Els altres
Fa por. Esgarrifances, més aviat. Agafar un diari o escoltar notícies mactiva un sentit que no sabia que tenia: una espècie de descàrrega mintranquil·litza el cos, per la pell, els porus, els pèls...
Però encara fa més por que hi estiguem acostumats. La meva àvia Dolors, una dona de poble, senzilla i amb els únics estudis que dóna la vida, es posava les mans al cap quan veia a la televisió pel·lícules on hi havia morts i assassinats: Ai, verge santíssima, si que sen mora de gent fent pel·lícules!. Jo recordo que men reia: Iaia, que és de mentida, que ho fan veure, que és tomaca...! Devia tenir setanta anys i jo deu. Em sentia protegida sabent que allò no era de veritat. Llavors no imaginava que la veritat era molt pitjor.
Orient i Occident, catòlics i musulmans, catalans i espanyols, presoners i soldats, dones i homes, poderosos i humils, moixons i veterinaris... Enfrontaments bilaterals que posen en evidència la franca i evident decadència de la humanitat. Nestic convençuda.
Els costums, la religió, la llengua, el gènere, la raça, els aparents bons motius són només excuses per justificar actes de violència. No mho crec que mhagi denfrontar a algú per aquestes causes, és ridícul i una presa de pèl. La veritable raó és lafany de poder, de diners, de protagonisme, de vots.
Anem per parts.
Orient i Occident, o el primer món i el tercer. No és qüestió de diferències de cultura, sinó de butxaca. La pobresa genera por, gana, desesperació i, finalment, odi i fanatisme. Occident té por perquè es descontrola el que tenia molt ben controlat. Causa i conseqüència.
Culpem-ne les religions fanàtiques. Quines? Cap no sescapa daquest epítet. Tot el que posa espai entre el tu i el jo crea conflicte. I inventar religions fa això, deixem de ser persones per ser catòlics i no musulmans. Naltros i ells.
El mateix que passa amb la llengua. Un filó fantàstic per uns i pels altres per crear partidisme i fer sobreeixir la pitjor hormona de cadascú. Jo parlo la meva llengua, en sé daltres i les respecto totes. Només em vull comunicar.
Els pitjors: els que tenen més poder i més força i els utilitzen per fer mal. Penso amb ràbia en soldats amb armes de venjança, en companys sentimentals amb ganivets de gelosia, en polítics amb discursos manipuladors i pretesament democràtics, en veterinaris amb bosses de plàstic asèptiques. I penso amb tristesa en presoners amb benes als ulls, en companyes sentimentals amb por al cos, en ciutadans amb poc criteri, en moixons malalts de grip...
Em temo que estem en guerra. En moltes guerres inventades que abasten tot allò que ens defineix, la nostra essència. Que perspicaç i que perillós. Sens demana que hi participem i jo no ho penso fer.
Sóc dona, catalana, occidental i catòlica per baptisme, no per convicció. Els meus altres, doncs, són els homes, els no catalans, els orientals i els no catòlics.
És molt fàcil caure-hi. La plaga ve silenciosament, amb nocturnitat i traïdoria. I només hi ha dues vacunes: opinió pròpia i respecte per la diferència.
La meva filla té un mòbil damunt del bressol amb una xinesa, un marroquí, una suïssa, un peruà i una etíop. Hi juga abans dadormir-se. Quan li hauré dexplicar que són els altres?
Però encara fa més por que hi estiguem acostumats. La meva àvia Dolors, una dona de poble, senzilla i amb els únics estudis que dóna la vida, es posava les mans al cap quan veia a la televisió pel·lícules on hi havia morts i assassinats: Ai, verge santíssima, si que sen mora de gent fent pel·lícules!. Jo recordo que men reia: Iaia, que és de mentida, que ho fan veure, que és tomaca...! Devia tenir setanta anys i jo deu. Em sentia protegida sabent que allò no era de veritat. Llavors no imaginava que la veritat era molt pitjor.
Orient i Occident, catòlics i musulmans, catalans i espanyols, presoners i soldats, dones i homes, poderosos i humils, moixons i veterinaris... Enfrontaments bilaterals que posen en evidència la franca i evident decadència de la humanitat. Nestic convençuda.
Els costums, la religió, la llengua, el gènere, la raça, els aparents bons motius són només excuses per justificar actes de violència. No mho crec que mhagi denfrontar a algú per aquestes causes, és ridícul i una presa de pèl. La veritable raó és lafany de poder, de diners, de protagonisme, de vots.
Anem per parts.
Orient i Occident, o el primer món i el tercer. No és qüestió de diferències de cultura, sinó de butxaca. La pobresa genera por, gana, desesperació i, finalment, odi i fanatisme. Occident té por perquè es descontrola el que tenia molt ben controlat. Causa i conseqüència.
Culpem-ne les religions fanàtiques. Quines? Cap no sescapa daquest epítet. Tot el que posa espai entre el tu i el jo crea conflicte. I inventar religions fa això, deixem de ser persones per ser catòlics i no musulmans. Naltros i ells.
El mateix que passa amb la llengua. Un filó fantàstic per uns i pels altres per crear partidisme i fer sobreeixir la pitjor hormona de cadascú. Jo parlo la meva llengua, en sé daltres i les respecto totes. Només em vull comunicar.
Els pitjors: els que tenen més poder i més força i els utilitzen per fer mal. Penso amb ràbia en soldats amb armes de venjança, en companys sentimentals amb ganivets de gelosia, en polítics amb discursos manipuladors i pretesament democràtics, en veterinaris amb bosses de plàstic asèptiques. I penso amb tristesa en presoners amb benes als ulls, en companyes sentimentals amb por al cos, en ciutadans amb poc criteri, en moixons malalts de grip...
Em temo que estem en guerra. En moltes guerres inventades que abasten tot allò que ens defineix, la nostra essència. Que perspicaç i que perillós. Sens demana que hi participem i jo no ho penso fer.
Sóc dona, catalana, occidental i catòlica per baptisme, no per convicció. Els meus altres, doncs, són els homes, els no catalans, els orientals i els no catòlics.
És molt fàcil caure-hi. La plaga ve silenciosament, amb nocturnitat i traïdoria. I només hi ha dues vacunes: opinió pròpia i respecte per la diferència.
La meva filla té un mòbil damunt del bressol amb una xinesa, un marroquí, una suïssa, un peruà i una etíop. Hi juga abans dadormir-se. Quan li hauré dexplicar que són els altres?