Opinió

Russos a la costa

S’està posant de moda aprendre rus, almenys unes quantes frases bàsiques que permetin als nostres negocis de poder atendre el creixent contingent eslau que aterra a la Costa Daurada per passar les vacances. Enmig de la recessió que travessem, els mitjans s’han afanyat a destacar la bona ocupació hotelera d’enguany, propiciada, en part, pel fort increment de turistes procedents de Rússia: més d’un terç dels visitants internacionals, fins a situar-se al primer lloc del rànquing. D’aquesta manera, queden desbancats els britànics, que començaven a fer nosa als veïns d’algunes poblacions de turisme massificat, com Lloret o Salou. Els turistes russos van començar a arribar fa vora vint anys i sempre han pertangut a les classes socials més altes d’aquell país: empresaris i, cada vegada més, professionals liberals. Els estudis de mercat duts a terme demostren que aquest col·lectiu fa estades més llargues, amb una despesa molt superior a qualsevol altre. Aquesta dada satisfà tots aquells que prediquen un turisme de qualitat per al nostre municipi, com si la resta dels ciutadans que viatgen, els de menys qualitat, no tinguessin el dret de fer turisme aquí durant les seves vacances. No s’ha d’oblidar que en la formació d’un referent turístic intervenen diversos agents (empresaris, polítics, agències, etc.) i m’atreviria a dir que la major part de la responsabilitat dels resultats que s’obtenen rau en les pròpies actuacions dels locals.
Tal com està l’economia, hi ha qui creu en el turisme com a palanca de recuperació, almenys a la costa, i entrelluca un revulsiu amb l’arribada dels russos. Això recorda la mítica invasió de les sueques dels darrers anys seixanta (que, en realitat, eren franceses i alemanyes). El sector immobiliari, sempre de bracet amb el turístic, també experimenta les ganes d’inversió dels ciutadans russos més acabalats, a la recerca de residències de luxe. D’altra banda, els visitants d’aquell país tan vast fan despeses importants en comerços, sobretot botigues de moda i joieries. Tot plegat, ha motivat als nostres comerciants i restauradors a espavilar-se per russificar els seus serveis, sigui llogant personal que parla la llengua russa, sovint procedent de la gran massa desafavorida de compatriotes i ciutadans d’antics estats soviètics que han hagut d’emigrar per guanyar-se les garrofes, o bé aprenent nocions de la llengua. Tant la Unió de Botiguers de Cambrils com la Cambra de Comerç de Reus organitzen cursos de rus destinats a l’atenció d’aquests visitants, que no solen tenir un domini gaire bo de l’anglès. De fet, molts rètols de botigues i cartes de restaurants s’han adaptat plenament a l’alfabet ciríl·lic, com qualsevol pot comprovar si passeja pel barri marítim (on, per cert, l’ús de la nostra llengua és marginal...).
En general, els ciutadans de la Federació Russa es mouen cada cop més. Segons l’Associació d’Operadors Turístics de Rússia, el primer semestre d’enguany van viatjar a l’estranger més de 18 milions de persones, un terç dels quals per fer turisme. Altres països, com la Xina, el Marroc o Itàlia, han notat també aquest fenomen turístic. Pel que fa a Catalunya, s’estima que rep vora el 65% dels turistes russos que arriben a l’Estat espanyol i la destinació principal és la Costa Daurada, on busquen sol i platja, però també altres atractius més culturals. Aquest auge recent, també apreciable a la Costa Brava, es deu, en certa manera, a l’aposta estratègica que han perseguit els principals agents turístics per diversificar i captar nous operadors d’aquest mercat, que sempre havia tirat més cap a Turquia per passar les vacances. A més, la promoció dels nostres encants s’ha estès més enllà de les ciutats de Sant Petersburg i Moscou. D’altra banda, els empresaris d’aquí també han fet un esforç d’adaptació. Potser en aquest punt, paga la pena tenir en compte les recomanacions publicades per la consultora europea TCI Research sobre els turistes russos: que es deixen portar molt per les recomanacions boca-orella a l’hora de triar un destí; que tenen molt d’interès per la cuina mediterrània, malgrat trobar sovint un servei descuidat; que necessiten moure’s en transport públic (ja que arriben en avió), però hi veuen mancances importants, i que se senten especialment atrets pels valors ambientals. Sens dubte, un mercat sobreconsumidor i exigent.