El comte de Montecristo
S'ha dit de tot sobre aquesta novel·la universal, escrita per Alexandre Dumas i per ajuda d'Auguste Maquet, el seu negre, que era qui treballava en l'argumentació de les històries essent finalment Dumas qui li donava la seva genialitat a l'obra. El comte de Montecristo ha sigut des del moment de la seva publicació periòdica en fulletó fins avui dia, un gran èxit. I és una de les novel·les més conegudes (i preferides per escriptors actuals, com Arturo Pérez-Reverte) d'avui dia de Dumas, junt amb Els tres mosqueters.
La història de la novel·la tracta de la venjança que fa Edmond Dantès contra els qui van conspirar contra ell, ja sigui per tenir via lliure a la seva enamorada, Mercè (Fernand); ja sigui per enveja per la seva posició social de capità que acabava de guanyar (Danglars), ja sigui condemnar-lo al castell d'If per protecció (Villefort). Allà coneixerà qui li diu el secret del tresor de l'illa de Montecristo: l'Abat Faria.
Tot gira entorn de la venjança que prepara minuciosament el comte de Montecristo per robar-li la seva vida com Edmond Dantès. Però, mentre la trama principal es desembolica gradualment, les subtrames també hi juguen un paper molt important per les venjances macabres que prepara el comte.
Durant tota la història de la literatura, molts escriptors han expressat que la venjança és un mal camí, que la millor venjança és l'oblit, però en aquesta novel·la es veu com la venjança és alguna cosa que s'ha de fer, un camí diví sense retorn. I estic amb Arturo Pérez-Reverte quan va dir que aquesta novel·la ho té tot: honor, amistat, amor, avarícia, religió, el poder del diner... en definitiva, és una de les millors novel·les romàntiques per l'exaltació del tema que tracta.
La història de la novel·la tracta de la venjança que fa Edmond Dantès contra els qui van conspirar contra ell, ja sigui per tenir via lliure a la seva enamorada, Mercè (Fernand); ja sigui per enveja per la seva posició social de capità que acabava de guanyar (Danglars), ja sigui condemnar-lo al castell d'If per protecció (Villefort). Allà coneixerà qui li diu el secret del tresor de l'illa de Montecristo: l'Abat Faria.
Tot gira entorn de la venjança que prepara minuciosament el comte de Montecristo per robar-li la seva vida com Edmond Dantès. Però, mentre la trama principal es desembolica gradualment, les subtrames també hi juguen un paper molt important per les venjances macabres que prepara el comte.
Durant tota la història de la literatura, molts escriptors han expressat que la venjança és un mal camí, que la millor venjança és l'oblit, però en aquesta novel·la es veu com la venjança és alguna cosa que s'ha de fer, un camí diví sense retorn. I estic amb Arturo Pérez-Reverte quan va dir que aquesta novel·la ho té tot: honor, amistat, amor, avarícia, religió, el poder del diner... en definitiva, és una de les millors novel·les romàntiques per l'exaltació del tema que tracta.