Daurada a la sal
El procediment de coure la daurada a la sal és molt antic, però és en els darrers 20 o 25 anys que sha tornat a posar de moda. En realitat es tracta de crear una mena de recipient al voltant de lelement a coure que es constitueixi en un forn dins un forn. A lorigen, es tractava dun procediment de zones costaneres riques en sal i que amb molt poca llenya i un forat a la sorra els permetia de coure peixos grossos que, daltra banda, haurien necessitat una forta despesa de combustible. A la Roma clàssica hi havia un procediment similar que consistia a tancar els aliments un ocell, un peix dins dun motllo dargila crua que es coïa al ser introduïda a dins del forn.
La daurada és un peix de bona qualitat; es distingeix daltres peixos de la seva família per la taca daurada que té entre els dos ulls. Les seves escates, dun brillant platejat i net, salternen amb altres de reflexos daurats; daquí el nom de daurada. La daurada és parenta del pagell i del besuc, tots dos més eixarreïts i menys gustosos. La daurada és un peix que ja en temps de Pericles (segle v aC) els grecs el van considerar un peix noble.
Abans, lofici de pescador era tingut per lúltim dels oficis possibles, era gairebé degradant, però com que treien de la mar aliments tan bons, amb el temps es va anar consolidant lofici. El filòsof grec Arquestrat parla de la daurada fent-ne grans elogis i Egis, de Rodes, la rostia amb una perfecció que el va portar a figurar en la llista dels set mítics cuiners de la Grècia clàssica.
Per cuinar aquest peix saconsella fer servir sal marina, gruixuda i pura; és molt més segur que utilitzar sal corrent. La daurada té una pèrdua notable en referència al seu pes brut, per això cal comptar sempre uns 350 grams per ració. Val la pena que 1escati el peixater, perquè les escates de la daurada són nombroses i adherents, i no és una feina fàci1 ni agradable treure-les. Un cop tindrem la daurada ben neta, lassecarem acuradament perquè no humitegi la sal en posar-shi en contacte. Cobrirem de sal el fons duna safata de forn, hi posarem la daurada damunt i la cobrirem de sal, de tal manera que quedi coberta duna capa dun dit de sal. Lenfornarem a una temperatura de 250 graus durant 15-20 minuts. La traurem, la cobrirem amb un drap de cuina i trencarem la crosta de sal. El drap de cuina shi posa perquè al trencar la crosta no sescampi sal pels fogons o per la taula si se serveix daquesta manera. Li traurem la pell, la tallarem en filets i la servirem.
La daurada és un peix de bona qualitat; es distingeix daltres peixos de la seva família per la taca daurada que té entre els dos ulls. Les seves escates, dun brillant platejat i net, salternen amb altres de reflexos daurats; daquí el nom de daurada. La daurada és parenta del pagell i del besuc, tots dos més eixarreïts i menys gustosos. La daurada és un peix que ja en temps de Pericles (segle v aC) els grecs el van considerar un peix noble.
Abans, lofici de pescador era tingut per lúltim dels oficis possibles, era gairebé degradant, però com que treien de la mar aliments tan bons, amb el temps es va anar consolidant lofici. El filòsof grec Arquestrat parla de la daurada fent-ne grans elogis i Egis, de Rodes, la rostia amb una perfecció que el va portar a figurar en la llista dels set mítics cuiners de la Grècia clàssica.
Per cuinar aquest peix saconsella fer servir sal marina, gruixuda i pura; és molt més segur que utilitzar sal corrent. La daurada té una pèrdua notable en referència al seu pes brut, per això cal comptar sempre uns 350 grams per ració. Val la pena que 1escati el peixater, perquè les escates de la daurada són nombroses i adherents, i no és una feina fàci1 ni agradable treure-les. Un cop tindrem la daurada ben neta, lassecarem acuradament perquè no humitegi la sal en posar-shi en contacte. Cobrirem de sal el fons duna safata de forn, hi posarem la daurada damunt i la cobrirem de sal, de tal manera que quedi coberta duna capa dun dit de sal. Lenfornarem a una temperatura de 250 graus durant 15-20 minuts. La traurem, la cobrirem amb un drap de cuina i trencarem la crosta de sal. El drap de cuina shi posa perquè al trencar la crosta no sescampi sal pels fogons o per la taula si se serveix daquesta manera. Li traurem la pell, la tallarem en filets i la servirem.