Fugir del dirigisme
Torno a agafar com a font dinspiració per a larticle daquest mes algunes qüestions que han sortit les últimes setmanes al nostre Diari Digital. Ja mexcusareu però és el millor vehicle que he trobat en els últims anys per sentir-me encara més vinculat al meu poble. Cada matí, puntualment, lobro i estic al dia del que passa a casa nostra; i si la feina mho permet en algun altre moment de la jornada hi torno a pegar fanalada amb certa curiositat per veure quin és lestat dopinió del personal sobre els temes del dia o de les jornades anteriors. He dadmtere, com deia també el mes passat, que mha sorprès la gran quantitat de comentaris que shi fan. Però des daquí voldria fer una crida als possibles opinadors perquè vetllin perquè les seves aportacions siguin serenes i mesurades. Encara que sigui des de lanonimat, o per això, no val tot!
Una eina com aquesta només té validesa si els que lutilitzen ho fan respectant una sèrie de normes que no cal que estiguin escrites sinó que formen els valors democràtics que hem de tenir en una societat moderna. El respecte a les opinions de tots i a la dignitat de les persones és el que ha de prevaldre en una eina com aquesta, si no, li restem validesa i perd tota credibilitat. El més fácil és la grolleria i la paraula grossa, i el més complicat i intel·ligent és la ironia, així que aquest nou espai de particiapció ciudadana ens enriquirà a tots, administració i administrats, si procurem utilitzar aquest estil.
Mhan preocupat algunes opinions que han aparegut en debats a diferents notícies de Revista Cambrils Diari Digital sobre el control o la intervenció de lAjuntament a les entitats del poble. He deduït dalguns comentaris, no dels extravagants i dels de fora de to, que repeteixo que aquests no els valoro, sinó dels correctes i assenyats, que hi ha una certa sensació de malestar per un afany de tutelatge de ladministraciuó local envers les associacions de tota mena.
El detonant ha estat lestudi sobre el teixit associatiu encarregat per lAjuntament i que no entraré a valorar perquè només el conec per les informacions periodístiques que he llegit, però que entenc que sha interpretat pels afectats com una intromissió en la seva vida associativa, i això no és bó.
Desconec quina és la conclusió de linforme, però el meu punt de vista és que Cambrils és un poble molt ric en entitats de tota mena. Que segurament poden estar millor o pitjor gestionades; que poden tenir més o menys associats; que poden tenir millors o pitjors instal·lacions; que poden programar millor o pitjor les seves activitats; però que entre totes elles, en el decurs dels anys, han donat el bo i millor no només per als seus socis sinó per a tots els cambrilencs. En aquest sentit, crec que una voluntat dirigista no és la millor via per reforçar el teixit associatiu local.
Per això mha tranquil·litzat que el regidor de Participació Ciudadana hagi sortit a rebutjar que la seva intenció sigui domesticar les entitats sinó que laposta és perquè cadascú faci la seva feina i que hi ha àmbits comuns i línies de treball que shan dimpulsar de forma conjunta. Una bona línia que donarà consistència a les paraules del nostre alcalde: Cambrils el fem entre tots.
Una eina com aquesta només té validesa si els que lutilitzen ho fan respectant una sèrie de normes que no cal que estiguin escrites sinó que formen els valors democràtics que hem de tenir en una societat moderna. El respecte a les opinions de tots i a la dignitat de les persones és el que ha de prevaldre en una eina com aquesta, si no, li restem validesa i perd tota credibilitat. El més fácil és la grolleria i la paraula grossa, i el més complicat i intel·ligent és la ironia, així que aquest nou espai de particiapció ciudadana ens enriquirà a tots, administració i administrats, si procurem utilitzar aquest estil.
Mhan preocupat algunes opinions que han aparegut en debats a diferents notícies de Revista Cambrils Diari Digital sobre el control o la intervenció de lAjuntament a les entitats del poble. He deduït dalguns comentaris, no dels extravagants i dels de fora de to, que repeteixo que aquests no els valoro, sinó dels correctes i assenyats, que hi ha una certa sensació de malestar per un afany de tutelatge de ladministraciuó local envers les associacions de tota mena.
El detonant ha estat lestudi sobre el teixit associatiu encarregat per lAjuntament i que no entraré a valorar perquè només el conec per les informacions periodístiques que he llegit, però que entenc que sha interpretat pels afectats com una intromissió en la seva vida associativa, i això no és bó.
Desconec quina és la conclusió de linforme, però el meu punt de vista és que Cambrils és un poble molt ric en entitats de tota mena. Que segurament poden estar millor o pitjor gestionades; que poden tenir més o menys associats; que poden tenir millors o pitjors instal·lacions; que poden programar millor o pitjor les seves activitats; però que entre totes elles, en el decurs dels anys, han donat el bo i millor no només per als seus socis sinó per a tots els cambrilencs. En aquest sentit, crec que una voluntat dirigista no és la millor via per reforçar el teixit associatiu local.
Per això mha tranquil·litzat que el regidor de Participació Ciudadana hagi sortit a rebutjar que la seva intenció sigui domesticar les entitats sinó que laposta és perquè cadascú faci la seva feina i que hi ha àmbits comuns i línies de treball que shan dimpulsar de forma conjunta. Una bona línia que donarà consistència a les paraules del nostre alcalde: Cambrils el fem entre tots.