Suposo que la primera informació sobre la Guerra Civil me la va proporcionar el meu avi matern. Recordo alguna tarda estiuenca, de vacances per a mi i de feina per a ell, potser mentre regàvem, omplint pausadament els recs d'algun bancal al tros, o mentre destriàvem al setembre avellanes damunt una taula al rafal, que m'expliqués la seva guerra. Jo no devia tenir més d'11 o 12 anys i, que recordi, no va ser una informació carregada d'ideologia, de fet crec que mai vaig sentir a l'avi parlar de política.
Però no he oblidat dues imatges explicades per l'avi, potser amb una mica d'emboirament en els detalls, però que se'm van quedar gravades a la meva memòria adolescent. La primera de les imatges és l'avi entre un grup de soldats atrinxerats sota una teulada improvisada, de superfície acanalada, i que veuen venir un projectil damunt seu i que, en lloc d'esclatar en tocar la punta el terra, el veuen lliscar per sobre un dels canals de la teulada i cau pla a terra sense explotar. Salven la vida. La segona és la imatge de la guerra fratricida, amb l'avi plorant sang, en tenir informació que en una batalla tenia un germà seu lluitant a l'altre bàndol. Són detalls que potser no expliquen globalment la guerra, comuns, segurament, a molts altres soldats i famílies, i amb un desenllaç menys transcendental i, afortunadament, menys tràgic. Però deixeu-me dir que els detalls són importants, potser no per explicar, però sí per entendre aquella guerra.
Amb aquesta idea, que és que els detalls són importants, sempre m'ha sobtat la pervivència d'un acte de guerra que considero com una acció reprovable, intimidatòria i arrogant per part de les forces franquistes. Em refereixo al nom de la plaça principal de la Vila, la plaça d'Espanya.
El dia que van ocupar l'Ajuntament de Cambrils, el gener del 1939, el primer que van fer, com a acte propagandístic i prepotent, va ser canviar el nom d'alguns carrers, que després, amb la democràcia, els cambrilencs vam recuperar o van ser rebatejats amb altres noms, esmenant aquell fet de violència passiva. Tots els carrers, menys un, la Plaça. Ni el pas als nous temps democràtics, ni la llei de la memòria històrica, ni el pas d'un govern totalment d'esquerres per l'Ajuntament, ni una moció presentada per ERC al ple, han aconseguit corregir aquell detall de la guerra, petit, però, per a mi i confio que per a algú més, significatiu. No pretenc demanar que es canviï el nom a la plaça, ja m'agradaria, només recordar a quin fet reprovable es deu el nom que porta ara.