Podem ser vila-secans?
Tan a prop i tan lluny en segons quines coses. Vila-seca no apareix als rànquings de municipis súper endeutats, tenen una mica menys de població que Cambrils, quatre vegades menys treballadors municipals i uns polítics que saben projectar-se de cara endins i de cara enfora.
Vila-seca ha anat fent feina i ben feta al llarg dels anys, i, sense fer massa soroll, ha esdevingut un referent de desenvolupament en tots els àmbits municipals. En làmbit econòmic, només cal veure el potencial i el desenvolupament dels polígons industrials (Jardiland o Decathlon i el químic) i la creació del parc temàtic PortAventura com a grans motors econòmics del municipi i del territori.
El desenvolupament urbanístic ha possibilitat el creixement i reordenació de lantiga Nacional 340, així com lobertura de noves àrees urbanes i també de zones verdes com la de la Torre den Dolça, i sobreposant-se a la segregació de Salou de lany 1989.
Pel que fa al desenvolupament sociocultural, esmentar el conservatori de música, lauditori per a 400 espectadors, i el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci.
I tot això com ho han aconseguit? Segurament no hi ha una única resposta, però hi ha fet molt la cohesió interna i el fort sentiment de pertinença al municipi que ha possibilitat projectar externament una xarxa dinfluències i unes quotes de poder molt per sobre del pes específic que els pertocava.
Des de la represa de la democràcia Vila-seca ha tingut dos alcaldes amb una gran trajectòria i projecció, i els dos ho han estat pel mateix partit. Aquesta continuïtat ha enfortit els alcaldes vila-secans: tant Joan M. Pujals com Josep Poblet han tingut una gran influència que ha superat i amb escreix els límits municipals. Pujals va ser president de la Diputació i conseller dEducació i de Cultura de la Generalitat, i Poblet president de la Diputació i diputat.
I a Cambrils com tenim lauditori, el polígon industrial, lEscola de Música, els estudis universitaris, les retallades en ensenyament i lendeutament? I la pujada de lIBI i dimpostos generals? El panorama no és gaire engrescador. I la projecció dels nostres polítics? Quan nhem tingut algun que valia la pena i que semblava que faria alguna cosa, a nivell intern ens hem encarregat de decapitar-lo, i dels líders actuals, que necessiten fins i tot assessors per saber el que han de fer, demostren cada dia que cal trobar algú amb prou prestigi, si convé fora de lactual estructura de partits, amb capacitat de gestió i de lideratge, que doni prou confiança per sortir de la crisi i per projectar Cambrils al territori i al país com han sabut fer els nostres veïns.
Per exigir als polítics que estiguin a lalçada, cal que els ciutadans també hi estem i que pressionem i exigim una altra manera de fer política, una regeneració amb gent mínimament preparada i que votem amb coneixement. Sinó sempre podrem dir que tenim el que ens mereixem, i així les coses no sarreglen.
Vila-seca ha anat fent feina i ben feta al llarg dels anys, i, sense fer massa soroll, ha esdevingut un referent de desenvolupament en tots els àmbits municipals. En làmbit econòmic, només cal veure el potencial i el desenvolupament dels polígons industrials (Jardiland o Decathlon i el químic) i la creació del parc temàtic PortAventura com a grans motors econòmics del municipi i del territori.
El desenvolupament urbanístic ha possibilitat el creixement i reordenació de lantiga Nacional 340, així com lobertura de noves àrees urbanes i també de zones verdes com la de la Torre den Dolça, i sobreposant-se a la segregació de Salou de lany 1989.
Pel que fa al desenvolupament sociocultural, esmentar el conservatori de música, lauditori per a 400 espectadors, i el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci.
I tot això com ho han aconseguit? Segurament no hi ha una única resposta, però hi ha fet molt la cohesió interna i el fort sentiment de pertinença al municipi que ha possibilitat projectar externament una xarxa dinfluències i unes quotes de poder molt per sobre del pes específic que els pertocava.
Des de la represa de la democràcia Vila-seca ha tingut dos alcaldes amb una gran trajectòria i projecció, i els dos ho han estat pel mateix partit. Aquesta continuïtat ha enfortit els alcaldes vila-secans: tant Joan M. Pujals com Josep Poblet han tingut una gran influència que ha superat i amb escreix els límits municipals. Pujals va ser president de la Diputació i conseller dEducació i de Cultura de la Generalitat, i Poblet president de la Diputació i diputat.
I a Cambrils com tenim lauditori, el polígon industrial, lEscola de Música, els estudis universitaris, les retallades en ensenyament i lendeutament? I la pujada de lIBI i dimpostos generals? El panorama no és gaire engrescador. I la projecció dels nostres polítics? Quan nhem tingut algun que valia la pena i que semblava que faria alguna cosa, a nivell intern ens hem encarregat de decapitar-lo, i dels líders actuals, que necessiten fins i tot assessors per saber el que han de fer, demostren cada dia que cal trobar algú amb prou prestigi, si convé fora de lactual estructura de partits, amb capacitat de gestió i de lideratge, que doni prou confiança per sortir de la crisi i per projectar Cambrils al territori i al país com han sabut fer els nostres veïns.
Per exigir als polítics que estiguin a lalçada, cal que els ciutadans també hi estem i que pressionem i exigim una altra manera de fer política, una regeneració amb gent mínimament preparada i que votem amb coneixement. Sinó sempre podrem dir que tenim el que ens mereixem, i així les coses no sarreglen.