La cuina del pa
Arreu de la Mediterrània i de lAtlàntic hi ha una cuina del pa. No tot és alimentació a pa i aigua, propi de presos i penitents. Hi ha el pa i trago a lèpoca del segar i batre dalgunes comarques. Tenim els berenars tradicionals: pa amb oli, pa amb oli i sucre, pa amb vi i sucre, pa amb xocolata, amb formatge, amb botifarra... Tenim també els entrepans, les torrades, els canapès, els sandvitxos i, naturalment, el gloriós pa amb tomaca. Tenim tota mena de sopes de pa, sopes escaldades, calderetes, migas, gaspatxos espanyols, portuguesos i valencians, la zurrucuturra basca, pancuit mallorquí i el pancotto italià. Tenim el pa ratllat per als arrebossats, les sèmoles, la molla per a la pilota de la carn dolla, croquetes, mandonguilles i picades. El pa també apareix a les postres: púdings, torradetes de Santa Teresa, pa dous i sopes de llet i cafè.
Cal dir que la cultura del pa forma part important de la història de la humanitat, de la política, dels costums, del folklore, de dites i refranys: panem et circenses dels romans, pan y toros, pa per avui, fam per demà. De religió: guanyaràs el pa amb la suor del teu front (no dels denfront).
Recordem que el pa lhan pintat artistes com Dalí, Picasso, Zurbarán, Rembrandt i altres, utilitzant-lo com a material artístic de forma creativa.
A casa o al desert el pa es podia coure en un petit forn o en una làmina de ceràmica. Durant el Neolític, el pa es coïa al caliu o entre dues pedres planes, com encara es fa en algunes cultures. Es considera que la troballa de la fermentació del pa fet casual que es devia esdevenir a lantic Egipte fa uns 10.000 anys constitueix un salt importantíssim en la història de lalimentació. Durant el Neolític (5000 aC) ja trobem el pa, en forma de coca no fermentada i amb molt de segó. A Mesopotàmia, fa uns 10.000 anys, feien una mena de coques o galetes sense llevat.
Cal dir que la cultura del pa forma part important de la història de la humanitat, de la política, dels costums, del folklore, de dites i refranys: panem et circenses dels romans, pan y toros, pa per avui, fam per demà. De religió: guanyaràs el pa amb la suor del teu front (no dels denfront).
Recordem que el pa lhan pintat artistes com Dalí, Picasso, Zurbarán, Rembrandt i altres, utilitzant-lo com a material artístic de forma creativa.
A casa o al desert el pa es podia coure en un petit forn o en una làmina de ceràmica. Durant el Neolític, el pa es coïa al caliu o entre dues pedres planes, com encara es fa en algunes cultures. Es considera que la troballa de la fermentació del pa fet casual que es devia esdevenir a lantic Egipte fa uns 10.000 anys constitueix un salt importantíssim en la història de lalimentació. Durant el Neolític (5000 aC) ja trobem el pa, en forma de coca no fermentada i amb molt de segó. A Mesopotàmia, fa uns 10.000 anys, feien una mena de coques o galetes sense llevat.