La cuina enyorada
En enyorar el passat gastronòmic és quan sha desvetllat linterès i el desfici per la consulta de guies i receptaris de la cuina local o de fora. Ha començat, ja fa temps, el neguit de registrar calaixeres i baguls, golfes i amagatalls, a la recerca de llibretes polsoses amb receptes i apunts dàpats de casori i de festeig, a la recerca de llistes danar a la plaça de fa uns anys o de menús de gran gala. Sha iniciat una activitat insospitada de visites als santuaris de la cuina actual que han estat un raig de llum en el paisatge de la cuina sofisticada, malauradament sovint mal entesa i degradada. En definitiva, ha començat un període de retrobament i de recerca. I el retrobament passa, sense cap mena de dubte, per la cuina tradicional, per la cuina casolana, per la cuina de la terra, que no té altre secret ni altre gràcia que ser una cuina directa, basada en la bondat dels seus ingredients i en el bon seny a lhora dutilitzar-los.
La cuina enyorada, la cuina retrobada, la cuina de làvia tal com lhan batejada els experts del tema penso que no és ni vol ser altra cosa que la cuina de sempre, la cuina de qualitat adaptada als nostres dies. I és precisament aquesta cuina la que volem difondre i donar a conèixer convençuts que entre tanta vulgaritat de gran cuina mal entesa i la sofisticació culinària i la degradació del paladar, trobarem la cuina que enyorem. A cada llar, a cada tradició familiar, hi ha unes receptes de la nostra cuina autèntica, profundament arrelades en el costum de la casa i que gairebé de forma automàtica van passant de pares a fills, com el color dels ulls, la caixa de la núvia o les fotografies groguenques.
I nestem convençuts, perquè vivim en un país, potser golafre, en què tot se sol acabar amb un àpat, ja sigui casori, bateig o funeral, sigui Pasqua o sigui Rams, sigui festa anyal o no. Tot ho celebrem i per molts anys! al vol de la taula, amb el plat de la diada al davant i el porró enlaire.
La cuina enyorada, la cuina retrobada, la cuina de làvia tal com lhan batejada els experts del tema penso que no és ni vol ser altra cosa que la cuina de sempre, la cuina de qualitat adaptada als nostres dies. I és precisament aquesta cuina la que volem difondre i donar a conèixer convençuts que entre tanta vulgaritat de gran cuina mal entesa i la sofisticació culinària i la degradació del paladar, trobarem la cuina que enyorem. A cada llar, a cada tradició familiar, hi ha unes receptes de la nostra cuina autèntica, profundament arrelades en el costum de la casa i que gairebé de forma automàtica van passant de pares a fills, com el color dels ulls, la caixa de la núvia o les fotografies groguenques.
I nestem convençuts, perquè vivim en un país, potser golafre, en què tot se sol acabar amb un àpat, ja sigui casori, bateig o funeral, sigui Pasqua o sigui Rams, sigui festa anyal o no. Tot ho celebrem i per molts anys! al vol de la taula, amb el plat de la diada al davant i el porró enlaire.