Crispació
Sembla que fos ahir i ja han passat 2.000 dies des del darrer Fot-li gasto que vaig escriure pels volts de desembre de 2006. Jo estic una mica més vell i tu també, apreciat lector, no et pensis que només ens fem grans els altres. Daltres ja no hi són i alguns arriben amb ganes de menjar-se el món.
I què ha passat en aquests 2.000 dies a Cambrils? Doncs de tot, i no descobriré ara la sopa dall. Cambrils ha evolucionat com en poques (o cap) etapes de la seva història en tots els àmbits, però a quin preu? A un preu que no ens podíem permetre pagar, ni econòmicament ni socialment.
Econòmicament està clar: si gastes molt per sobre de la teva capacitat de retornar el crèdit, poses en risc el benestar del municipi i estàs hipotecant el futur de les següents generacions. Quines responsabilitats polítiques i penals si calgués han assumit els membres de lanterior consistori, inclosos els que estaven a loposició? Quines responsabilitats tenen els funcionaris responsables de lorganització econòmica de lAjuntament i fins a quin punt van poder fer la seva feina sense coaccions?
Socialment també sha demostrat lafectació, ja que amb les pujades dimpostos obligatoris i els indirectes condiciones el funcionament de la societat cambrilenca.
A tot això cal afegir la crispació que es desprèn de tot plegat quan lAjuntament no paga els proveïdors ‒i alguns han de tancar les portes del seu negoci, acomiadar treballadors, hipotecar propietats personals‒ o quan alguns serveis directes de lAjuntament es veuen afectats ‒incertesa amb els serveis de la piscina, supressió de programes educatius a les escoles, increment de preus de lEscola de Música, implementació de noves zones blaves, reducció de publicacions a la biblioteca, supressió de serveis de podologia a la gent gran‒ o lacomiadament directe de treballadors de ladministració ‒ja siguin interins o amb prejubilacions: uns i altres tenen un cost per a la societat i no contribueixen a les arques de la Seguretat Social‒.
Lluny dapaivagar els ànims, qualsevol mesura que està aplicant el nou consistori es resguarda dient que els altres van deixar un deute molt gran i que calen mesures extraordinàries. Entenent que és necessari un pla de restriccions i revisar el model socioeconòmic vigent, cal que aquella administració que es vanta de ser la més propera al ciutadà sacosti més que mai als ciutadans, amb els quals ha de buscar el màxim consens per afrontar els problemes.
Mantenir el nivell de crispació per tal de justificar les retallades no beneficia els ciutadans, que en últim terme som els que paguem el sou a ses senyories, fet que massa sovint obliden. Esteu gestionant els nostres diners i si voleu anar a dinars o llogar assessors, pagueu-los de la vostra butxaca.
I què ha passat en aquests 2.000 dies a Cambrils? Doncs de tot, i no descobriré ara la sopa dall. Cambrils ha evolucionat com en poques (o cap) etapes de la seva història en tots els àmbits, però a quin preu? A un preu que no ens podíem permetre pagar, ni econòmicament ni socialment.
Econòmicament està clar: si gastes molt per sobre de la teva capacitat de retornar el crèdit, poses en risc el benestar del municipi i estàs hipotecant el futur de les següents generacions. Quines responsabilitats polítiques i penals si calgués han assumit els membres de lanterior consistori, inclosos els que estaven a loposició? Quines responsabilitats tenen els funcionaris responsables de lorganització econòmica de lAjuntament i fins a quin punt van poder fer la seva feina sense coaccions?
Socialment també sha demostrat lafectació, ja que amb les pujades dimpostos obligatoris i els indirectes condiciones el funcionament de la societat cambrilenca.
A tot això cal afegir la crispació que es desprèn de tot plegat quan lAjuntament no paga els proveïdors ‒i alguns han de tancar les portes del seu negoci, acomiadar treballadors, hipotecar propietats personals‒ o quan alguns serveis directes de lAjuntament es veuen afectats ‒incertesa amb els serveis de la piscina, supressió de programes educatius a les escoles, increment de preus de lEscola de Música, implementació de noves zones blaves, reducció de publicacions a la biblioteca, supressió de serveis de podologia a la gent gran‒ o lacomiadament directe de treballadors de ladministració ‒ja siguin interins o amb prejubilacions: uns i altres tenen un cost per a la societat i no contribueixen a les arques de la Seguretat Social‒.
Lluny dapaivagar els ànims, qualsevol mesura que està aplicant el nou consistori es resguarda dient que els altres van deixar un deute molt gran i que calen mesures extraordinàries. Entenent que és necessari un pla de restriccions i revisar el model socioeconòmic vigent, cal que aquella administració que es vanta de ser la més propera al ciutadà sacosti més que mai als ciutadans, amb els quals ha de buscar el màxim consens per afrontar els problemes.
Mantenir el nivell de crispació per tal de justificar les retallades no beneficia els ciutadans, que en últim terme som els que paguem el sou a ses senyories, fet que massa sovint obliden. Esteu gestionant els nostres diners i si voleu anar a dinars o llogar assessors, pagueu-los de la vostra butxaca.