Som rics?
Sacaba de publicar el darrer anuari econòmic de la Caixa, que correspon a lany 2003, probablement un dels estudis més complets que es fan en aquests moments a Espanya. Un dels aspectes que shi analitzen és la renda familiar disponible per habitant, és a dir, quants diners ingressa una família (salari, pensió, interessos bancaris, altres rendes) menys els impostos i dividit pel nombre de components de la unitat familiar. Doncs bé, segons lestudi cada català pot disposar cada any al voltant duns 12.650 euros (2,1 milions de pessetes). Catalunya és, segons les dades, una de les comunitats més riques, al mateix nivell que Madrid, però per sota de Navarra i el País Basc. Si ho mirem per províncies, els tarragonins estem a la cua del conjunt del país, amb només 12.000 euros disponibles per cap, uns 650 menys que els lleidetans i els barcelonins, i uns 1.500 per sota dels gironins.
La gràcia de lestudi de la Caixa és que, a més de les comunitats autònomes i les províncies, també dóna les dades per a tots els pobles dEspanya que tenen més de 1.000 habitants, entre ells, naturalment, Cambrils. Resulta, doncs, que som un dels pobles més rics de la província, només superats per Castellvell i Salou, al mateix nivell que Almoster, Altafulla, Calafell, Creixell, Cunit, Mont-roig del Camp, Roda de Barà, Tarragona i Torredembarra. Com podeu comprovar, estem més o menys igual que la capital, altres pobles de la costa i un parell de municipis molt a prop de Reus que abans eren poblets i que ara es fan grans a marxes forçades perquè molts reusencs hi van a viure. I quants diners té cada cambrilenc per gastar? Doncs, més o menys 12.650 euros, és a dir, la mitjana catalana. O sigui, que som uns tarragonins rics però uns catalans del montón. Ja sabeu, però, que hi ha veritats, mentides i estadístiques. O sigui, que si el meu veí té dos pollastres i jo no en tinc cap, el meu estómac sap perfectament que passa gana però lestadística sentesta a mantenir que tots dos anem servits.
A part de lestimació dels diners que podem gastar, lestudi aporta un seguit de dades curioses de repassar. Per exemple, que a Cambrils hi ha un telèfon per cada 0,54 habitants. Telèfon fix, és clar, perquè de mòbils ja falta poc perquè tothom en tingui un. Latur és del 2,2%, però aquí es calcula sobre el total de la població, mentre líndex oficial es refereix habitualment al percentatge sobre la població activa, és a dir, la gent en edat de treballar, traient nens, jubilats i pensionistes. De vehicles a motor, en tenim més de 15.000, amb un creixement anual superior al 6%, que, tot i que és important, està per sota del daltres pobles semblants al nostre. Tenim (teníem a final de lany passat, perquè ara ja nhi ha dues o tres més) 28 oficines de bancs i caixes, la qual cosa significa que toca a 841 cambrilencs per oficina, i tenim també 355 activitats de restauració i bar. En aquest punt, només ens guanyen, a nivell provincial, Tarragona i Reus.
I, per últim, lestudi constata un cop més lextraordinari ritme de creixement de la població: a final del 2003 hi havia 23.555 cambrilencs, 5.170 més que el 1998. Més o menys (i cada vegada més que menys) un miler de nous cambrilencs cada any.
La gràcia de lestudi de la Caixa és que, a més de les comunitats autònomes i les províncies, també dóna les dades per a tots els pobles dEspanya que tenen més de 1.000 habitants, entre ells, naturalment, Cambrils. Resulta, doncs, que som un dels pobles més rics de la província, només superats per Castellvell i Salou, al mateix nivell que Almoster, Altafulla, Calafell, Creixell, Cunit, Mont-roig del Camp, Roda de Barà, Tarragona i Torredembarra. Com podeu comprovar, estem més o menys igual que la capital, altres pobles de la costa i un parell de municipis molt a prop de Reus que abans eren poblets i que ara es fan grans a marxes forçades perquè molts reusencs hi van a viure. I quants diners té cada cambrilenc per gastar? Doncs, més o menys 12.650 euros, és a dir, la mitjana catalana. O sigui, que som uns tarragonins rics però uns catalans del montón. Ja sabeu, però, que hi ha veritats, mentides i estadístiques. O sigui, que si el meu veí té dos pollastres i jo no en tinc cap, el meu estómac sap perfectament que passa gana però lestadística sentesta a mantenir que tots dos anem servits.
A part de lestimació dels diners que podem gastar, lestudi aporta un seguit de dades curioses de repassar. Per exemple, que a Cambrils hi ha un telèfon per cada 0,54 habitants. Telèfon fix, és clar, perquè de mòbils ja falta poc perquè tothom en tingui un. Latur és del 2,2%, però aquí es calcula sobre el total de la població, mentre líndex oficial es refereix habitualment al percentatge sobre la població activa, és a dir, la gent en edat de treballar, traient nens, jubilats i pensionistes. De vehicles a motor, en tenim més de 15.000, amb un creixement anual superior al 6%, que, tot i que és important, està per sota del daltres pobles semblants al nostre. Tenim (teníem a final de lany passat, perquè ara ja nhi ha dues o tres més) 28 oficines de bancs i caixes, la qual cosa significa que toca a 841 cambrilencs per oficina, i tenim també 355 activitats de restauració i bar. En aquest punt, només ens guanyen, a nivell provincial, Tarragona i Reus.
I, per últim, lestudi constata un cop més lextraordinari ritme de creixement de la població: a final del 2003 hi havia 23.555 cambrilencs, 5.170 més que el 1998. Més o menys (i cada vegada més que menys) un miler de nous cambrilencs cada any.