Lletres del Parc Samà
http://www.endrets.cat/
Lespai a internet Endrets planteja una idea molt original i fresca, la creació duna geografia literària dels Països Catalans a través de les lletres descriptors catalans. La web organitza indrets en base a les referències que hi fan els escriptors. A Cambrils trobem citats diversos espais: lermita de la Mare de Déu del Camí, la plaça dEspanya, la torre del Port, el portal del carrer Major... Sobta la gran quantitat de referències que trobem dautors com Josep Carner, Ramon Muntanyola, Ventura Gassol...
El mes passat us parlava dAnselm Turmeda i la Disputa de lase. Aquesta web recomana la seva lectura als voltants de lErmita tot evocant el Cambrils del segle xv. Un altre lloc on es concentra força literatura és el Parc Samà. Al llibre de memòries El meu diari de guerra, el vallenc Joan Ventura Solé descriu la seva experiència com a soldat durant la Guerra Civil. Aleshores el parc era un campament del Centre de Reclutament i Instrucció Militar i els quintos es concentraven allí per anar al front. Lautor escriu: el lloc que habitem és conegut per Parc de les Llebres, denominació que prové dun vedat de caça que els senyors del Parc tenien a la seva disposició, per convidar altes personalitats de la política i laristocràcia. A la matinada ja ens han fet córrer davant lalarmant presència duns avions enemics. En aquest campament som molta gent, tots pertanyents a la nostra mateixa lleva. Sobresurt un gran percentatge de joves procedents de les comarques properes a lEbre. A lhora de menjar es formen llargues fileres davant les olles de ranxo. Ventura també ens explica com sorganitzaven dins el campament, aquesta tarda, seguint un pla dorganització, han distribuït el personal del campament en companyies. Hi ha hagut nomenaments i jo he estat designat com a sergent. Aquests títols són honorífics, només a lefecte de lorganització interna del campament, però ens han posat insígnies per evitar dubtes. Estic al comandament dun grup de quinze homes. Com que entre ells no nhi ha cap de Valls, puc imposar seriositat i disciplina. Per tant la meva comesa resultarà fàcil. Tots maprecien i em tracten de vostè. Hi ha qui amb lesperit rastre que caracteritza algunes persones, creu que puc tenir influència a lhora de certes decisions, i vol guanyar-se la voluntat a través de lesquer dalgun obsequi amb espècies. No magrada aquesta comèdia i només accepto loferiment dalguna cigarreta. Fumo molt i aquí el tabac escasseja.
Val a dir que lany 1995, Gemma Ivern i Lluis Rovira Barenys van escriure a la Revista Cambrils un interessant article sobre la Lleva del Biberó. El reportatge recull lentrevista a cinc biberons cambrilencs i també parla del camp dinstrucció del Parc Samà. Com a anècdota, els cambrilencs confinats al parc saltaven les parets del recinte per la nit i anaven a dormir a casa damagat, quan els quintos es llevaven ells tornaven per no ser descoberts. Així ho van fer durant els cinc dies que van estar al parc abans de ser conduïts al front. La instrucció rebuda era molt bàsica, no sabem quants érem però almenys havíem de ser set-cents o vuit-cents, allà ens van posar en barracons i vam fer una mica dinstrucció per saber manejar larma, perquè nosaltres no sabíem res de tot això. A la secció de reportatges de Revista Cambrils Diari Digital trobareu larticle digitalitzat si voleu saber més detalls de tot plegat.
Lespai a internet Endrets planteja una idea molt original i fresca, la creació duna geografia literària dels Països Catalans a través de les lletres descriptors catalans. La web organitza indrets en base a les referències que hi fan els escriptors. A Cambrils trobem citats diversos espais: lermita de la Mare de Déu del Camí, la plaça dEspanya, la torre del Port, el portal del carrer Major... Sobta la gran quantitat de referències que trobem dautors com Josep Carner, Ramon Muntanyola, Ventura Gassol...
El mes passat us parlava dAnselm Turmeda i la Disputa de lase. Aquesta web recomana la seva lectura als voltants de lErmita tot evocant el Cambrils del segle xv. Un altre lloc on es concentra força literatura és el Parc Samà. Al llibre de memòries El meu diari de guerra, el vallenc Joan Ventura Solé descriu la seva experiència com a soldat durant la Guerra Civil. Aleshores el parc era un campament del Centre de Reclutament i Instrucció Militar i els quintos es concentraven allí per anar al front. Lautor escriu: el lloc que habitem és conegut per Parc de les Llebres, denominació que prové dun vedat de caça que els senyors del Parc tenien a la seva disposició, per convidar altes personalitats de la política i laristocràcia. A la matinada ja ens han fet córrer davant lalarmant presència duns avions enemics. En aquest campament som molta gent, tots pertanyents a la nostra mateixa lleva. Sobresurt un gran percentatge de joves procedents de les comarques properes a lEbre. A lhora de menjar es formen llargues fileres davant les olles de ranxo. Ventura també ens explica com sorganitzaven dins el campament, aquesta tarda, seguint un pla dorganització, han distribuït el personal del campament en companyies. Hi ha hagut nomenaments i jo he estat designat com a sergent. Aquests títols són honorífics, només a lefecte de lorganització interna del campament, però ens han posat insígnies per evitar dubtes. Estic al comandament dun grup de quinze homes. Com que entre ells no nhi ha cap de Valls, puc imposar seriositat i disciplina. Per tant la meva comesa resultarà fàcil. Tots maprecien i em tracten de vostè. Hi ha qui amb lesperit rastre que caracteritza algunes persones, creu que puc tenir influència a lhora de certes decisions, i vol guanyar-se la voluntat a través de lesquer dalgun obsequi amb espècies. No magrada aquesta comèdia i només accepto loferiment dalguna cigarreta. Fumo molt i aquí el tabac escasseja.
Val a dir que lany 1995, Gemma Ivern i Lluis Rovira Barenys van escriure a la Revista Cambrils un interessant article sobre la Lleva del Biberó. El reportatge recull lentrevista a cinc biberons cambrilencs i també parla del camp dinstrucció del Parc Samà. Com a anècdota, els cambrilencs confinats al parc saltaven les parets del recinte per la nit i anaven a dormir a casa damagat, quan els quintos es llevaven ells tornaven per no ser descoberts. Així ho van fer durant els cinc dies que van estar al parc abans de ser conduïts al front. La instrucció rebuda era molt bàsica, no sabem quants érem però almenys havíem de ser set-cents o vuit-cents, allà ens van posar en barracons i vam fer una mica dinstrucció per saber manejar larma, perquè nosaltres no sabíem res de tot això. A la secció de reportatges de Revista Cambrils Diari Digital trobareu larticle digitalitzat si voleu saber més detalls de tot plegat.