Hara-kiri: muerte de un samurai
Innecessari remake d'un gran clàssic del cinema japonès Harakiri/Seppuku, dirigit per Masaki Kobayashi. Aquesta nova versió està dirigida per Takashi Miike i està protagonitzada per Ebizo Ichikawa, que pren el rol de Hanshiro, un ronin, samurai que no té recursos econòmics ni amo per servir i sol·licita al clan Li fer-se l'Harakiri. Però, el director del clan, li explicarà la tràgica història d'un tal Motome, un jove ronin que va tenir la mateixa intenció que ell. En la versió clàssica, el paper de Hanshiro recau al gran actor Tatsuya Nakadai, també famós per les seves col·laboracions amb un dels millors directors de la història del cinema: Akira Kurosawa (Los siete samuráis, Ran, Rashomon).
El remake no li dóna un nou punt de vista a la història fins al final. És una versió menys teatral que la clàssica, cosa que a aquesta última li feia guanyar molts punts creant uns plànols perfectes i encara que la nova de Miike no arriba a ser dolenta i està ben dirigida és innecessària perquè la de Kobayashi és tan perfecte en tot que no s'entén el perquè d'aquesta revisió. Ciudadano Kane, El crepúsculo de los Dioses o La diligencia tenen un remake directe? No. Una cosa és agafar la història i traslladar-la a un altre època, una nova revisió canviant l'argument, o simplement canviant d'ambients. Una gran revisió de la fantàstica historia del llibre El conde de Montecristo seria Oldboy, pel·lícula coreana que gira l'argument de totes les pel·lícules basades en la gran novel·la de Dumas. Això per ficar un exemple de què seria una revisió perquè aquesta segueix sent una lluita d'honor i una història de venjança.
Això sí, si aquesta pel·lícula serveix per a que algú que no conegui la gran obra de Kobayashi, s'interessi i la miri, aquesta pel·lícula serveix i molt. I si és per algú occidental millor, perquè aquí el cinema asiàtic sembla que estigui censurat ja que sempre veiem les mateixes pel·lícules occidentals on falta moral, falta honor, falten sentiments. Aspectes que a les pel·lícules nipones en general, i a aquest clàssic en particular, no els hi falten. Fins i tot ens hi sobra.
El remake no li dóna un nou punt de vista a la història fins al final. És una versió menys teatral que la clàssica, cosa que a aquesta última li feia guanyar molts punts creant uns plànols perfectes i encara que la nova de Miike no arriba a ser dolenta i està ben dirigida és innecessària perquè la de Kobayashi és tan perfecte en tot que no s'entén el perquè d'aquesta revisió. Ciudadano Kane, El crepúsculo de los Dioses o La diligencia tenen un remake directe? No. Una cosa és agafar la història i traslladar-la a un altre època, una nova revisió canviant l'argument, o simplement canviant d'ambients. Una gran revisió de la fantàstica historia del llibre El conde de Montecristo seria Oldboy, pel·lícula coreana que gira l'argument de totes les pel·lícules basades en la gran novel·la de Dumas. Això per ficar un exemple de què seria una revisió perquè aquesta segueix sent una lluita d'honor i una història de venjança.
Això sí, si aquesta pel·lícula serveix per a que algú que no conegui la gran obra de Kobayashi, s'interessi i la miri, aquesta pel·lícula serveix i molt. I si és per algú occidental millor, perquè aquí el cinema asiàtic sembla que estigui censurat ja que sempre veiem les mateixes pel·lícules occidentals on falta moral, falta honor, falten sentiments. Aspectes que a les pel·lícules nipones en general, i a aquest clàssic en particular, no els hi falten. Fins i tot ens hi sobra.