Opinió

La gastronomia a Israel

La cuina jueva és una de les més antigues, o almenys una de les que posseeix documents més antics de tota la Mediterrània. La Bíblia ja cita molts productes, menges i espècies que encara es fan servir avui. I als llibres sagrats es troben els fonaments dels preceptes religiosos de l’alimentació dels jueus, concretats en els principis del kaixrut, o sigui, del que és permès menjar, o del taref, que és impur.
Així, d’acord amb aquests principis, els jueus no poden menjar porc ni cavall, i com que no poden menjar sang, els animals han de ser sacrificats d’una forma concreta i ritual –shehita– i la carn ha de ser remullada almenys mitja hora i salada. Tampoc no es pot barrejar carn amb llet i productes làctics. Els jueus més conservadors han de tenir a casa seva doble joc d’estris de cuina, vaixelles, coberts i parament de taula. L’un per a la carn i l’altre per als productes làctics. Els plats que contenen llet o mantega s’han de menjar abans dels de carn.
Pel que fa al peix, d’acord amb la interpretació bíblica, només en poden consumir els que tenen escata i aletes. Per tant, un jueu religiós no pot menjar peixos sense escates, com per exemple l’anguila, ni molt menys calamars, pops, crustacis i caragols. Segons l’ortodòxia, és la dona la que cuina i té cura de la llar, i ha de fer observar a la família les grans festes del calendari jueu. Cada festa marca els aliments, els plats i el menú corresponent.
Durant el sàbat, o festa setmanal, no es pot encendre foc ni cuinar ni treballar. Pel Roix ha-Xanà, o any nou, cal menjar aliments dolços, mai agres o amargs. Per Pasqua, que celebra l’èxode i alliberament del poble jueu, hi ha menges rituals com les herbes amargues, els ous durs, les verdures i el xai.
Els jueus, a diferència dels àrabs, poden veure vi –caixer –semblant a un que es produeix a la província de Tarragona.