Russos a la costa
Sestà posant de moda aprendre rus, almenys unes quantes frases bàsiques que permetin als nostres negocis de poder atendre el creixent contingent eslau que aterra a la Costa Daurada per passar les vacances. Enmig de la recessió que travessem, els mitjans shan afanyat a destacar la bona ocupació hotelera denguany, propiciada, en part, pel fort increment de turistes procedents de Rússia: més dun terç dels visitants internacionals, fins a situar-se al primer lloc del rànquing. Daquesta manera, queden desbancats els britànics, que començaven a fer nosa als veïns dalgunes poblacions de turisme massificat, com Lloret o Salou. Els turistes russos van començar a arribar fa vora vint anys i sempre han pertangut a les classes socials més altes daquell país: empresaris i, cada vegada més, professionals liberals. Els estudis de mercat duts a terme demostren que aquest col·lectiu fa estades més llargues, amb una despesa molt superior a qualsevol altre. Aquesta dada satisfà tots aquells que prediquen un turisme de qualitat per al nostre municipi, com si la resta dels ciutadans que viatgen, els de menys qualitat, no tinguessin el dret de fer turisme aquí durant les seves vacances. No sha doblidar que en la formació dun referent turístic intervenen diversos agents (empresaris, polítics, agències, etc.) i matreviria a dir que la major part de la responsabilitat dels resultats que sobtenen rau en les pròpies actuacions dels locals.
Tal com està leconomia, hi ha qui creu en el turisme com a palanca de recuperació, almenys a la costa, i entrelluca un revulsiu amb larribada dels russos. Això recorda la mítica invasió de les sueques dels darrers anys seixanta (que, en realitat, eren franceses i alemanyes). El sector immobiliari, sempre de bracet amb el turístic, també experimenta les ganes dinversió dels ciutadans russos més acabalats, a la recerca de residències de luxe. Daltra banda, els visitants daquell país tan vast fan despeses importants en comerços, sobretot botigues de moda i joieries. Tot plegat, ha motivat als nostres comerciants i restauradors a espavilar-se per russificar els seus serveis, sigui llogant personal que parla la llengua russa, sovint procedent de la gran massa desafavorida de compatriotes i ciutadans dantics estats soviètics que han hagut demigrar per guanyar-se les garrofes, o bé aprenent nocions de la llengua. Tant la Unió de Botiguers de Cambrils com la Cambra de Comerç de Reus organitzen cursos de rus destinats a latenció daquests visitants, que no solen tenir un domini gaire bo de langlès. De fet, molts rètols de botigues i cartes de restaurants shan adaptat plenament a lalfabet ciríl·lic, com qualsevol pot comprovar si passeja pel barri marítim (on, per cert, lús de la nostra llengua és marginal...).
En general, els ciutadans de la Federació Russa es mouen cada cop més. Segons lAssociació dOperadors Turístics de Rússia, el primer semestre denguany van viatjar a lestranger més de 18 milions de persones, un terç dels quals per fer turisme. Altres països, com la Xina, el Marroc o Itàlia, han notat també aquest fenomen turístic. Pel que fa a Catalunya, sestima que rep vora el 65% dels turistes russos que arriben a lEstat espanyol i la destinació principal és la Costa Daurada, on busquen sol i platja, però també altres atractius més culturals. Aquest auge recent, també apreciable a la Costa Brava, es deu, en certa manera, a laposta estratègica que han perseguit els principals agents turístics per diversificar i captar nous operadors daquest mercat, que sempre havia tirat més cap a Turquia per passar les vacances. A més, la promoció dels nostres encants sha estès més enllà de les ciutats de Sant Petersburg i Moscou. Daltra banda, els empresaris daquí també han fet un esforç dadaptació. Potser en aquest punt, paga la pena tenir en compte les recomanacions publicades per la consultora europea TCI Research sobre els turistes russos: que es deixen portar molt per les recomanacions boca-orella a lhora de triar un destí; que tenen molt dinterès per la cuina mediterrània, malgrat trobar sovint un servei descuidat; que necessiten moures en transport públic (ja que arriben en avió), però hi veuen mancances importants, i que se senten especialment atrets pels valors ambientals. Sens dubte, un mercat sobreconsumidor i exigent.
Tal com està leconomia, hi ha qui creu en el turisme com a palanca de recuperació, almenys a la costa, i entrelluca un revulsiu amb larribada dels russos. Això recorda la mítica invasió de les sueques dels darrers anys seixanta (que, en realitat, eren franceses i alemanyes). El sector immobiliari, sempre de bracet amb el turístic, també experimenta les ganes dinversió dels ciutadans russos més acabalats, a la recerca de residències de luxe. Daltra banda, els visitants daquell país tan vast fan despeses importants en comerços, sobretot botigues de moda i joieries. Tot plegat, ha motivat als nostres comerciants i restauradors a espavilar-se per russificar els seus serveis, sigui llogant personal que parla la llengua russa, sovint procedent de la gran massa desafavorida de compatriotes i ciutadans dantics estats soviètics que han hagut demigrar per guanyar-se les garrofes, o bé aprenent nocions de la llengua. Tant la Unió de Botiguers de Cambrils com la Cambra de Comerç de Reus organitzen cursos de rus destinats a latenció daquests visitants, que no solen tenir un domini gaire bo de langlès. De fet, molts rètols de botigues i cartes de restaurants shan adaptat plenament a lalfabet ciríl·lic, com qualsevol pot comprovar si passeja pel barri marítim (on, per cert, lús de la nostra llengua és marginal...).
En general, els ciutadans de la Federació Russa es mouen cada cop més. Segons lAssociació dOperadors Turístics de Rússia, el primer semestre denguany van viatjar a lestranger més de 18 milions de persones, un terç dels quals per fer turisme. Altres països, com la Xina, el Marroc o Itàlia, han notat també aquest fenomen turístic. Pel que fa a Catalunya, sestima que rep vora el 65% dels turistes russos que arriben a lEstat espanyol i la destinació principal és la Costa Daurada, on busquen sol i platja, però també altres atractius més culturals. Aquest auge recent, també apreciable a la Costa Brava, es deu, en certa manera, a laposta estratègica que han perseguit els principals agents turístics per diversificar i captar nous operadors daquest mercat, que sempre havia tirat més cap a Turquia per passar les vacances. A més, la promoció dels nostres encants sha estès més enllà de les ciutats de Sant Petersburg i Moscou. Daltra banda, els empresaris daquí també han fet un esforç dadaptació. Potser en aquest punt, paga la pena tenir en compte les recomanacions publicades per la consultora europea TCI Research sobre els turistes russos: que es deixen portar molt per les recomanacions boca-orella a lhora de triar un destí; que tenen molt dinterès per la cuina mediterrània, malgrat trobar sovint un servei descuidat; que necessiten moures en transport públic (ja que arriben en avió), però hi veuen mancances importants, i que se senten especialment atrets pels valors ambientals. Sens dubte, un mercat sobreconsumidor i exigent.