Som el que cuinem
Els orígens són el substrat de la vida, és per això que des de fa un temps intento recollir informació dels orígens de la meva vida, la cuina. Per tal de trobar el punt de partida daquesta recerca, he hagut de remuntar-me a les èpoques ancestrals, en què levolució de les espècies donava com a fruit els primers homes primitius, que bàsicament centraven la majoria dels seus actes i les seves accions en el fet dalimentar-se.
Entenem aquesta alimentació com lacte dingerir aliments, ja siguin sòlids o be líquids, amb la finalitat de sobreviure.
Tant antropòlegs com sociòlegs, remarquen un punt molt important dinflexió en la història de lhome, podríem anomenar-lo linici de la cultura humana, el començament de la humanització.
El naixement daquest fet va ser gràcies a la creació deines, ladquisició de recursos i coneixements per tal de transformar, modificar i afinar els aliments, així com també la prolongació de la seva conservació.
Aquest nou home va desenvolupar la capacitat de transmetre aquests coneixements i procediments, tot un llegat de tècniques que va anar passant generació rere generació.
Aquest conjunt de processos de combinacions i transformacions duna sèrie de matèries és el que diferencia lhome de la resta déssers vius. Nosaltres no només ens limitem a alimentar-nos sinó que també hem après a gaudir, a degustar, a apreciar... gràcies a leducació del nostre paladar.
Etnogràficament la cuina té un paper molt important en la història, com a fenomen cultural llimador del comportament de lhome. Existeixen estudis que demostren que hom ha modelat la seva imatge per mitjà dels seus gustos culinaris.
En els nostres inicis, les preferències culinàries es van regir bàsicament pel medi i el clima; a mida que la societat sha desenvolupat, el pes decisiu ha estat encapçalat per un caràcter més social, cultural i econòmic.
Així doncs, els nostres gustos mouen el món. No està de més en els temps que corren preguntar-nos quin camí ha escollit la nostre cuina. Les respostes estan en el jovent, ells en són el reflex, ells modelen el nostre futur. Som el que mengem!
Entenem aquesta alimentació com lacte dingerir aliments, ja siguin sòlids o be líquids, amb la finalitat de sobreviure.
Tant antropòlegs com sociòlegs, remarquen un punt molt important dinflexió en la història de lhome, podríem anomenar-lo linici de la cultura humana, el començament de la humanització.
El naixement daquest fet va ser gràcies a la creació deines, ladquisició de recursos i coneixements per tal de transformar, modificar i afinar els aliments, així com també la prolongació de la seva conservació.
Aquest nou home va desenvolupar la capacitat de transmetre aquests coneixements i procediments, tot un llegat de tècniques que va anar passant generació rere generació.
Aquest conjunt de processos de combinacions i transformacions duna sèrie de matèries és el que diferencia lhome de la resta déssers vius. Nosaltres no només ens limitem a alimentar-nos sinó que també hem après a gaudir, a degustar, a apreciar... gràcies a leducació del nostre paladar.
Etnogràficament la cuina té un paper molt important en la història, com a fenomen cultural llimador del comportament de lhome. Existeixen estudis que demostren que hom ha modelat la seva imatge per mitjà dels seus gustos culinaris.
En els nostres inicis, les preferències culinàries es van regir bàsicament pel medi i el clima; a mida que la societat sha desenvolupat, el pes decisiu ha estat encapçalat per un caràcter més social, cultural i econòmic.
Així doncs, els nostres gustos mouen el món. No està de més en els temps que corren preguntar-nos quin camí ha escollit la nostre cuina. Les respostes estan en el jovent, ells en són el reflex, ells modelen el nostre futur. Som el que mengem!