Opinió

Josep Salceda, cambrilenc en cos i ànima

Parlar de Josep Salceda és parlar de Cambrils. Tant del Cambrils de segles enrere que ell ens va descobrir en molts aspectes a través dels seus escrits, fins al Cambrils contemporani, el que li va tocar viure, en el que ell s’hi va implicar durant tota la seva vida en cos i ànima. Es fa tan difícil enumerar una per una les entitats on ha deixat petjada i no deixar-se’n cap com trobar-ne alguna on no hi hagi tingut cap vincle. D’entre elles, la Revista Cambrils n’ha ocupat un lloc privilegiat. Tal com ell mateix explicava, la Revista sempre havia estat un dels seus objectius fins i tot abans de fundar-se, l’any 1953. Ell en va ser un dels impulsors i un dels directors d’aquella primera etapa de la publicació. Sense deixar mai el lligam amb la Revista Cambrils, va tornar a ser-ne director a finals de la dècada dels 80, en uns moments força delicats en què perillava fins i tot la continuïtat de la publicació. Ell va fer de pont cap a una nova generació que vam agafar el relleu, a principis dels 90 i que vam tenir el privilegi de comptar amb el seu mestratge i les seves aportacions durant molts anys i fins que la seva salut li va permetre.
Cambrils li deu molt a Josep Salceda, la generositat del Josep cap a Cambrils no ha tingut límits. Des de la Revista Cambrils mirarem de fer el que ell volia i que havia expressat públicament com a desig més fervent “continuar per molts anys informant, fent cultura i obrint camins a la participació ciutadana en la tasca de fer poble”.
Adéu company, a reveure.