Pensat per joves
Sis joves cambrilencs, estudiants de lIES Ramon Berenguer IV, són els protagonistes del primer capítol de Fòrum júnior, un nou programa documental de Televisió de Catalunya adreçat als adolescents. A través donze capítols, Fòrum júnior ens atansa duna forma divertida a la realitat i les preocupacions dels joves catalans entre 12 i 15 anys. El programa es pot veure els dimarts a les 20.55 hores al K3.
Podríem diferenciar dos apartats en el programa. En primer lloc semet un documental doblat al català, que es va emetre a la televisió pública holandesa. A partir del tema tractat en el documental senceta un debat entre els joves catalans, que, sota el meu punt de vista, és la part més interessant del programa. El primer petó i lenamorament, la maduració i les pèrdues, què cal fer per agradar les noies, la migració o les discapacitats són alguns dels temes que es posen sobre la taula en aquesta sèrie donze programes que ha posat en marxa aquest mes Televisió de Catalunya. Així doncs, en primer lloc podem veure el documental de quinze minuts de durada on podem veure com el noi o noia protagonista a Holanda resol els seus problemes relacionats amb letapa de la vida que està passant. La segona part la protagonitzen els adolescents catalans, tres nois i tres noies, alumnes de centres densenyament secundari, que durant vuit minuts comenten i debaten sobre les imatges i les opinions que han sentit i sobre què farien ells.
Una vegada més, Televisió de Catalunya aposta per un format innovador amb aquest programa que, daltra banda, a nivell de contingut, ens atansa a la realitat dels joves. Tot plegat, amb lestètica ben dinàmica que caracteritza el K3. Però malgrat aquest dinamisme, els joves ens demostren que tenen moltes coses a dir, i sota el meu punt de vista, els vuit minuts de debat són excessivament breus i crec que allargant el programa vuit minuts més sacabaria darrodonir a nivell de continguts el Fòrum júnior. Més enllà del format i de si el programa hauria de ser més o menys llarg, el cert és que es demostra que els nois i noies adolescents tenen moltes coses a dir i que tal i com va assegurar a Cambrils el director executiu del programa, Jordi Serra, la societat hauria de tenir més en compte les opinions dels adolescents. Així doncs, els adults, en comptes de ridiculitzar aquesta etapa que suposa labandonament de la infància per entrar a formar part del club dels grans, hauríem descoltar i tenir més en compte unes opinions que de vegades innocents i daltres, amb una lucidesa que ens sorprèn, ens poden ajudar a obtenir un punt de vista més complert de la realitat que vivim.
Podríem diferenciar dos apartats en el programa. En primer lloc semet un documental doblat al català, que es va emetre a la televisió pública holandesa. A partir del tema tractat en el documental senceta un debat entre els joves catalans, que, sota el meu punt de vista, és la part més interessant del programa. El primer petó i lenamorament, la maduració i les pèrdues, què cal fer per agradar les noies, la migració o les discapacitats són alguns dels temes que es posen sobre la taula en aquesta sèrie donze programes que ha posat en marxa aquest mes Televisió de Catalunya. Així doncs, en primer lloc podem veure el documental de quinze minuts de durada on podem veure com el noi o noia protagonista a Holanda resol els seus problemes relacionats amb letapa de la vida que està passant. La segona part la protagonitzen els adolescents catalans, tres nois i tres noies, alumnes de centres densenyament secundari, que durant vuit minuts comenten i debaten sobre les imatges i les opinions que han sentit i sobre què farien ells.
Una vegada més, Televisió de Catalunya aposta per un format innovador amb aquest programa que, daltra banda, a nivell de contingut, ens atansa a la realitat dels joves. Tot plegat, amb lestètica ben dinàmica que caracteritza el K3. Però malgrat aquest dinamisme, els joves ens demostren que tenen moltes coses a dir, i sota el meu punt de vista, els vuit minuts de debat són excessivament breus i crec que allargant el programa vuit minuts més sacabaria darrodonir a nivell de continguts el Fòrum júnior. Més enllà del format i de si el programa hauria de ser més o menys llarg, el cert és que es demostra que els nois i noies adolescents tenen moltes coses a dir i que tal i com va assegurar a Cambrils el director executiu del programa, Jordi Serra, la societat hauria de tenir més en compte les opinions dels adolescents. Així doncs, els adults, en comptes de ridiculitzar aquesta etapa que suposa labandonament de la infància per entrar a formar part del club dels grans, hauríem descoltar i tenir més en compte unes opinions que de vegades innocents i daltres, amb una lucidesa que ens sorprèn, ens poden ajudar a obtenir un punt de vista més complert de la realitat que vivim.