Chronicles, Vol. 1
Aprofitant el seu nou àlbum, Bob Dylan ha comentat a la revista Rolling Stone que està escrivint la segona part de la trilogia de les seves Chronicles, que la primera part la va començar fa vuit anys, el 2004, i no ha tornat a dir res més fins aquest mateix setembre.
El llibre està dividit en cinc capítols: tres que parlen sobre quan va arribar a Nova York, i els altres dos sobre dos àlbums que són menys coneguts: New Morning, Oh Mercy; però no parla sobre els àlbums en sí, sino que es concentra més sobre la inspiració, els seus dubtes de seguir cantant, la renovació de la seva forma de cantar, com ell repudiava ser la veu d'una generació...
Encara que no t'agradi Bob Dylan, el llibre és recomanable per a tothom, no només pel seu estil d'escriptor, sinó per com pot funcionar la ment d'un geni en moments de frustració artística, o de com un jove d'uns vint anys pot agafar el toc diví que necessita per escriure i sortir de l'obscuritat compositora i escriptora en la que viu. I això darrer va ser gràcies a què va escoltar les cançons de Robert Johnson, cantant, guitarrista i compositor de blues, que amb la seva forma original de tocar la guitarra ha influenciat a músics com Eric Clapton, Jimi Hendrix, el grup Led Zeppelin, els Rolling Stones, el mateix Bob Dylan... Johnson és l'avi del Rock and roll.
El llibre és curt i l'estil de Dylan és àgil i fàcil d'entendre, com totes les cançons que fa avui dia. Si aquest llibre l'hagués escrit als 60, algunes parts, per no dir totes, serien més difícil d'entendre pel seu surrealisme.
En definitiva, un gran llibre que no es pot perdre el plaer de llegir a un geni que encara queda viu, que està escrivint la segona part, que segueix en forma, i que espero poder arribar als seus anys i seguir tan bé.
El llibre està dividit en cinc capítols: tres que parlen sobre quan va arribar a Nova York, i els altres dos sobre dos àlbums que són menys coneguts: New Morning, Oh Mercy; però no parla sobre els àlbums en sí, sino que es concentra més sobre la inspiració, els seus dubtes de seguir cantant, la renovació de la seva forma de cantar, com ell repudiava ser la veu d'una generació...
Encara que no t'agradi Bob Dylan, el llibre és recomanable per a tothom, no només pel seu estil d'escriptor, sinó per com pot funcionar la ment d'un geni en moments de frustració artística, o de com un jove d'uns vint anys pot agafar el toc diví que necessita per escriure i sortir de l'obscuritat compositora i escriptora en la que viu. I això darrer va ser gràcies a què va escoltar les cançons de Robert Johnson, cantant, guitarrista i compositor de blues, que amb la seva forma original de tocar la guitarra ha influenciat a músics com Eric Clapton, Jimi Hendrix, el grup Led Zeppelin, els Rolling Stones, el mateix Bob Dylan... Johnson és l'avi del Rock and roll.
El llibre és curt i l'estil de Dylan és àgil i fàcil d'entendre, com totes les cançons que fa avui dia. Si aquest llibre l'hagués escrit als 60, algunes parts, per no dir totes, serien més difícil d'entendre pel seu surrealisme.
En definitiva, un gran llibre que no es pot perdre el plaer de llegir a un geni que encara queda viu, que està escrivint la segona part, que segueix en forma, i que espero poder arribar als seus anys i seguir tan bé.