Opinió

Pensant Cambrils des de l’art

Amb una copeta de vi i una mica d’acompanyament, així és com donaven la benvinguda als seus espais de treball els artistes cambrilencs que participaven enguany a les jornades de Tallers Oberts celebrades durant el primer cap de setmana de desembre. Una iniciativa magnífica per donar a conèixer la tasca duta a terme sigil·losament pel col·lectiu d’artistes plàstics que viu a Cambrils. És tota una reivindicació del paper que ha de tenir l’art a la nostra societat, també a escala local: fer-nos reflexionar i emocionar, agombolar els nostres sentits, exercir una crítica lliure i transgressora, crear imatges compartides, connectar el món real amb l’espai abstracte. Parlant amb la Nuri Mariné, una de les pintores que manté el seu taller obert tot l’any, vam comprovar la seva tasca de formació dels més menuts en horari extraescolar, però, també, els tallers de pintura que imparteix a grups d’adults, que hi van a deixar fluir la seva creativitat i a reposar de les preocupacions quotidianes. La Nuri, a més, és un bon exemple del paper dels artistes en la dinamització del món cultural en l’àmbit local. És ben coneguda la seva participació en diverses iniciatives per treure l’art al carrer i fer-lo més visible o per divulgar les tècniques plàstiques entre els infants.

Un altre dels artistes cambrilencs amb taller obert de forma permanent és David Callau, que els darrers anys no ha parat d’endegar diversos projectes a Cambrils i fora. Prou identificable pel seu colorisme pictòric exuberant, també fa escultura. Vam sentir com explicava els seus projectes actuals de Vitòria i Barcelona. Vam intuir que, malgrat la crisi econòmica, alguns pintors i escultors professionals aconsegueixen treure la seva obra als mercats, fins i tot dins l’àmbit estrictament local. Un dels artistes més ben assentats és el riudomenc Jobacasén, afincat en un mas-taller fantàstic als afores de Cambrils. L’estil de Joaquim Baptista Cabré Sendrós –aquest és el seu nom real– ha deixat la seva petjada inconfusible en diversos dissenys de logos i imatges de marca repartits en empreses i negocis de la comarca. Jobacasén és un artista prolífic i molt creatiu. Ens explicava que les seves escultures es venien bé a l’estranger, però que, a casa nostra, no estava gaire estès el costum d’adquirir-ne per a l’ús privat. També, tot un descobriment van ser les pintures de la Cinta Ballesté, que ens va explicar amablement algunes de les seves teles. Té per costum de posar per escrit el procés d’inspiració dels seus quadres. Al barri antic, vam visitar el petit espai de la Marta Fàbregas, amb els seus treballs naïf impecables. Feia tertúlia amb l’artista belga Micheline Demanet, establerta a Vilafortuny, que fa art decoratiu amb pals de fusta desgastats pel mar.

Els artistes cambrilencs disposen d’espais de trobada per compartir els seus projectes. Una bona part s’aplega en el col·lectiu Cambrils Art Total, que duu a terme una tasca ininterrompuda d’exposicions col·lectives i un mercat d’art a l’estiu. L’entitat reuneix artistes de totes les disciplines, molts dels quals no viuen habitualment a Cambrils, però hi tenen lligams. Hi ha membres que han cursat estudis artístics i altres que són autodidactes. Enguany, als Tallers Oberts, ens va sorprendre el cas del Leopoldo Escoté, que va començar a pintar quan passava dels setanta anys i ja en fa deu que s’hi dedica al seu racó de treball als baixos d’una casa del carrer de les Creus. Ens va ensenyar cofoi algunes aquarel·les que havia dibuixat de jove.

Evidentment, no he anomenat molts altres artistes que han participat un any o altre als Tallers Oberts, però que encara no m’ha estat possible de visitar. He volgut posar de manifest, simplement, la magnitud i la diversitat de persones que es dediquen a la creació plàstica al nostre municipi. En moltes ocasions, el seu treball també és una manera de pensar i reflexionar sobre la nostra comunitat.