Opinió

Centcelles, ‘praetorium’ romà?

http://www.mnat.es
Han passat 20 anys de l’excepcional troballa del conjunt de bronzes romans de la vil·la romana de la Llosa. Aleshores Cambrils va rebre la notícia amb gran expectació, era un descobriment de notable valor històric i artístic que posava de relleu la importància de les excavacions realitzades en aquest jaciment. A la Revista li vam dedicar el tema del mes amb nombroses fotografies i una portada que reproduïa l’estatueta lampadari encara pendent de restauració. El context de crisi en què ens trobem immersos fa difícil pensar en campanyes que ampliïn les excavacions actuals, però cal destacar els esforços realitzats en dels darrers anys per fer les restes visitables i divulgar-ne el contingut.
Les ruïnes romanes de la Llosa em serveixen de pretext per parlar d’una altra vil·la romana, la de Centcelles, a Constantí. L’origen de Centcelles ha estat des de sempre molt debatut entre la comunitat científica. Alguns historiadors afirmen que es tractava d’un mausoleu que va donar cabuda al sepulcre de l’emperador Constant, però no hi ha cap prova que permeti afirmar-ho amb total seguretat. La singularitat de les restes així com la riquesa dels mosaics existents han generat controvèrsia i multitud d’hipòtesis. El cicle “Llegim Tàrraco” organitzat per la Biblioteca Pública de Tarragona ha donat a conèixer recentment una nova teoria sobre el seu possible origen. L’arqueòleg Josep Anton Remolà i Meritxell Pérez, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, treballen en la hipòtesi que les restes existents fossin l’àrea central d’un praetorium, un recinte que donava cabuda al campament d’un exèrcit romà que va ocupar Tarragona al segle v.
Evidències escrites situen les tropes romanes a Tarragona entre els anys 420 i 460 dC, moment en què l’imperi romà necessitava defensar el seu territori dels atacs bàrbars. La ciutat de Tàrraco no estava preparada per donar cabuda a un exèrcit, és lògic pensar que s’establís en una zona més aïllada i es construís un praetorium a Centcelles. La troballa de ceràmica enquestada dins l’estructura de les parets del recinte datarien els mosaics dins el segle v en comptes del segle iv tal com s’havia cregut fins ara. S’ha constatat que la cripta existent sota la sala dels mosaics no tenia un ús sepulcral i es podria tractar d’una cambra cuirassada on es guardarien els diners que servirien per pagar els soldats romans, seguint el model d’altres praetoriums romans excavats en altres països. L’existència de dos complexos termals, un de més ric i privat dins la domus i un altre d’exterior més tosc, indicarien l’establiment de la família del general al costat de la seva tropa. Les escenes de caça dels mosaics eren pròpies dels exercicis d’entrenament de les tropes romanes. Una de les tasques de l’exèrcit romà era la construcció d’aqüeductes per al proveïment d’aigua i molt a prop trobem el pont de les Caixes, d’origen romà. En una de les finestres es conserven pintures murals on es poden observar dibuixos semblants als escuts d’armes de les tropes romanes. També sobta que en un moment de declivi per a l’Imperi Romà, el suburbi del port de Tarragona ressorgís amb la construcció de riques domus, basíliques i recintes funeraris, el necessari proveïment des del port a l’exèrcit romà podria ser el motiu d’aquesta sobtada riquesa.
L’estudi és preliminar i caldrà continuar investigant en els propers anys, però tal com afirma Josep Anton Remolà, actualment és l’única hipòtesi que intenta donar una explicació global al misteri de l’existència de Centcelles.