Opinió

Cambrils al Palazzo Vecchio de Florència

http://ca.wikipedia.org/wiki/Palazzo_Vecchio

Aquest estiu vaig fer un viatget a Florència aprofitant els vols de baix cost que volaven des de Reus cap a aquesta magnífica ciutat italiana. Per als qui no hi hagin estat mai, recomano que no perdin l’oportunitat de fer-ho. Monuments remarcables són la catedral de Santa Maria del Fiore, el Ponte Vecchio, la Galeria dels Uffizi, la basílica de Santa Croce i el colossal David de la Galeria de l’Acadèmia. Un altre atractiu remarcable és el Palazzo Vecchio, situat a la Piazza della Signoria i actual ajuntament d’aquesta ciutat. Allí podrem admirar la grandiosa sala del Cinquecento i les sales nobles del papa Lleó X i Leonor de Toledo. Gairebé quan acabes la visita, trobes la sala dels Mapes, amb una extensa mostra cartogràfica dibuixada al segle xvi pel monjo dominicà Fra Ignazio Danti i Stefano Buonsignori. Els grans ducs de Medici utilitzaven els armaris d’aquest sala per guardar les seves pertinences més valuoses. Les portes dels armaris estan decorades amb cinquanta-tres mapes de gran interès científic pintats amb la tècnica de l’oli que permeten conèixer quina concepció geogràfica del món es tenia aleshores.
Ignazio Danti, germà de l’escultor Vincenzio Danti, era gran coneixedor de les ciències matemàtiques, l’astronomia i la cartografia així com un predicador molt eloqüent. L’encàrrec de dibuixar tots aquests mapes al guarda-roba del Palazzo Vecchio va ser gràcies al patrocini del gran duc Cosimo I. Malgrat que era seguidor de l’arcaic sistema astronòmic de Ptolomeu, ple d’imprecisions i errors, va adoptar les noves normes del cartògraf flamenc Gerardus Mercator, fundador del que es considera la geografia moderna.

Els turistes acostumen a fer parada i fonda davant els mapes intentant trobar les seves respectives ciutats d’origen dins aquest extens atles mundial. El mapa dedicat a l’Estat espanyol es troba entrant a mà esquerra, en un dels reclaus de la sala. Els olis estan protegits per vidres que en dificulten la seva lectura a causa del reflex de la llum exterior. Si resseguim el dibuix de la costa del Camp de Tarragona podem observar la representació exagerada del cap de Salou, que gairebé tanca el mar amb les platges de Cambrils. De fet si algun cop heu contemplat el nostre poble des d’aquest cap, la sensació visual de l’orografia és semblant a la representada en aquest mapa. La riera d’Alforja també apareix representada com un riu que separa la paraula Câb-rils amb el dibuix d’unes cases. Més a baix, trobem Miramar i VgliaftroR (Vilafortuny) al costat d’una taca que vol indicar algun tipus de construcció. Trobo remarcable que el mapa mostri clarament tres punts de la nostra població juntament amb noms d’altres ciutats com Reus, Tarracgona, Falfet, Tiuiza, Gintallop, Scalader, Moblac, Prades, Poblet, S. Creus, Conil, Sirguer i el Port de Salou, és a dir, Tarragona, Falset, Tivissa, Gratallops, Scaladei, Montblanc, Cunit i Sitges. No m’atreveixo a teoritzar què i com era Miramar, però el nom apareix sovint en mapes posteriors a aquesta època i apunta a la concentració de cases que poguessin existir al litoral cambrilenc. El mapa pintat per Danti també obre incògnites amb noms irreconeixibles com Sateal prop de Reus i Conftâcia sobre Tarragona, potser Botarell i Constantí. Deixo la tasca de desxifratge als historiadors i us adjunto un retall del mapa que vaig fotografiar in situ amb el mòbil malgrat les consignes dels vigilants de “Don’t touch! No photo, please!”.