El gran actor Mario Casas acaba d'assentar-se en el tron del pitjor actor espanyol del segle XXI. De moment és d'aquest segle i esperem que es guanyi amb pols el de tota la historia.

La pel·lícula és una continuació de A tres metros sobre el cielo on tornem amb el personatge de Hugo (Mario Casas) que torna a Barcelona i aquí, coneixerà a una noia, Gin (Clara Lago), amb la que voldrà oblidar definitivament el passat, que no és més que la noia de la primera part, Babi (María Valverde). Però, com va dir Quevedo:  “Nunca mejora su estado quien muda solamente de lugar, y no de vida y costumbres”.

En tota la cinta van repetint que han canviat, que son grans, però segueixen actuant com si fosin adolescents descerebrats seguits pel seu cor d'inútils que només els porta als mateixos llocs que la primera part. És més del mateix. Intenta ser, però ho intenta tan malament que no arriba a res. És curiós com els protagonistes van en moto sense cascos i la productora és Antena 3, que també finança la seva campanya “Ponle Freno”. Vestits d'hipocresia a l'ordre del dia.

Sobra tota la subtrama de la germana de María Valverde, no aporta res. El guió és insofrible i dolent, les actuacions son entre sobreactuades i estàtiques, sobretot del protagonista, que només treballa d'això per provocar furor en noies que només busquen entreteniment superficial. La direcció i la fotografia és acceptable, està pel que està, mostrar una pel·lícula merament comercial que afortunadament no passarà a la historia.