De Tots Sants a Halloween
La festivitat de Tots Sants és una de les commemoracions més antigues que tenim. El seu origen rau en un poti-poti de velles creences anteriors al cristianisme, pròpies dels mons romà i cèltic que tant han influït en la configuració de la nostra cultura. Durant el primer mil·lenni de la nostra era, que els llibres dhistòria recorren com si res, van conviure diferents ritus de culte als morts i les ànimes que van ser incorporats al calendari cristià. Aprofitant que els cristians primitius celebraven un dia dedicat als màrtirs, que aviat es va estendre a tots els sants, la celebració es va instituir el primer dia del mes de novembre. Daquelles velles creences, en van quedar diverses supersticions relacionades amb la mort, un dels temes principals de limaginari simbòlic de qualsevol comunitat humana. Així, els nostres avantpassats creien que, la vigília de Tots Sants, les ànimes del purgatori baixaven a la terra per vagarejar al llarg dun dia sencer. Aquest escenari recorda molt limaginari més actual, adobat per la cinematografia americana, sobre els zombis, els morts que erren perpètuament. Amb aquesta atmosfera tètrica i fantasmal i immersos en els primers freds, no és estrany que el recolliment a casa fos la millor opció fins a temps no gaire pretèrits. Shi explicaven contalles, es pregava en record dels difunts de la família i sencenien llànties, tot plegat rossegant fruits secs (les castanyes) i menjant moniatos, fruita confitada i panellets regats amb vi dolç. Aquests dolços de massapà poden ser la reminiscència dantigues ofrenes durant els funerals.
La racionalitat de la cultura contemporània ha desposseït de sentit aquesta festivitat. Sovint, oblidem que per més cosmopolites, racionals i calculadores que algunes persones pretenen ser, els nostres actes són pròpiament cultura i, com a tals, continuen imbuïts de creences originades en el temor i la indecisió vers el món, la solitud, la mort, la malaltia i el rebuig social. Per més que rebutgem visitar el cementiri per Tots Sants o per molt que aquesta visita hagi esdevingut una simple reverència silenciosa, palplantats davant la tomba dels nostres parents, la consciència humana continua impotent davant les lleis implacables de la natura. Els rituals de Tots Sants eren una manera dafrontar la relació dels vius amb el més enllà; eren una expressió de la psicologia duna comunitat.
Als països anglosaxons, han heretat els rituals celtes del déu de la mort, Samhain, que es van emmotllar al calendari cristià mitjançant el Halloween o All HallowsEve, la vigília de Tots Sants. Avui en dia, aquest origen ha perdurat modificat en una festivitat en què la jovenalla es disfressa de personatges truculents i passa per les cases per fer una capta de caramels sota lamenaça del trick or treat, tot en un ambient il·luminat per carabasses retallades en forma de carassa. La importació daquesta tradició a casa nostra, mediada pels mitjans de comunicació i la cultura del consumisme, ha fet que, des de fa no gaires anys, algunes criatures lhagin adoptada, completament desposseïda del seu sentit originari. Enguany, mhan sorprès trucant-me a la porta de casa la vetlla de Tots Sants, tot etzibant-me: truco o trato. Malauradament, com a persona no versada en aquests nous costums, no vaig saber reaccionar-hi. I això pot ser perillós, perquè sé de qui li han llençat ous a la façana per negar-se a atendre els maleïts nens. És impossible oposar-se a aquests costums forans, ja que és ben natural en tota cultura incorporar-los. De nou, la nostra racionalitat voldria que aquesta incorporació fos feta amb sentit, pouant en els orígens. Però, de fet, ja en té un de sentit, aquesta nova tradició: passar-sho bé fent alguna cosa diferent. Hem de tenir present, però, que la festa de Halloween té elements que ja existien a les nostres tradicions, ara gairebé oblidats. El captiri de llaminadures per les cases ha existit sempre per Sant Nicolau, el dia dels Innocents o altres diades. La manipulació i la il·luminació de carabasses i naps també havia estat una pràctica prou comuna en algunes comarques del nord. Potser la novetat de la festa anglesa és la teatralitat en què es representa limaginari de la mort i els monstres. Ens hi haurem dacostumar?
La racionalitat de la cultura contemporània ha desposseït de sentit aquesta festivitat. Sovint, oblidem que per més cosmopolites, racionals i calculadores que algunes persones pretenen ser, els nostres actes són pròpiament cultura i, com a tals, continuen imbuïts de creences originades en el temor i la indecisió vers el món, la solitud, la mort, la malaltia i el rebuig social. Per més que rebutgem visitar el cementiri per Tots Sants o per molt que aquesta visita hagi esdevingut una simple reverència silenciosa, palplantats davant la tomba dels nostres parents, la consciència humana continua impotent davant les lleis implacables de la natura. Els rituals de Tots Sants eren una manera dafrontar la relació dels vius amb el més enllà; eren una expressió de la psicologia duna comunitat.
Als països anglosaxons, han heretat els rituals celtes del déu de la mort, Samhain, que es van emmotllar al calendari cristià mitjançant el Halloween o All HallowsEve, la vigília de Tots Sants. Avui en dia, aquest origen ha perdurat modificat en una festivitat en què la jovenalla es disfressa de personatges truculents i passa per les cases per fer una capta de caramels sota lamenaça del trick or treat, tot en un ambient il·luminat per carabasses retallades en forma de carassa. La importació daquesta tradició a casa nostra, mediada pels mitjans de comunicació i la cultura del consumisme, ha fet que, des de fa no gaires anys, algunes criatures lhagin adoptada, completament desposseïda del seu sentit originari. Enguany, mhan sorprès trucant-me a la porta de casa la vetlla de Tots Sants, tot etzibant-me: truco o trato. Malauradament, com a persona no versada en aquests nous costums, no vaig saber reaccionar-hi. I això pot ser perillós, perquè sé de qui li han llençat ous a la façana per negar-se a atendre els maleïts nens. És impossible oposar-se a aquests costums forans, ja que és ben natural en tota cultura incorporar-los. De nou, la nostra racionalitat voldria que aquesta incorporació fos feta amb sentit, pouant en els orígens. Però, de fet, ja en té un de sentit, aquesta nova tradició: passar-sho bé fent alguna cosa diferent. Hem de tenir present, però, que la festa de Halloween té elements que ja existien a les nostres tradicions, ara gairebé oblidats. El captiri de llaminadures per les cases ha existit sempre per Sant Nicolau, el dia dels Innocents o altres diades. La manipulació i la il·luminació de carabasses i naps també havia estat una pràctica prou comuna en algunes comarques del nord. Potser la novetat de la festa anglesa és la teatralitat en què es representa limaginari de la mort i els monstres. Ens hi haurem dacostumar?