Sobre el whisky
En el nostre país es beu whisky, però no té cap tradició beure whisky. En els primers quaranta o cinquanta anys del segle passat sen bevia molt poc, i en els cafès poca gent en demanava. A la gent no li agradava gens; moltes vegades era escandalosament falsificat i a més era caríssim. Les escasses persones que en bevien eren considerades excepcionals, igual que les que bevien un còctel.
Des de fa cert temps, la cosa sha invertit. En trobeu en cases que havien tingut aperitius francesos. labsenta, el Pernod, lAmer Picon, etcètera, i ara us ofereixen una magnífica ampolla de whisky. La gent el beu, avui, amb la més impressionant naturalitat. Els qui van contemplar durant tants anys les ganyotes dhorror i els gestos de contrarietat que feia la gent davant daquesta beguda, ara queden sorpresos. Fins i tot, el beuen en grans quantitats els francesos, que durant anys van ser contraris daquest líquid i li van aixecar tots els falsos testimonis per creure que fora de les coses franceses no hi ha qualitat possible. En la segona postguerra europea, el país dEuropa que ha imitat, fins i tot en el parlar i en els costums, les collonades més sinistres dels Estats Units ha estat França. En fi: és un fet que fins i tot els francesos beuen whisky.
Amb aquesta beguda passa una cosa curiosa. A tot arreu se sent a dir que el whisky és lalcohol que fa menys mal i el que selimina més fàcilment. Aquesta afirmació equival, en definitiva, a donar-li un certificat de saludable. No ho sé si és veritat, però el fet és que quan aquesta gent se sent fatigada per una o altra raó el primer que fan és servir-se un whisky. Totes aquestes afirmacions podrien ser discutides, cosa que no farem, perquè en qüestions de gust no hi ha discussió possible.
Hi ha persones que beuen whisky abans de làpat, com a aperitiu. Els aperitius inciten, provoquen, accentuen la gana de la gent? Per alguns, laperitiu augmenta la gana als qui ja la tenien, mentre que altres afirmen que augmenta latonia estomacal.
Davant daquest panorama, el més enraonat és abstenir-se dopinar. Que cadascú faci el que li sembli millor, considerant sempre, però, el sentit de la imitació i de la ruqueria.
Des de fa cert temps, la cosa sha invertit. En trobeu en cases que havien tingut aperitius francesos. labsenta, el Pernod, lAmer Picon, etcètera, i ara us ofereixen una magnífica ampolla de whisky. La gent el beu, avui, amb la més impressionant naturalitat. Els qui van contemplar durant tants anys les ganyotes dhorror i els gestos de contrarietat que feia la gent davant daquesta beguda, ara queden sorpresos. Fins i tot, el beuen en grans quantitats els francesos, que durant anys van ser contraris daquest líquid i li van aixecar tots els falsos testimonis per creure que fora de les coses franceses no hi ha qualitat possible. En la segona postguerra europea, el país dEuropa que ha imitat, fins i tot en el parlar i en els costums, les collonades més sinistres dels Estats Units ha estat França. En fi: és un fet que fins i tot els francesos beuen whisky.
Amb aquesta beguda passa una cosa curiosa. A tot arreu se sent a dir que el whisky és lalcohol que fa menys mal i el que selimina més fàcilment. Aquesta afirmació equival, en definitiva, a donar-li un certificat de saludable. No ho sé si és veritat, però el fet és que quan aquesta gent se sent fatigada per una o altra raó el primer que fan és servir-se un whisky. Totes aquestes afirmacions podrien ser discutides, cosa que no farem, perquè en qüestions de gust no hi ha discussió possible.
Hi ha persones que beuen whisky abans de làpat, com a aperitiu. Els aperitius inciten, provoquen, accentuen la gana de la gent? Per alguns, laperitiu augmenta la gana als qui ja la tenien, mentre que altres afirmen que augmenta latonia estomacal.
Davant daquest panorama, el més enraonat és abstenir-se dopinar. Que cadascú faci el que li sembli millor, considerant sempre, però, el sentit de la imitació i de la ruqueria.