El patrimoni fotogràfic
Un senyor regal ens ha fet la família Ortoneda Vernet amb la donació a lArxiu Municipal del fons fotogràfic que va produir lestudi de Josep Ortoneda i Francisca Vernet, actiu a Cambrils entre les dècades de 1950 i 1970. Es tracta duna col·lecció excepcional, en què es compten vora 15.000 negatius, testimonis permanents duna època en què el nostre municipi es trobava en plena transformació física. Aquest fons se suma al valuós àlbum fotogràfic de la família Dolsa, datat entre la fi del segle xix i el començament de la Guerra Civil, que va adquirir el mateix arxiu lany passat. Aquesta vegada, va ser una compra a una casa dantiguitats de Vic, que havia posat làlbum íntegre (la integritat és un valor important) a subhasta a través dinternet. Cal afegir, encara, que molts veïns han engruixit durant els darrers temps els fons públics municipals amb documents fotogràfics familiars. El procediment és sovint tan senzill com treure a la llum aquelles fotografies antigues que pensem que poden ser més interessants i portar-les a un arxiu públic perquè en facin una còpia i les descriguin. En conjunt, aquests anys, hem aconseguit de reunir un gruix gens menyspreable de material gràfic de gran valor documental. Per la part que més matreu, està clar que els historiadors ens haurem dacabar dhabituar als documents fotogràfics, a més dels documents textuals amb què acostumem a treballar.
Curiosament, tot plegat sha esdevingut mentre el món de la cultura està immers en un intens debat sobre el tractament del patrimoni fotogràfic català, desencadenat, sobretot, per la venda de larxiu Centelles a lArchivo General de la Guerra Civil, de Salamanca, a través duna tèrbola i polèmica operació. El volum de documents fotogràfics conservats en museus, arxius i col·leccions del país és enorme: es parla de milions de fotografies en alguns centres. Aquest patrimoni, força desconegut encara, sol dividir-se entre el que té un valor principalment artístic, propi dels fotògrafs artistes, i el que es llegeix en clau més aviat documental, propi dels fotoperiodistes. Ara bé, aquesta divisió és bastant simple i, sovint, es fa difícil precisar què és què. Potser les fotografies dels Dolsa no tenen una qualitat artística prou envejable, a més de levidència documental que representen? Recentment, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va organitzar una trobada amb representants relacionats amb el món de la fotografia patrimonial per tal de copsar els elements per a una política pública dactuació coordinada. En general, es considera que la fotografia no ha estat prou ben tractada pel món museístic i institucional del nostre país. Han existit grans fotògrafs i fotoperiodistes (Brangulí, Miserachs, Català Roca, Salvany, Masats, Terré, Badosa, etc.) als quals no sha prestat prou atenció.
Si bé és cert que molts centres han actuat sota la consigna de captar fons perquè no es perdessin als encants o a la brossa, els especialistes coincideixen a dir que sha fet poc per estudiar-los i difondrels entre la població. En aquest aspecte, les noves tecnologies poden ajudar molt en aquest àmbit, ja que la fotografia és un tipus de document fàcil de reproduir. És per això que els entesos aposten per una connexió en xarxa de tots els arxius fotogràfics de Catalunya, cosa que no només significa digitalitzar, sinó també classificar i descriure. Linventariat i la descripció són operacions que es poden treballar molt bé des dels arxius locals, que coneixen les persones i els indrets del seu àmbit territorial i poden contactar amb els testimonis de les fotografies per tal de rebren col·laboració. Així és com treballa lArxiu Municipal de Cambrils, on molts informants ajuden a identificar les fotografies dels darrers fons incorporats i, en especial, Montserrat Ortoneda Vernet amb el fons dels seus pares. És un procés lent, però que paga la pena de fer. Com diu el text de presentació de la mostra dalgunes de les fotografies daquest fons, és un privilegi de comptar amb persones que regalen a les generacions següents un testimoni de com és la vida en el seu temps. Molt agraïts.
Curiosament, tot plegat sha esdevingut mentre el món de la cultura està immers en un intens debat sobre el tractament del patrimoni fotogràfic català, desencadenat, sobretot, per la venda de larxiu Centelles a lArchivo General de la Guerra Civil, de Salamanca, a través duna tèrbola i polèmica operació. El volum de documents fotogràfics conservats en museus, arxius i col·leccions del país és enorme: es parla de milions de fotografies en alguns centres. Aquest patrimoni, força desconegut encara, sol dividir-se entre el que té un valor principalment artístic, propi dels fotògrafs artistes, i el que es llegeix en clau més aviat documental, propi dels fotoperiodistes. Ara bé, aquesta divisió és bastant simple i, sovint, es fa difícil precisar què és què. Potser les fotografies dels Dolsa no tenen una qualitat artística prou envejable, a més de levidència documental que representen? Recentment, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va organitzar una trobada amb representants relacionats amb el món de la fotografia patrimonial per tal de copsar els elements per a una política pública dactuació coordinada. En general, es considera que la fotografia no ha estat prou ben tractada pel món museístic i institucional del nostre país. Han existit grans fotògrafs i fotoperiodistes (Brangulí, Miserachs, Català Roca, Salvany, Masats, Terré, Badosa, etc.) als quals no sha prestat prou atenció.
Si bé és cert que molts centres han actuat sota la consigna de captar fons perquè no es perdessin als encants o a la brossa, els especialistes coincideixen a dir que sha fet poc per estudiar-los i difondrels entre la població. En aquest aspecte, les noves tecnologies poden ajudar molt en aquest àmbit, ja que la fotografia és un tipus de document fàcil de reproduir. És per això que els entesos aposten per una connexió en xarxa de tots els arxius fotogràfics de Catalunya, cosa que no només significa digitalitzar, sinó també classificar i descriure. Linventariat i la descripció són operacions que es poden treballar molt bé des dels arxius locals, que coneixen les persones i els indrets del seu àmbit territorial i poden contactar amb els testimonis de les fotografies per tal de rebren col·laboració. Així és com treballa lArxiu Municipal de Cambrils, on molts informants ajuden a identificar les fotografies dels darrers fons incorporats i, en especial, Montserrat Ortoneda Vernet amb el fons dels seus pares. És un procés lent, però que paga la pena de fer. Com diu el text de presentació de la mostra dalgunes de les fotografies daquest fons, és un privilegi de comptar amb persones que regalen a les generacions següents un testimoni de com és la vida en el seu temps. Molt agraïts.