Lexposició '1911 sobreviure a la tempesta', el record tràgic duna llevantada
En el record de les famílies marineres, de pescadors, es manté viu encara el record duna llevantada que tingué lloc un llunyà dia de la Candelera de 1911, que agafà per sorpresa els pescadors i provocà 140 morts, dels quals 15 eren cambrilencs. Però a la resta de la ciutadania no resta res daquell esdeveniment tràgic, perdut en les boires del temps passat.
Aquests dies, fins el 2 de juny, tenim al vestíbul del Centre de Lectura una exposició que recull de forma didàctica i exhaustiva el que fou la tràgica llevantada que va recorre des del Maresme a Alacant. Produïda per lAjuntament de Cambrils, el seu Museu i el seu Arxiu històric, amb moriu del centenari ja ha esdevingut itinerant.
La primera pregunta que cal plantejar és: Com va ser possible que no sadonessin uns mariners experts, que navegaven a vela i coneixien el seu ofici, els refugis, les fraus i els paranys de la nostra mar?
Només veient lestudi que el Servei Meteorològic de Catalunya va fer recentment amb motiu del centenari de la tragèdia i les dades dels butlletins diaris del Observatorio Central Meteorológico editat a Madrid, ens podem fer una idea del motiu per el qual a primeres hores daquell dimarts 31 de gener de 1911, era gairebé impossible que amb els medis de lèpoca, es pogués arribar a pensar en un canvi de temps tant sobtat.
Després de diversos dies de bon temps, aquell 31 de gener va començar també amb cel serè i mar encalmada, a la nostra zona la pressió atmosfèrica a nivell del mar era de 1020 Hpa. (una pressió superior a la mitjana a nivell del mar de 1013 Hpa.), el vent estava encalmat ja que gairebé tota la costa catalana tenia la mateixa pressió.
El ràpid desplaçament i reforçament fins a més de 1040 Hpa. Dun anticicló des de Dinamarca fins a Anglaterra va provocar una baixada daire inestable i fred a les capes altes atmosfèriques; al mateix temps lenfortiment duna depressió situada al Golf de Cadis, relativament lluny, va provocar entre els dos centres de pressió un fort i sobtat corrent de vent de llevant, amb un llarg recorregut dins a mar; el resultat varen ser les fortes tempestes i un greu temporal marítim amb onades de més de 8 metres a la costa catalana.
Un altre factor decisiu per a la gravetat de la tragèdia va ser que aquesta situació de vent fort de llevant va durar un parell de dies i en cap moment es varen donar les condicions necessàries per a lentrada de vent de serè o mestral, habitual després del pas dun front, una depressió o una tempesta i que segons consta era una esperança de salvació en llocs de refugi, en casos similars de fortes tempestes.
Una combinació de factors daquesta mena són coses que només amb els medis moderns de radar meteorològic, radiosondatges, satèl·lits i les previsions dels potents ordinadors, es poden arribar a preveure amb certa antelació. Ni lexperiència de la gent de mar, que sabien perfectament detectar laproximació duna depressió per els canvis del vent o del cel, ni les eines meteorològiques ja disponibles, com el baròmetre, varen poder alertar del que anava a passar.
Després daquella tragèdia tenim les mostres profundes i sentides de solidaritat, on destacà la gent de Reus; les conseqüències en la vida dels nostres mariners; la lenta però progressiva reparació i construcció de ports, etc Però aquesta és una vessant que com a servidor de lobservatori meteorològic del Centre de Lectura no em pertoca fer, i que trobareu a lexposició.
Jordi Bruno
Encarregat de lEstació Meteorològica del Centre de Lectura de Reus
Aquests dies, fins el 2 de juny, tenim al vestíbul del Centre de Lectura una exposició que recull de forma didàctica i exhaustiva el que fou la tràgica llevantada que va recorre des del Maresme a Alacant. Produïda per lAjuntament de Cambrils, el seu Museu i el seu Arxiu històric, amb moriu del centenari ja ha esdevingut itinerant.
La primera pregunta que cal plantejar és: Com va ser possible que no sadonessin uns mariners experts, que navegaven a vela i coneixien el seu ofici, els refugis, les fraus i els paranys de la nostra mar?
Només veient lestudi que el Servei Meteorològic de Catalunya va fer recentment amb motiu del centenari de la tragèdia i les dades dels butlletins diaris del Observatorio Central Meteorológico editat a Madrid, ens podem fer una idea del motiu per el qual a primeres hores daquell dimarts 31 de gener de 1911, era gairebé impossible que amb els medis de lèpoca, es pogués arribar a pensar en un canvi de temps tant sobtat.
Després de diversos dies de bon temps, aquell 31 de gener va començar també amb cel serè i mar encalmada, a la nostra zona la pressió atmosfèrica a nivell del mar era de 1020 Hpa. (una pressió superior a la mitjana a nivell del mar de 1013 Hpa.), el vent estava encalmat ja que gairebé tota la costa catalana tenia la mateixa pressió.
El ràpid desplaçament i reforçament fins a més de 1040 Hpa. Dun anticicló des de Dinamarca fins a Anglaterra va provocar una baixada daire inestable i fred a les capes altes atmosfèriques; al mateix temps lenfortiment duna depressió situada al Golf de Cadis, relativament lluny, va provocar entre els dos centres de pressió un fort i sobtat corrent de vent de llevant, amb un llarg recorregut dins a mar; el resultat varen ser les fortes tempestes i un greu temporal marítim amb onades de més de 8 metres a la costa catalana.
Un altre factor decisiu per a la gravetat de la tragèdia va ser que aquesta situació de vent fort de llevant va durar un parell de dies i en cap moment es varen donar les condicions necessàries per a lentrada de vent de serè o mestral, habitual després del pas dun front, una depressió o una tempesta i que segons consta era una esperança de salvació en llocs de refugi, en casos similars de fortes tempestes.
Una combinació de factors daquesta mena són coses que només amb els medis moderns de radar meteorològic, radiosondatges, satèl·lits i les previsions dels potents ordinadors, es poden arribar a preveure amb certa antelació. Ni lexperiència de la gent de mar, que sabien perfectament detectar laproximació duna depressió per els canvis del vent o del cel, ni les eines meteorològiques ja disponibles, com el baròmetre, varen poder alertar del que anava a passar.
Després daquella tragèdia tenim les mostres profundes i sentides de solidaritat, on destacà la gent de Reus; les conseqüències en la vida dels nostres mariners; la lenta però progressiva reparació i construcció de ports, etc Però aquesta és una vessant que com a servidor de lobservatori meteorològic del Centre de Lectura no em pertoca fer, i que trobareu a lexposició.
Jordi Bruno
Encarregat de lEstació Meteorològica del Centre de Lectura de Reus