Periodistes a missa
La nostra població ha tornat a ser objecte dinterès mediàtic a causa dun conflicte intern: lús de la llengua en la celebració de la missa a lesglésia de Sant Pere. Com a bona polèmica, shan sentit opinions de tots colors, malgrat que malauradament en aquests temes són poques les persones que arriben a justificar coherentment les seves idees i ja se sap que això de lidioma encén passions en tots els bàndols. De totes les versions que han circulat dels fets ocorreguts, sen desprèn que aquells que van originar la polèmica es van comportar autènticament com uns mal educats. A partir daquí, el cas ha pres una volada magnificada i sha portat a extrems que no calia, fins al punt de convertir-se en una notícia dinterès mediàtic motivat per lavidesa de successos noticiables durant la temporada canicular. Fins i tot TV3 es va arribar a casa nostra a cobrir la notícia un diumenge destiu!
Vistos els esdeveniments en retrospectiva, hi destaca la quantitat insospitada de rucades sense sentit i exageracions que shan arribat a dir, sobretot per la premsa. Les primeres informacions van aparèixer publicades a mitjan agost al Diari de Tarragona, un mitjà que no es destaca precisament pel seu ús del català. El periodista que ho signava hi va presentar un patètic enfrontament entre catalans i castellans. Però molt pitjor va ser larticle de La Vanguardia firmat per Joaquim Roglán, professor a la Universitat Ramon Llull, en què feia al·lusions subversives a Carod-Rovira i fins i tot al Negre de Banyoles. Es tractava, doncs, duna crònica que, sota un to de burla constant, mancava al respecte dels cambrilencs. No em puc explicar com La Vanguardia és capaç de colar cròniques tan nefastes com aquesta apareguda el passat 17 dagost. Les informacions shan de presentar amb rigor i les interpretacions cal raonar-les correctament, sinó es corre el risc de punxar lharmoniosa convivència de la gent daquest poble sense cap mena de motiu: els cambrilencs potser som persones poc entusiastes en la participació social, però som gent molt ben avinguda. En tot cas considero que lúnic protagonista daquesta història que no ha deixat de tocar de peus a terra ha estat el rector de la parròquia, Ramon Blas.
Tot aquest afer ha posat sobre la taula una qüestió de fons: el paper que juguen els turistes en la societat dacollida i les pautes culturals que hi prevalen. Després de tants anys de turisme, la gent daquí ens hem emmotllat als visitants sense ni tan sols plantejar-nos de quina manera podríem donar a conèixer millor la nostra realitat. Vull deixar constància del cas de dues turistes bascofranceses que estiuegen a Cambrils des de fa quinze anys, amb les quals vaig enraonar arran dels esdeveniments que ens ocupen. Elles explicaven que han assistit sempre als oficis de Sant Pere portant a mà el seu propi missal en la seva llengua materna: un exemple de turista respectuós que no simmisceix en les coses dels altres. Aprofito locasió per enviar una salutació sincera als pocs aragonesos que em consta que ens llegeixen.
Vistos els esdeveniments en retrospectiva, hi destaca la quantitat insospitada de rucades sense sentit i exageracions que shan arribat a dir, sobretot per la premsa. Les primeres informacions van aparèixer publicades a mitjan agost al Diari de Tarragona, un mitjà que no es destaca precisament pel seu ús del català. El periodista que ho signava hi va presentar un patètic enfrontament entre catalans i castellans. Però molt pitjor va ser larticle de La Vanguardia firmat per Joaquim Roglán, professor a la Universitat Ramon Llull, en què feia al·lusions subversives a Carod-Rovira i fins i tot al Negre de Banyoles. Es tractava, doncs, duna crònica que, sota un to de burla constant, mancava al respecte dels cambrilencs. No em puc explicar com La Vanguardia és capaç de colar cròniques tan nefastes com aquesta apareguda el passat 17 dagost. Les informacions shan de presentar amb rigor i les interpretacions cal raonar-les correctament, sinó es corre el risc de punxar lharmoniosa convivència de la gent daquest poble sense cap mena de motiu: els cambrilencs potser som persones poc entusiastes en la participació social, però som gent molt ben avinguda. En tot cas considero que lúnic protagonista daquesta història que no ha deixat de tocar de peus a terra ha estat el rector de la parròquia, Ramon Blas.
Tot aquest afer ha posat sobre la taula una qüestió de fons: el paper que juguen els turistes en la societat dacollida i les pautes culturals que hi prevalen. Després de tants anys de turisme, la gent daquí ens hem emmotllat als visitants sense ni tan sols plantejar-nos de quina manera podríem donar a conèixer millor la nostra realitat. Vull deixar constància del cas de dues turistes bascofranceses que estiuegen a Cambrils des de fa quinze anys, amb les quals vaig enraonar arran dels esdeveniments que ens ocupen. Elles explicaven que han assistit sempre als oficis de Sant Pere portant a mà el seu propi missal en la seva llengua materna: un exemple de turista respectuós que no simmisceix en les coses dels altres. Aprofito locasió per enviar una salutació sincera als pocs aragonesos que em consta que ens llegeixen.