Plats base
Per parlar dels plats base de la cuina mediterrània en general i de les cuines nacionals o regionals en particular, caldria partir del coneixement de les primeres matèries i el seu ús culinari.
La cuina mediterrània de diari, la dels pagesos i pastors, la dels pescadors i boscaters, parteix gairebé sempre dun plat únic: verdures o llegums, cereals o pasta, carns o peixos, suquets o rossejats. Aquests plats es complementen amb alguna amanida, amb fruita seca o fresca de postres, algun producte lacti, i ja tenim un àpat diari. La carn hi és present més aviat com un condiment que no pas com un aliment base. Sovint es tracta de peix, carn de porc o de vedella a la mediterrània occidental, o de xai a la cultura de musulmana. La carn per antonomàsia dels diversos espais mediterranis és la de xai. El bou hi té menys presència. El bou era per treballar, no per menjar.
Com a plats de festa, en general, cal considerar el conill, la vedella i laviram: el pollastre, loca i lànec. El peix ha estat fonamental en lalimentació dels pescadors i, antigament, en la gent de terra endins. El bacallà i altres peixos secs o salats, com les anxoves i les arengades, sempre hi han estat presents.
Una de les bases de làpat és una escudella o sopa, acompanyada de llegums, verdures i carns: lescudella barrejada catalana, el cocido peninsular, el bollito misto italià, etc. Tots aquests plats poden ser a base darròs, pasta o cereals. Naturalment, són nombrosos els plats, a vegades també únics, com guisats o estofats a base de llegums: fesols, cigrons, faves, llenties, etc. També de verdures: bledes, col, bajoques, espinacs, bròquil, coliflor, etc.
Tota aquesta diversitat darticles, sans i naturals, shan menjat durant segles a tota la conca mediterrània i ha alimentat totes les nostres generacions passades.
En el meu modest entendre, crec que, en termes generals, ens estem oblidant una mica daquesta cuina i també dalgun àpat. Què se nha fet del tradicional sopar amb els aliments esmentats i amb tota la família al voltant de la taula? Canviar amb pèrdua no té sentit.
La cuina mediterrània de diari, la dels pagesos i pastors, la dels pescadors i boscaters, parteix gairebé sempre dun plat únic: verdures o llegums, cereals o pasta, carns o peixos, suquets o rossejats. Aquests plats es complementen amb alguna amanida, amb fruita seca o fresca de postres, algun producte lacti, i ja tenim un àpat diari. La carn hi és present més aviat com un condiment que no pas com un aliment base. Sovint es tracta de peix, carn de porc o de vedella a la mediterrània occidental, o de xai a la cultura de musulmana. La carn per antonomàsia dels diversos espais mediterranis és la de xai. El bou hi té menys presència. El bou era per treballar, no per menjar.
Com a plats de festa, en general, cal considerar el conill, la vedella i laviram: el pollastre, loca i lànec. El peix ha estat fonamental en lalimentació dels pescadors i, antigament, en la gent de terra endins. El bacallà i altres peixos secs o salats, com les anxoves i les arengades, sempre hi han estat presents.
Una de les bases de làpat és una escudella o sopa, acompanyada de llegums, verdures i carns: lescudella barrejada catalana, el cocido peninsular, el bollito misto italià, etc. Tots aquests plats poden ser a base darròs, pasta o cereals. Naturalment, són nombrosos els plats, a vegades també únics, com guisats o estofats a base de llegums: fesols, cigrons, faves, llenties, etc. També de verdures: bledes, col, bajoques, espinacs, bròquil, coliflor, etc.
Tota aquesta diversitat darticles, sans i naturals, shan menjat durant segles a tota la conca mediterrània i ha alimentat totes les nostres generacions passades.
En el meu modest entendre, crec que, en termes generals, ens estem oblidant una mica daquesta cuina i també dalgun àpat. Què se nha fet del tradicional sopar amb els aliments esmentats i amb tota la família al voltant de la taula? Canviar amb pèrdua no té sentit.