Novel·les històriques
Mirant els meus antics llibres, he trobat els quatre de Santiago Posteguillo, escriptor reconegut per les seves novel·les, totes ambientades a l'època de l'Antiga Roma, sobre el general romà Publi Corneli Escipió Africà, sobrenom que li van ficar per vèncer l'enemic més perillós de Roma: Anníbal Barca, general cartaginès que va arribar fins les portes de la gran ciutat i, per molts, el millor estratega de tota la història.
Aquesta trilogia de llibres de la República romana va ser un gran èxit, i és normal per la seva qualitat d'escriptor històric. Encara que hi hagi algun error, el mateix autor explica al final del tercer llibre sobre Escipió el per què va canviar certes coses. El seu estil és directe, però a la vegada molt detallista, sobre tot per les moltes batalles que hi ha als llibres, on explica, pas per pas, com es va desenvolupar cada acció i què va fer cada general o comandant al càrrec dels soldats, en els dos bàndols. Els personatges arriben a ser bastant carismàtics com per a què simpatitzis amb la majoria.
I ara, avui dia, ha començat una altra trilogia. Però ara, amb Los asesinos del emperador, se situa més de dos-cents anys més tard de l'ascens del primer emperador hispà. Arriba a ser, sota el meu punt de vista, millor que Las legiones malditas, segon llibre de la trilogia de l'Africà, perquè es concentra gran part en la política interna de Roma, creant un personatge principal, Domicià, que gràcies a la seva bogeria arriba a ser un gran protagonista i es converteix en l'eix central de tota la novel·la en tot moment.
Les pàgines en aquests llibres passen volant, dóna la sensació que si hi hagués més pàgines, també les llegiries encara que sigui per omplir més el llibre, o potser és que sóc un fanàtic de la cultura de l'Antiga Roma, una època que mai podrem viure.
En definitiva, llibres per passar una estona agradable, entretinguda i per aprendre alguna cosa sobre una època plena de mitologia.
Aquesta trilogia de llibres de la República romana va ser un gran èxit, i és normal per la seva qualitat d'escriptor històric. Encara que hi hagi algun error, el mateix autor explica al final del tercer llibre sobre Escipió el per què va canviar certes coses. El seu estil és directe, però a la vegada molt detallista, sobre tot per les moltes batalles que hi ha als llibres, on explica, pas per pas, com es va desenvolupar cada acció i què va fer cada general o comandant al càrrec dels soldats, en els dos bàndols. Els personatges arriben a ser bastant carismàtics com per a què simpatitzis amb la majoria.
I ara, avui dia, ha començat una altra trilogia. Però ara, amb Los asesinos del emperador, se situa més de dos-cents anys més tard de l'ascens del primer emperador hispà. Arriba a ser, sota el meu punt de vista, millor que Las legiones malditas, segon llibre de la trilogia de l'Africà, perquè es concentra gran part en la política interna de Roma, creant un personatge principal, Domicià, que gràcies a la seva bogeria arriba a ser un gran protagonista i es converteix en l'eix central de tota la novel·la en tot moment.
Les pàgines en aquests llibres passen volant, dóna la sensació que si hi hagués més pàgines, també les llegiries encara que sigui per omplir més el llibre, o potser és que sóc un fanàtic de la cultura de l'Antiga Roma, una època que mai podrem viure.
En definitiva, llibres per passar una estona agradable, entretinguda i per aprendre alguna cosa sobre una època plena de mitologia.