Més sobre els calçots
Els calçots són un dels plats més coneguts del Camp de Tarragona, originaris de Valls. La cultura de lautopullman i les facilitats dels desplaçaments els diumenges per carreteres i autopistes sha anat estirant cap al nord i cap al sud, i avui ja podem trobar calçots en alguns restaurants des de les Terres de lEbre fins a lAlt Empordà. A les Terres de Ponent passa el mateix. Què són els calçots? Com es cuinen? Com es mengen? La sorpresa del foraster davant una calçotada sol ser antològica, ja que el calçot no és ni carn ni peix, ni pèl ni ploma, sinó una modesta i dolcíssima ceba feta directament al foc i que es deixa despullada de la pell cremada. Aquesta hortalissa tendra, juntament amb la visió comercial dels restauradors de Valls, ha generat un dels fenòmens de masses més destacats de la darreres dècades. Encara avui, cap home o dona cèlebre no pot passar per les rodalies de Valls sense que es vegi obligat a embrutar-se les mans en la laboriosa degustació dels calçots. En temps deleccions o de visites oficials, aquestes persones públiques no tenen cap rubor de lligar-se un immens pitet al coll i deixar-se fotografiar amb la boca oberta intentant mossegar la regalimosa cua dun calçot per major glòria del seu partit de la comarca i de les urnes.
La calçotada és molt més que una ingestió indiscriminada de cebes. La calçotada és salsa i és gest. Aquesta salsa de sabors irrepetibles es veu complementada per aquesta altra salsa misteriosa anomenada romesco. Etimològicament, sembla que el mot romesco volia definir una mena de pebrot sec. Avui, però, el romesco ha passat a ser una paraula que intenta definir qualsevol salsa vermellosa que acompanya el peix. A linterior del país, hom confon el romesco amb una salsa freda que acompanya els calçots i que acadèmicament es denomina salbitxada. Aquesta autèntica salsa és la que es troba a faltar en algun indret de les nostres comarques. Afortunadament, però, en altres hi conserven, sota set claus, la prodigiosa fórmula de la salbitxada. El gest és qüestió dentrenament, cal insistir-hi, ja que fer-la no costa gaire.
El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre mhan fascinat. Surten de la terra i em fan mirar al cel. Anònim.
La calçotada és molt més que una ingestió indiscriminada de cebes. La calçotada és salsa i és gest. Aquesta salsa de sabors irrepetibles es veu complementada per aquesta altra salsa misteriosa anomenada romesco. Etimològicament, sembla que el mot romesco volia definir una mena de pebrot sec. Avui, però, el romesco ha passat a ser una paraula que intenta definir qualsevol salsa vermellosa que acompanya el peix. A linterior del país, hom confon el romesco amb una salsa freda que acompanya els calçots i que acadèmicament es denomina salbitxada. Aquesta autèntica salsa és la que es troba a faltar en algun indret de les nostres comarques. Afortunadament, però, en altres hi conserven, sota set claus, la prodigiosa fórmula de la salbitxada. El gest és qüestió dentrenament, cal insistir-hi, ja que fer-la no costa gaire.
El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre mhan fascinat. Surten de la terra i em fan mirar al cel. Anònim.