb les nostres velles cases?
Any rere any, aquella petita gotera que només surt quan plou de llevant o de mestral torna a visitar-nos, i a cada nova tempesta saccentua més. Però no hi fa res, és una gotera petita que només surt de tant en tant, ja larreglarem lany que ve. Aquest és un pensament massa estès a casa nostra i és lerror més gran que es pot cometre, ja que, com bé diu el proverbi, qui no adoba la gotera, ha dadobar la casa entera. Que algú permeti que a casa seva hi hagi goteres, mira, per ell farà. Però moltes vegades, aquestes goteres perjudiquen les cases veïnes, i el veí no en té cap culpa que els del costat siguin uns deixats. Encara molt més greu és quan al barri antic sesfondra una casa i queda mig enrunada o amb el solar buit. Això és el perjudici més gran que se li pot causar a les cases veïnes, que, normalment, es recolzen les unes amb les altres. I al nostre barri encara en queden unes quantes de cases mig enrunades o solars buits. Us faria la llista de memòria, però lhe fet tantes vegades per a cada nou consistori que entra a manar a lAjuntament que ja no en tinc ganes de tornar-la a fer, i és una vergonya que consistori rere consistori no shi posi remei.
Un solar buit, com a mínim, hauria destar encimentat amb pendent cap al carrer per evitar que laigua filtri sota dels pocs fonaments que normalment tenen aquestes cases. Però a lamo del solar, què li expliques! A ell no li fa cap mal la pluja i el veí, que es toqui els nassos. Això quan hi ha un propietari, quan per les coses de la vida aquella casa és de dos, tres o més, té molts números de ser abandonada i que peti per on vulgui. Doncs no senyor. Si ningú no sen vol fer responsable, lAjuntament té prou potestat per posar-hi remei i obligar els propietaris a mantenir la casa en condicions o el solar net i protegit.
Any rere any, aquella petita gotera que només surt quan plou de llevant o de mestral torna a visitar-nos, i a cada nova tempesta saccentua més. Però no hi fa res, és una gotera petita que només surt de tant en tant, ja larreglarem lany que ve. Aquest és un pensament massa estès a casa nostra i és lerror més gran que es pot cometre, ja que, com bé diu el proverbi, qui no adoba la gotera, ha dadobar la casa entera. Que algú permeti que a casa seva hi hagi goteres, mira, per ell farà. Però moltes vegades, aquestes goteres perjudiquen les cases veïnes, i el veí no en té cap culpa que els del costat siguin uns deixats. Encara molt més greu és quan al barri antic sesfondra una casa i queda mig enrunada o amb el solar buit. Això és el perjudici més gran que se li pot causar a les cases veïnes, que, normalment, es recolzen les unes amb les altres. I al nostre barri encara en queden unes quantes de cases mig enrunades o solars buits. Us faria la llista de memòria, però lhe fet tantes vegades per a cada nou consistori que entra a manar a lAjuntament que ja no en tinc ganes de tornar-la a fer, i és una vergonya que consistori rere consistori no shi posi remei.
Un solar buit, com a mínim, hauria destar encimentat amb pendent cap al carrer per evitar que laigua filtri sota dels pocs fonaments que normalment tenen aquestes cases. Però a lamo del solar, què li expliques! A ell no li fa cap mal la pluja i el veí, que es toqui els nassos. Això quan hi ha un propietari, quan per les coses de la vida aquella casa és de dos, tres o més, té molts números de ser abandonada i que peti per on vulgui. Doncs no senyor. Si ningú no sen vol fer responsable, lAjuntament té prou potestat per posar-hi remei i obligar els propietaris a mantenir la casa en condicions o el solar net i protegit.