Com ho faig perquè em faci/n cas?
La veritat és que a vegades els papes tenim paciència amb els fills per repetir una, dos, tres i mil vegades com shan de fer les coses. Les coses les diem per activa per passiva, cridant, en veu baixa, i quan ja no tens més recursos ni estratègies, aleshores és quan crec que hem daplicar la següent cita: Si vols que tadmirin explica les teves fites, però si vols que et respectin explica les teves adversitats. Per totes aquelles vegades que hem explicat el que han de fer i no ho hem aconseguit! Com molt bé explica la cita, si volem que ens respectin i ens obeeixin el que hem de fer és explicar què ens ha passat a nosaltres. Però lluny de voler ser una llibre dhistòria el que cal és que mostrem el nostre costat més humà i expliquem o més ben dit mostrem els nostres sentiments envers aquella persona per fer-li saber que ens preocupa i que a causa de les nostres experiències fa que aquella situació sens faci preocupant; per aquest motiu mostrem que no ens ho vam passar bé i, a més, també cal explicar què vam fer i com va ser el resultat; encara que no sigui satisfactori, també cal explicar-lo i mostrar-lo. Si sempre expliquem les nostres fites sels farà costa amunt imitar-nos o seguir els nostres passos (en altres paraules, fer-nos cas), però si mostrem les nostres pedres i com les hem superat aleshores es podrà identificar amb nosaltres. Podrà sentir empatia, podrà fer cas del que li diem perquè li és proper, perquè li sona allò que li diem.
Apliquem-nos la norma a nosaltres mateixos i veurem que quan lavi ens explica 30 vegades la mateixa batalleta, ens la sabem de memòria, però en realitat li fem gaire cas? Doncs ara toca despullar-nos de sentiments perquè ens facin cas els nostres.
Apliquem-nos la norma a nosaltres mateixos i veurem que quan lavi ens explica 30 vegades la mateixa batalleta, ens la sabem de memòria, però en realitat li fem gaire cas? Doncs ara toca despullar-nos de sentiments perquè ens facin cas els nostres.