Centcelles, praetorium romà?
http://www.mnat.es
Han passat 20 anys de lexcepcional troballa del conjunt de bronzes romans de la vil·la romana de la Llosa. Aleshores Cambrils va rebre la notícia amb gran expectació, era un descobriment de notable valor històric i artístic que posava de relleu la importància de les excavacions realitzades en aquest jaciment. A la Revista li vam dedicar el tema del mes amb nombroses fotografies i una portada que reproduïa lestatueta lampadari encara pendent de restauració. El context de crisi en què ens trobem immersos fa difícil pensar en campanyes que ampliïn les excavacions actuals, però cal destacar els esforços realitzats en dels darrers anys per fer les restes visitables i divulgar-ne el contingut.
Les ruïnes romanes de la Llosa em serveixen de pretext per parlar duna altra vil·la romana, la de Centcelles, a Constantí. Lorigen de Centcelles ha estat des de sempre molt debatut entre la comunitat científica. Alguns historiadors afirmen que es tractava dun mausoleu que va donar cabuda al sepulcre de lemperador Constant, però no hi ha cap prova que permeti afirmar-ho amb total seguretat. La singularitat de les restes així com la riquesa dels mosaics existents han generat controvèrsia i multitud dhipòtesis. El cicle Llegim Tàrraco organitzat per la Biblioteca Pública de Tarragona ha donat a conèixer recentment una nova teoria sobre el seu possible origen. Larqueòleg Josep Anton Remolà i Meritxell Pérez, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, treballen en la hipòtesi que les restes existents fossin làrea central dun praetorium, un recinte que donava cabuda al campament dun exèrcit romà que va ocupar Tarragona al segle v.
Evidències escrites situen les tropes romanes a Tarragona entre els anys 420 i 460 dC, moment en què limperi romà necessitava defensar el seu territori dels atacs bàrbars. La ciutat de Tàrraco no estava preparada per donar cabuda a un exèrcit, és lògic pensar que sestablís en una zona més aïllada i es construís un praetorium a Centcelles. La troballa de ceràmica enquestada dins lestructura de les parets del recinte datarien els mosaics dins el segle v en comptes del segle iv tal com shavia cregut fins ara. Sha constatat que la cripta existent sota la sala dels mosaics no tenia un ús sepulcral i es podria tractar duna cambra cuirassada on es guardarien els diners que servirien per pagar els soldats romans, seguint el model daltres praetoriums romans excavats en altres països. Lexistència de dos complexos termals, un de més ric i privat dins la domus i un altre dexterior més tosc, indicarien lestabliment de la família del general al costat de la seva tropa. Les escenes de caça dels mosaics eren pròpies dels exercicis dentrenament de les tropes romanes. Una de les tasques de lexèrcit romà era la construcció daqüeductes per al proveïment daigua i molt a prop trobem el pont de les Caixes, dorigen romà. En una de les finestres es conserven pintures murals on es poden observar dibuixos semblants als escuts darmes de les tropes romanes. També sobta que en un moment de declivi per a lImperi Romà, el suburbi del port de Tarragona ressorgís amb la construcció de riques domus, basíliques i recintes funeraris, el necessari proveïment des del port a lexèrcit romà podria ser el motiu daquesta sobtada riquesa.
Lestudi és preliminar i caldrà continuar investigant en els propers anys, però tal com afirma Josep Anton Remolà, actualment és lúnica hipòtesi que intenta donar una explicació global al misteri de lexistència de Centcelles.
Han passat 20 anys de lexcepcional troballa del conjunt de bronzes romans de la vil·la romana de la Llosa. Aleshores Cambrils va rebre la notícia amb gran expectació, era un descobriment de notable valor històric i artístic que posava de relleu la importància de les excavacions realitzades en aquest jaciment. A la Revista li vam dedicar el tema del mes amb nombroses fotografies i una portada que reproduïa lestatueta lampadari encara pendent de restauració. El context de crisi en què ens trobem immersos fa difícil pensar en campanyes que ampliïn les excavacions actuals, però cal destacar els esforços realitzats en dels darrers anys per fer les restes visitables i divulgar-ne el contingut.
Les ruïnes romanes de la Llosa em serveixen de pretext per parlar duna altra vil·la romana, la de Centcelles, a Constantí. Lorigen de Centcelles ha estat des de sempre molt debatut entre la comunitat científica. Alguns historiadors afirmen que es tractava dun mausoleu que va donar cabuda al sepulcre de lemperador Constant, però no hi ha cap prova que permeti afirmar-ho amb total seguretat. La singularitat de les restes així com la riquesa dels mosaics existents han generat controvèrsia i multitud dhipòtesis. El cicle Llegim Tàrraco organitzat per la Biblioteca Pública de Tarragona ha donat a conèixer recentment una nova teoria sobre el seu possible origen. Larqueòleg Josep Anton Remolà i Meritxell Pérez, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, treballen en la hipòtesi que les restes existents fossin làrea central dun praetorium, un recinte que donava cabuda al campament dun exèrcit romà que va ocupar Tarragona al segle v.
Evidències escrites situen les tropes romanes a Tarragona entre els anys 420 i 460 dC, moment en què limperi romà necessitava defensar el seu territori dels atacs bàrbars. La ciutat de Tàrraco no estava preparada per donar cabuda a un exèrcit, és lògic pensar que sestablís en una zona més aïllada i es construís un praetorium a Centcelles. La troballa de ceràmica enquestada dins lestructura de les parets del recinte datarien els mosaics dins el segle v en comptes del segle iv tal com shavia cregut fins ara. Sha constatat que la cripta existent sota la sala dels mosaics no tenia un ús sepulcral i es podria tractar duna cambra cuirassada on es guardarien els diners que servirien per pagar els soldats romans, seguint el model daltres praetoriums romans excavats en altres països. Lexistència de dos complexos termals, un de més ric i privat dins la domus i un altre dexterior més tosc, indicarien lestabliment de la família del general al costat de la seva tropa. Les escenes de caça dels mosaics eren pròpies dels exercicis dentrenament de les tropes romanes. Una de les tasques de lexèrcit romà era la construcció daqüeductes per al proveïment daigua i molt a prop trobem el pont de les Caixes, dorigen romà. En una de les finestres es conserven pintures murals on es poden observar dibuixos semblants als escuts darmes de les tropes romanes. També sobta que en un moment de declivi per a lImperi Romà, el suburbi del port de Tarragona ressorgís amb la construcció de riques domus, basíliques i recintes funeraris, el necessari proveïment des del port a lexèrcit romà podria ser el motiu daquesta sobtada riquesa.
Lestudi és preliminar i caldrà continuar investigant en els propers anys, però tal com afirma Josep Anton Remolà, actualment és lúnica hipòtesi que intenta donar una explicació global al misteri de lexistència de Centcelles.