Opinió

Alternatives

Aquests darrers temps hem pogut anar veient en quin món vivim. Els ciutadans hem vist com, a causa de la crisi ‒financera, no ho oblidem‒, moltes empreses han hagut de plegar, conseqüentment han desaparegut llocs de treball, s’ha incrementat l’atur (que ha incrementat les despeses de la Seguretat Social) i l’Estat ha deixat d’ingressar diners de l’activitat econòmica... Tot això s’ha traduït en polítiques de contenció i retallada de despeses per part de les administracions (retallades en serveis i en inversions) i una política d’increment de la recaptació per intentar reduir el dèficit (pujada de l’IVA, de l’IRPF, de l’IBI, de l’import de copagament farmacèutic...).
En aquest “difícil context econòmic” de què parlen els polítics, qui hi ha perdut més que ningú som els ciutadans, que hem vist com es desmantella l’estat del benestar que tant ha costat d’aconseguir, com les diferents reformes laborals han anat retallant els drets dels treballadors (clar que hi hauria molt a dir i, òbviament, l’empresari i el treballador tenim opinions diferents), com ens anem empobrint i hem de pagar més impostos per obtenir menys serveis.
Caldria recordar que el responsable de la crisi és el sector financer. És per culpa de la cobdícia, de les pràctiques d’especulació i la llei del màxim benefici que som on som, no perquè els ciutadans hàgim portat els governs a la bancarrota. És just, doncs, que en paguem els plats trencats? Està clar que el sector financer (els bancs, els grups d’inversors...) té la paella pel mànec, perquè dicta el destí dels governs (que no han parat d’insuflar diners als bancs) i de tots, però ben mirat nosaltres hi tenim certa responsabilitat, perquè és amb els nostres diners que estan jugant a enriquir-se o a perdre-hi amb operacions que es fan com qui es juga els calés als casinos.
El llibre Cómo cambiar el mundo con tu dinero. Alternativas a la banca convencional, de l’economista Xavi Teis, explica pedagògicament com funciona el sistema financer, com s’ha generat la crisi, com els governs l’estan gestionant i ‒i aquí està la cosa‒ ens descobreix alternatives a aquest sistema financer injust que dins el corrent d’economistes crítics anomenen “tradicional” en contraposició amb les finances ètiques, aquelles que tenen per objectiu posar els diners al servei de les persones i no a l’inrevés, és a dir retornar als diners el seu sentit primigeni de servir per a l’intercanvi de béns i serveis, el sentit de mitjà i no de finalitat. És un llibret molt assequible, tant en el llenguatge com en el preu (6 euros), que ens ajuda a entendre com funciona aquest sector, que dicta el ritme del món i que ha convertit l’economia en el centre a l’entorn del qual gira la nostra societat, amb unes reflexions molt interessants que t’ajuden a veure les contradiccions del sistema actual i com n’és d’injust.
Hi ha alternatives. Digueu-me il·lús, però confio que entre tots puguem canviar algun dia les coses, i només canviaran si intentem canviar-les.
Valgui per qui li valgui!