Opinió

Postres: conèixer les cremes

Una de les icones quan parlem dels postres de la nostra terra és la crema catalana, aquella crema cremada gràcies a l’acció del ferro roent sobre una mica de sucre escampat per la superfície, que es transforma en un cruixent i prim caramel dolç i un pèl amarg alhora que contrasta amb el sabor de canyella i la fragància de la llimona de la crema. La textura és diferent segons la recepta de la casa, més líquida o més espessa, tot depèn de la quantitat de midó que hi posem.

La versió que trobem dels francesos, la crème caramel, és molt semblant, però amb un gust més a mantega, com és natural.

Les cremes s’estenen per totes les taules del nostre país, com a postres principals o utilitzades en farcit de pastissos, bandes de full o tortells, també s’utilitzen com a ingredient d’una elaboració complexa.

Les cremes elaborades amb ou parteixen de la mateixa base, llet, sucre, ous, aromes que de vegades marquen la identitat i la denominació de cada crema, i el midó o la farina de blat de moro que s’utilitza per aconseguir els diferents graus d’espessor en la seva textura.

Les més claretes habitualment s’utilitzen com a salsa, com ara la crema anglesa, a la qual no afegim midó i que qualla amb l’espessant que conté l’ou. Aquesta salsa és molt més delicada en la seva elaboració i és recomanable fer-la al bany maria. També hi ha les cremes que es mengen amb cullera, com és el cas de les natilles, o les de textura més espessa, com la crema de pastisseria, més adequada per farcir, ja que et permet treballar amb la mànega de rebosteria.

També tenim la crema feta amb rovell, yema clara o yema dura, molt més dolça, fins i tot embafosa, feta només amb sucre i ous sencers o tan sols amb rovells, utilitzada per decorar pastissos, semifreds o mousses.

A partir de conèixer i practicar l’elaboració d’aquestes bases de cremes la resta és relativament fàcil. Podem elaborar cremes “amb gust de...”, gràcies a l’aplicació per exemple d’essències, espècies o herbes aromàtiques, que s’infussionen amb la llet. Podem fer crema de cafè, de té, de vainilla, de canyella o de farigola, per què no?

En el cas de les fruites, dependrà de si són sucoses o no; partirem, doncs, o bé del seu suc o bé de la seva polpa, depenent de si és més líquida o sòlida, o bé modificarem el nostre espessant, el midó, o bé substituirem part de la llet pel suc de la fruita, elaborant cremes de llimona, taronja, poma o fruita de la passió.

Però també podem posar altres ingredients que donaran el seu sabor i color a les nostres cremes, com és el cas de la xocolata o el praliné, per exemple, que s’afegirà de més a més sense quasi variar la nostra recepta.

La rebosteria és molt fàcil i és meravellós poder endolcir la nostra vida, i més amb productes tant a l’abast com els d’una crema.