De Catalunya a Cuba
La relació gastronòmica entre Cuba i Catalunya va ser molt important al segles xix i xx. Potser el primer llibre de cuina catalana en espanyol va ser publicat per un americano, Joan Cabrisas, lany 1858, amb el nom de Nuevo manual de la cocina catalana i cubana. Completísimo manual de cocina, repostería, pastelería, confitería y licorista, según el método práctico que se usa en Cataluña. La impremta era dun altre americano català, lAndreu Graupera, de Mataró, cognom duna dinastia de fabricants de galetes i neules, instal·lat a lHavana. Un altre llibre que reflecteix el contacte culinari catalanocubà és el titulat El cocinero de los enfermos y desganados, que també inclou receptes catalanes i cubanes. En algunes famílies tradicionals cubanes sha trobat una salsa anomenada ole-ole, feta amb all i oli, és a dir, lallioli com es coneix tradicionalment. També hi ha la sopa de escudilla escudella i la tortilla de moncheta catalana, la truita de fesols.
El cremat, dit també rom cremat, el va dur a Cuba Constantí Ribalaigua, de Lloret de Mar, propietari del famós casino Floridita, local on en temps gloriosos hi acudia Ernest Hemingway. Del cremat, dit també rom cremat, originari de la Costa Brava, cal dir que el feien amb aiguardent de canya, només apte per cremar, ja que el rom es pot beure directament tot sol. Malgrat que a Cuba sen beu molt, encara avui la marca de rom més famosa del món, exiliada a Cuba, porta un nom català: Bacardí, família del Garraf. I si no fos prou, un dels grans havans és també de nom català, Partagás, dArenys de Mar. Recordem també los Cigarrillos Jané o Señoritas, de nissaga catalana.
A Catalunya, una casa comercial encara existent fabrica rom des de lany 1818. Aquesta beguda, abans de lauge del brandi, va ser molt popular, tant beguda tota sola com cremada o en carajillo o cigaló. Era costum dels nostres avis (jo mateix ho veia a casa meva) cremar el rom en el mateix got o copa característica de vidre gruixut.
El cremat, dit també rom cremat, el va dur a Cuba Constantí Ribalaigua, de Lloret de Mar, propietari del famós casino Floridita, local on en temps gloriosos hi acudia Ernest Hemingway. Del cremat, dit també rom cremat, originari de la Costa Brava, cal dir que el feien amb aiguardent de canya, només apte per cremar, ja que el rom es pot beure directament tot sol. Malgrat que a Cuba sen beu molt, encara avui la marca de rom més famosa del món, exiliada a Cuba, porta un nom català: Bacardí, família del Garraf. I si no fos prou, un dels grans havans és també de nom català, Partagás, dArenys de Mar. Recordem també los Cigarrillos Jané o Señoritas, de nissaga catalana.
A Catalunya, una casa comercial encara existent fabrica rom des de lany 1818. Aquesta beguda, abans de lauge del brandi, va ser molt popular, tant beguda tota sola com cremada o en carajillo o cigaló. Era costum dels nostres avis (jo mateix ho veia a casa meva) cremar el rom en el mateix got o copa característica de vidre gruixut.