Opinió

Homenatge a Josep Maria Baget Herms

Parlar de la televisió pot ser un entreteniment, una manera de fer-nos reflexionar sobre el món que ens envolta o una simple manera de fer calers publicant articles en determinats mitjans. Però el cert és que hi ha persones que han convertit el fet d’escriure sobre la televisió no només en professió sinó també en pràcticament una ciència. Aquest és el cas del crític televisiu i professor de la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Baget Herms, que va morir el passat 8 de setembre. A ell vull dedicar aquesta columna, ja que ha estat, sens dubte, una de les persones que més m’ha ensenyat sobre el món de la televisió. Recordo la primera vegada que el vaig veure. Era l’octubre de 1998, jo acabava de començar Comunicació Audiovisual a Barcelona i tot em semblava massa gran per mi. Una de les moltes assignatures que havíem de fer era “Història de la televisió”. Sonava bé. El dia que estrenàvem aquesta assignatura molts companys ens vam quedar parats en veure’l. El primer que ens va explicar és que necessitava micròfon per parlar i uns auriculars perquè no hi sentia bé. Amb senzillesa i modèstia, no pròpia dels professors que havíem tingut fins al moment, ens havia explicat les seves limitacions físiques, però poc ens imaginàvem tot el que ens explicaria aquest professor a classe. Amb ell no hi van haver exàmens, ni angoixes, sinó explicació i, sobretot, vam veure moltes sèries televisives d’arxiu. No ho sé, però sempre vaig pensar que el professor Baget tenia especial predilecció per les sèries americanes dels anys cinquanta com per exemple Te quiero, Lucy.

Però Baget estimava els clàssics, que l’hi donaven una perspectiva per criticar el que s’estava fent en el nostre país en el passat i també ara. De fet, ha estat, és i serà un referent en la història de la televisió. De ben segur qualsevol estudiant de televisió haurà mirat els seus llibres on explica la història de la televisió a Catalunya i a l’Estat espanyol. També fa reflexions sobre la televisió actual i sobre com han afectat les noves tecnologies, com ara el cable, a la televisió actual. Llibres com ara La nostra, vint anys de TV3 i Quaranta anys de televisió a Catalunya. I el més important, des dels seus llibres i des de les columnes que periòdicament escrivia a La Vanguardia no hi havia l’arrogància de molts que es creuen experts en una matèria, sinó una lectura intel·ligent (encara que hi poguessis estar més a favor o en contra) del que passa per la televisió.

Josep Maria Baget i Herms, un dels crítics i experts més veterans de la premsa catalana, moria aquest mes a l’edat de 60 anys a causa de l’agreujament d’una malaltia que patia des de la seva infantesa.

Gràcies per tot el que ens has ensenyat.