#novullpagar
La iniciativa #novullpagar em permet anar i tornar de Cambrils estalviant-me 9,20euros en peatges per trajecte. Quan les retallades formen part del nostre pa de cada dia gairebé és un plaer poder escollir on aplicar la tisorada. És a dir, magrada ser jo qui decideix les meves prioritats i en què gasto els meus diners. Daltres retallades que sens imposen ens forcen a mobilitzar-nos i a sortir al carrer si volem manifestar la nostra oposició.
Leconomia domèstica no és fàcil de gestionar però portar un control més o menys exhaustiu del flux de caixa, la relació entre el que tenim i el que gastem, és bàsic per a la supervivència. Darrerament qualsevol petita desviació pot derivar en situacions violentes que ens fan posar vermells quan hi ha algun impagament perquè hem arribat a zero abans dhora. Repassar els tiquets de compra i arxivar les factures i rebuts sha convertit en un passatemps exigit per lamenaça dels números vermells.
Mhe proposat estudiar la viabilitat dun pla de xoc que té per objectiu reduir aquelles despeses supèrflues que, cèntim rere cèntim, fa un bon racó. Em poso les mans al cap quan madono de tots els moviments que puc arribar a fer en una setmana. No em refereixo només a fer atenció a quants diners trec del caixer i amb quina freqüència, sinó en el cafè amb llet de cada dia o les quatre floretes que donen un toc de color al gerro del menjador. Sortir a sopar a fora, anar al cine i després sortir de nit ha passat a ser un luxe només apte per a ocasions especials. A tot això cal afegir-hi les despeses bàsiques, com puguin ser lhabitatge o lalimentació, i daltres que han acabat sent fixes, com són el telèfon mòbil o la connexió a internet. Després de recopilar totes les despeses faig balanç en dues categories excloents: imprescindible i superflu. Em queda una columna al mig, plena dinterrogants, malgrat que el cap em diu que hauria dacabar caient al sac del suprimir perquè tot aquest exercici realment hagués servit dalguna cosa.
Una de les despeses que ha quedat encallada a les indecisions és el lloguer duna plaça de pàrquing. A mesura que arriba el bon temps va augmentant el nombre de cotxes que tomben per Cambrils, fins a arribar al punt àlgid de lestiu en què esporàdicament no es pot aparcar ni a les zones blaves. Quan la desesperació mha superat he acabat deixant el cotxe als descampats del Regueral, patint alguna ratllada o retrovisor trencat. Tot i això enguany el pàrquing alternatiu de la Fontcoberta ha quedat fora dús. Una de les alternatives per explorar és el flamant pàrquing de la plaça de lAjuntament però dels comentaris indignats a Revista Cambrils Diari Digital en trec la conclusió que sestà orquestrant un boicot. Potser peco dingènua però estaria bé que per una vegada hi hagués alguna reivindicació capaç daglutinar-nos com a poble que acabés amb les guerres que cadascú fa per la seva banda.
Leconomia domèstica no és fàcil de gestionar però portar un control més o menys exhaustiu del flux de caixa, la relació entre el que tenim i el que gastem, és bàsic per a la supervivència. Darrerament qualsevol petita desviació pot derivar en situacions violentes que ens fan posar vermells quan hi ha algun impagament perquè hem arribat a zero abans dhora. Repassar els tiquets de compra i arxivar les factures i rebuts sha convertit en un passatemps exigit per lamenaça dels números vermells.
Mhe proposat estudiar la viabilitat dun pla de xoc que té per objectiu reduir aquelles despeses supèrflues que, cèntim rere cèntim, fa un bon racó. Em poso les mans al cap quan madono de tots els moviments que puc arribar a fer en una setmana. No em refereixo només a fer atenció a quants diners trec del caixer i amb quina freqüència, sinó en el cafè amb llet de cada dia o les quatre floretes que donen un toc de color al gerro del menjador. Sortir a sopar a fora, anar al cine i després sortir de nit ha passat a ser un luxe només apte per a ocasions especials. A tot això cal afegir-hi les despeses bàsiques, com puguin ser lhabitatge o lalimentació, i daltres que han acabat sent fixes, com són el telèfon mòbil o la connexió a internet. Després de recopilar totes les despeses faig balanç en dues categories excloents: imprescindible i superflu. Em queda una columna al mig, plena dinterrogants, malgrat que el cap em diu que hauria dacabar caient al sac del suprimir perquè tot aquest exercici realment hagués servit dalguna cosa.
Una de les despeses que ha quedat encallada a les indecisions és el lloguer duna plaça de pàrquing. A mesura que arriba el bon temps va augmentant el nombre de cotxes que tomben per Cambrils, fins a arribar al punt àlgid de lestiu en què esporàdicament no es pot aparcar ni a les zones blaves. Quan la desesperació mha superat he acabat deixant el cotxe als descampats del Regueral, patint alguna ratllada o retrovisor trencat. Tot i això enguany el pàrquing alternatiu de la Fontcoberta ha quedat fora dús. Una de les alternatives per explorar és el flamant pàrquing de la plaça de lAjuntament però dels comentaris indignats a Revista Cambrils Diari Digital en trec la conclusió que sestà orquestrant un boicot. Potser peco dingènua però estaria bé que per una vegada hi hagués alguna reivindicació capaç daglutinar-nos com a poble que acabés amb les guerres que cadascú fa per la seva banda.