La cuina grega
Grècia és ara un país exclusivament europeu. De fet, la cuina grega és una frontissa entre Europa i Orient, i, per tant, hi trobem tant elements de la cuina Mediterrània occidental, com daltres de Turquia i del pròxim Orient. És cert que els turcs van ocupar el país fins 1830 i a causa del propi esclat de la gastronomia turca, aquest es fa sentir a la cuina hel·lènica en els productes, tècniques, noms dels plats... Però els grecs afirmen, amb arguments raonables, que van ser els turcs els qui van refinar en contacte amb la civilització hel·lènica. Precisament, els estudis sobre lanomenada dieta mediterrània van començar lany 1952, tot analitzant lestil alimentari dels cretencs: molt de pa i cereals, llegums, verdures, peix, oli doliva i vi.
És cert que plats i productes grecs molt emblemàtics com la mussaca, liman bayildi o el iogurt baklava els trobem igualment bons a Turquia, Síria i el Magreb. Els grecs han rebut moltes ocupacions i influències tant polítiques com culinàries dels búlgars, francesos o italians. Fins i tot, el Ducat dAtenes va ser català durant bona part del segle xiv. Per tant, es noten influxos daquestes nacions en certs plats.
Per carns de festa, els grecs mengen el xai fonamentalment, però també el porc, la vedella i laviram. Per carns de diari, mengen el kokoretsi ‒broqueta de carn de xai‒, suvlakia ‒broqueta de peix‒, gyiros o pa de pita amb xai rostit en ast vertical. Com a refrigeri, tota mena de panades i pastissets dolços i salats, sovint elaborats amb la finíssima massa estesa anomenada pasta fil·lo o recoberts de mel o almívar. Per cuinar es fa servir loli doliva*, el llard i ocasionalment la mantega. Ofereixen una tradicional confitura de fruites, el glyca, com a símbol dhospitalitat. El formatge esdevé un producte bàsic, començant per limitadíssim feta ‒fet dovella‒, el kopanisti, el manuri, el halum, el kefalotiri, etc. La mel de Grècia és com el Rolls Royce de les mels. Com a destil·lats i brandis, hi trobem el mustika i sobretot luzo. Aquest últim destil·lat simbolitza lamable cultura del cafè, servit amb meze o tapes, a mitja tarda, amb una bona companyia o una bona conversa a lentorn duna taula, amb un kafe ellnikós, un cafè grec, és una penyora de bona vida i amistat.
És cert que plats i productes grecs molt emblemàtics com la mussaca, liman bayildi o el iogurt baklava els trobem igualment bons a Turquia, Síria i el Magreb. Els grecs han rebut moltes ocupacions i influències tant polítiques com culinàries dels búlgars, francesos o italians. Fins i tot, el Ducat dAtenes va ser català durant bona part del segle xiv. Per tant, es noten influxos daquestes nacions en certs plats.
Per carns de festa, els grecs mengen el xai fonamentalment, però també el porc, la vedella i laviram. Per carns de diari, mengen el kokoretsi ‒broqueta de carn de xai‒, suvlakia ‒broqueta de peix‒, gyiros o pa de pita amb xai rostit en ast vertical. Com a refrigeri, tota mena de panades i pastissets dolços i salats, sovint elaborats amb la finíssima massa estesa anomenada pasta fil·lo o recoberts de mel o almívar. Per cuinar es fa servir loli doliva*, el llard i ocasionalment la mantega. Ofereixen una tradicional confitura de fruites, el glyca, com a símbol dhospitalitat. El formatge esdevé un producte bàsic, començant per limitadíssim feta ‒fet dovella‒, el kopanisti, el manuri, el halum, el kefalotiri, etc. La mel de Grècia és com el Rolls Royce de les mels. Com a destil·lats i brandis, hi trobem el mustika i sobretot luzo. Aquest últim destil·lat simbolitza lamable cultura del cafè, servit amb meze o tapes, a mitja tarda, amb una bona companyia o una bona conversa a lentorn duna taula, amb un kafe ellnikós, un cafè grec, és una penyora de bona vida i amistat.