Carn i carbó
http://www.firaindianstorredembarra.com
Un dels aspectes més controvertits dels indians és sens dubte lorigen de la seva riquesa. Lindià o americano arriscava la seva vida en laventura de fer fortuna per terres llunyanes. Alguns tenien sort i tornaven als seus pobles natals fent ostentació de lèxit de la seva gesta; daltres morien en lintent o tornaven arruïnats amb la cua entre les cames. És innegable que el tràfic desclaus era una part més del negoci, als llibres de registre sanotava aquesta mercaderia subtilment com carne y carbón. Comerciar amb persones donava diners i encara més quan estava prohibit. Però tenir fama de negrero no agradava a ningú, desprestigiava la fortuna aconseguida, el nom de la família i els seus descendents.
A Cambrils no sha estudiat gaire aquest fenomen, però el Parc Samà és una mostra notable de laventura cubana dels Samà. La meva besàvia materna va treballar en aquell palau com a minyona. A través de la meva àvia, em van arribar algunes anècdotes de la vida dels marquesos a finals del segle xix. Les coberteries eren dor i plata, existien ascensors per on es pujava i baixava el menjar que se servia. El marquès de Marianao era baixet i molt moreno, poc agraciat físicament. La carn la deixaven descompondre una mica abans de cuinar-la, de manera que fos fàcil separar-la de los. La meva besàvia va treballar poc temps al servei dels marquesos perquè no li acabava dagradar la feina, però de referències de carn i carbó no me nha arribat cap ni una. De cambrilencs que van anar a fer fortuna no en tinc tampoc referències, però ben segur que alguns ho van provar.
Torredembarra ha celebrat enguany la seva segona Fira dIndians. Amb aquesta mostra es vol preservar el seu passat indià que fins ara no havia estat estudiat amb profunditat i té una importància remarcable. Vaig tenir loportunitat dassistir a una visita guiada i conèixer de primera mà la vida i miracles dalguns dels seus indians més importants. Per exemple, és remarcable que la nissaga dels Güells comencés a Torredembarra amb Pau Güell i Roig, del qual es conserva encara la seva casa natal i que va tornar de les Amèriques completament arruïnat. El seu fill Juan Güell i Ferrer va tenir millor sort però no va poder superar la fortuna del seu fill Eusebi Güell Bacigalupi, compte de Güell, promotor, entre altres obres, del Parc Güell de Barcelona. També resulta especial la història dAntoni Roig i Copons, que va morir solter i sense fills als 68 anys. Una de les clàusules del seu testament va ser la creació duna fundació amb la finalitat dimpartir instrucció pública a tots els nens i nenes del seu poble natal i de concedir un dot a les joves pobres del poble quan es casaven. La fortuna, que era en or, va ser mal gestionada i va perdre un notable valor. Actualment encara satorga simbòlicament 5 euros a les recent casades torrenques que sol·liciten el dot. Antoni Roig va demanar ser enterrat al cementiri de Torredembarra sense ostentacions ni senyals exteriors, possiblement com a penediment per haver comerciat amb esclaus, malgrat que aquest extrem no està documentat. Posteriorment les seves restes van ser traslladades a un lloc més digne com a reconeixement del seu llegat al poble. Durant lexhumació es va trobar la seva dentadura de fusta. Hi ha constància escrita que la dentadura va ser dipositava sota les escales que porten a la sala noble del col·legi Antoni Roig de Torredembarra. Aquesta sala sobre només un cop a lany i està presidida per un retrat daquest prohom amb un vaixell al fons fent referència al seu passat indià.
Un dels aspectes més controvertits dels indians és sens dubte lorigen de la seva riquesa. Lindià o americano arriscava la seva vida en laventura de fer fortuna per terres llunyanes. Alguns tenien sort i tornaven als seus pobles natals fent ostentació de lèxit de la seva gesta; daltres morien en lintent o tornaven arruïnats amb la cua entre les cames. És innegable que el tràfic desclaus era una part més del negoci, als llibres de registre sanotava aquesta mercaderia subtilment com carne y carbón. Comerciar amb persones donava diners i encara més quan estava prohibit. Però tenir fama de negrero no agradava a ningú, desprestigiava la fortuna aconseguida, el nom de la família i els seus descendents.
A Cambrils no sha estudiat gaire aquest fenomen, però el Parc Samà és una mostra notable de laventura cubana dels Samà. La meva besàvia materna va treballar en aquell palau com a minyona. A través de la meva àvia, em van arribar algunes anècdotes de la vida dels marquesos a finals del segle xix. Les coberteries eren dor i plata, existien ascensors per on es pujava i baixava el menjar que se servia. El marquès de Marianao era baixet i molt moreno, poc agraciat físicament. La carn la deixaven descompondre una mica abans de cuinar-la, de manera que fos fàcil separar-la de los. La meva besàvia va treballar poc temps al servei dels marquesos perquè no li acabava dagradar la feina, però de referències de carn i carbó no me nha arribat cap ni una. De cambrilencs que van anar a fer fortuna no en tinc tampoc referències, però ben segur que alguns ho van provar.
Torredembarra ha celebrat enguany la seva segona Fira dIndians. Amb aquesta mostra es vol preservar el seu passat indià que fins ara no havia estat estudiat amb profunditat i té una importància remarcable. Vaig tenir loportunitat dassistir a una visita guiada i conèixer de primera mà la vida i miracles dalguns dels seus indians més importants. Per exemple, és remarcable que la nissaga dels Güells comencés a Torredembarra amb Pau Güell i Roig, del qual es conserva encara la seva casa natal i que va tornar de les Amèriques completament arruïnat. El seu fill Juan Güell i Ferrer va tenir millor sort però no va poder superar la fortuna del seu fill Eusebi Güell Bacigalupi, compte de Güell, promotor, entre altres obres, del Parc Güell de Barcelona. També resulta especial la història dAntoni Roig i Copons, que va morir solter i sense fills als 68 anys. Una de les clàusules del seu testament va ser la creació duna fundació amb la finalitat dimpartir instrucció pública a tots els nens i nenes del seu poble natal i de concedir un dot a les joves pobres del poble quan es casaven. La fortuna, que era en or, va ser mal gestionada i va perdre un notable valor. Actualment encara satorga simbòlicament 5 euros a les recent casades torrenques que sol·liciten el dot. Antoni Roig va demanar ser enterrat al cementiri de Torredembarra sense ostentacions ni senyals exteriors, possiblement com a penediment per haver comerciat amb esclaus, malgrat que aquest extrem no està documentat. Posteriorment les seves restes van ser traslladades a un lloc més digne com a reconeixement del seu llegat al poble. Durant lexhumació es va trobar la seva dentadura de fusta. Hi ha constància escrita que la dentadura va ser dipositava sota les escales que porten a la sala noble del col·legi Antoni Roig de Torredembarra. Aquesta sala sobre només un cop a lany i està presidida per un retrat daquest prohom amb un vaixell al fons fent referència al seu passat indià.