Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir
Tenim un rei que no ens el mereixem i que sempre sap estar al servei dEspanya. Malauradament una cort denvejosos republicans i esquerranosos han volgut esquitxar el prestigi de Don Juan Carlos I de Borbón y Borbón. Quina manca de respecte! Quin desagraïment més roí!
En el missatge de Nadal ja ens alliçonava sobre lexemplaritat impol·luta que han de tenir els servidors públics i fa poques setmanes Sa Majestat expressava que latur juvenil li impedia dormir bé.
El criticat safari a lÀfrica Austral és un exercici de responsabilitat i de sacrifici. En temps de fallida econòmica i de retallades a tort i a dret, el rei predica amb lexemple i transmet un missatge doptimisme i de confiança en el futur. Si es vol sortir de la crisi que ens ofega, res millor que gastar i fer córrer el diner. Un monarca abatent paquiderms esdevé capdavanter en la tasca de la recuperació econòmica. Cal dir que si shagués limitat a caçar conills o cacera menor per La Alcarria no hagués estat el mateix capteniment ni hagués significat cap model de referència per als súbdits. Doncs no, la millor manera de frenar unes taxes datur galàctic i la desconfiança en les finances estatals, és abatre elefants, emulant els valerosos caçadors del passat colonial.
Blasmar el sobirà per la cacera delefants a Botswana és una mostra fefaent dignorància històrica. Cal recordar com la cinegètica sempre ha estat una activitat règia en què els borbons han estat molt hàbils, amb lexcepció del Caudillo, tot un as en matar el que volés, corregués, nedés o es manifestés.
Fins i tot, el desgraciat accident de Sa Altesa ha estat aprofitat pels enemics de la reialesa per retreure-li qui sap què. Obcecats amb el tronat Himne de Riego, obliden que sha trencat el maluc en lexercici de les seves funcions de representació. Qui daquests xerraires i pollosos indignats sarriscaria a viatjar a regions tropicals, infestades danimals ferotges, natius hostils i perills de tota mena?
Alhora, les viperines referències a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, intentant lesionar la bona imatge de la família reial, una família emblemàtica, molt apreciada i de comportament sempre de portada duna revista de referència i de bon gust com Hola. Només cal veure la mala bava del periodista Gian Antonio Orighi del diari La Stampa: En España hay dos reinas: la oficial, Sofía, de 73 años, casada desde 1962 con el rey Juan Carlos, y la oficiosa, la provocante y rubia princesa Corinne zu Sayn-Wittgenstein, de 46 años, separada y amante desde hace cuatro años del soberano más tombeur de femmes de Europa. Hace años que vive en Madrid con sus dos hijas. Es la aristócrata que acompaña al Rey en los viajes y hasta lo representa en el extranjero.
Aquest mercenari italià podria dedicar-se millor a fer safareig amb les gestes eròtiques de Berlusconi. En el cas improbable que aquesta malèvola notícia fos certa, Sa Majestat compliria diligent amb la contrastada tradició familiar: el genial Fernando VII, famós per les anades i vingudes a cases de barrets de Madrid; la brillant Isabel II, que caçava tota mena de trompes; el liberal Alfonso XII, delerós de les cantants dòpera; lincomprès Alfonso XIII, gran caçador dactrius i pare del televisiu Don Leandro Alfonso...
Tanmateix, en un gest que lennobleix encara més, el rei és capaç de conquerir el cor dels seus súbdits. Els escolars de futures generacions tindran les paraules reials com una referència de frases de grans personatges de la Historia de España en moments cabdals.
Felipe II, amb la desfeta de la Armada Invencible, només va sentenciar: He enviado la escuadra a luchar contra los ingleses, no contra los elementos. Lalcalde de Móstoles va esperonar a aturar Napoleó amb: ¡Españoles: la patria está en peligro, acudid a salvarla!. El general Méndez Núñez amb allò tan sublim: Vale más honra sin barcos que barcos sin honra. Ramón Narváez, la mà dreta de la reina Isabel II, a punt de morir confessa:No tengo enemigos. Los he fusilado a todos.
Juan Carlos I, enmig duna allau de crítiques i de desori econòmic, surt de lhospital i contrit manifesta: Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir.
Amb només 6 segons, regala a la posteritat un missatge potent, a lalçada de la seva responsabilitat i esperit de sacrifici.
Paraula de rei.
Il·lustració: Dani Uzquiano
En el missatge de Nadal ja ens alliçonava sobre lexemplaritat impol·luta que han de tenir els servidors públics i fa poques setmanes Sa Majestat expressava que latur juvenil li impedia dormir bé.
El criticat safari a lÀfrica Austral és un exercici de responsabilitat i de sacrifici. En temps de fallida econòmica i de retallades a tort i a dret, el rei predica amb lexemple i transmet un missatge doptimisme i de confiança en el futur. Si es vol sortir de la crisi que ens ofega, res millor que gastar i fer córrer el diner. Un monarca abatent paquiderms esdevé capdavanter en la tasca de la recuperació econòmica. Cal dir que si shagués limitat a caçar conills o cacera menor per La Alcarria no hagués estat el mateix capteniment ni hagués significat cap model de referència per als súbdits. Doncs no, la millor manera de frenar unes taxes datur galàctic i la desconfiança en les finances estatals, és abatre elefants, emulant els valerosos caçadors del passat colonial.
Blasmar el sobirà per la cacera delefants a Botswana és una mostra fefaent dignorància històrica. Cal recordar com la cinegètica sempre ha estat una activitat règia en què els borbons han estat molt hàbils, amb lexcepció del Caudillo, tot un as en matar el que volés, corregués, nedés o es manifestés.
Fins i tot, el desgraciat accident de Sa Altesa ha estat aprofitat pels enemics de la reialesa per retreure-li qui sap què. Obcecats amb el tronat Himne de Riego, obliden que sha trencat el maluc en lexercici de les seves funcions de representació. Qui daquests xerraires i pollosos indignats sarriscaria a viatjar a regions tropicals, infestades danimals ferotges, natius hostils i perills de tota mena?
Alhora, les viperines referències a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, intentant lesionar la bona imatge de la família reial, una família emblemàtica, molt apreciada i de comportament sempre de portada duna revista de referència i de bon gust com Hola. Només cal veure la mala bava del periodista Gian Antonio Orighi del diari La Stampa: En España hay dos reinas: la oficial, Sofía, de 73 años, casada desde 1962 con el rey Juan Carlos, y la oficiosa, la provocante y rubia princesa Corinne zu Sayn-Wittgenstein, de 46 años, separada y amante desde hace cuatro años del soberano más tombeur de femmes de Europa. Hace años que vive en Madrid con sus dos hijas. Es la aristócrata que acompaña al Rey en los viajes y hasta lo representa en el extranjero.
Aquest mercenari italià podria dedicar-se millor a fer safareig amb les gestes eròtiques de Berlusconi. En el cas improbable que aquesta malèvola notícia fos certa, Sa Majestat compliria diligent amb la contrastada tradició familiar: el genial Fernando VII, famós per les anades i vingudes a cases de barrets de Madrid; la brillant Isabel II, que caçava tota mena de trompes; el liberal Alfonso XII, delerós de les cantants dòpera; lincomprès Alfonso XIII, gran caçador dactrius i pare del televisiu Don Leandro Alfonso...
Tanmateix, en un gest que lennobleix encara més, el rei és capaç de conquerir el cor dels seus súbdits. Els escolars de futures generacions tindran les paraules reials com una referència de frases de grans personatges de la Historia de España en moments cabdals.
Felipe II, amb la desfeta de la Armada Invencible, només va sentenciar: He enviado la escuadra a luchar contra los ingleses, no contra los elementos. Lalcalde de Móstoles va esperonar a aturar Napoleó amb: ¡Españoles: la patria está en peligro, acudid a salvarla!. El general Méndez Núñez amb allò tan sublim: Vale más honra sin barcos que barcos sin honra. Ramón Narváez, la mà dreta de la reina Isabel II, a punt de morir confessa:No tengo enemigos. Los he fusilado a todos.
Juan Carlos I, enmig duna allau de crítiques i de desori econòmic, surt de lhospital i contrit manifesta: Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir.
Amb només 6 segons, regala a la posteritat un missatge potent, a lalçada de la seva responsabilitat i esperit de sacrifici.
Paraula de rei.
Il·lustració: Dani Uzquiano