Opinió

The Chaser, o sang a càmera lenta

El thriller o el cinema policíac cada vegada està pitjor pels convencionalismes i la comercialitat del cinema gràcies a la nefasta producció actual de Hollywood, amb excepcions, és clar. Per això, si vols veure alguna cosa nova, que et deixi un bon regust de boca, has d'anar lluny d'aquí. Pots veure pel·lícules europees, cinema independent, o veure cinema asiàtic, que des de fa un temps, en especial el sud-coreà, ens porta noves joies cada any.
Aquesta pel·lícula del 2008 ens porta la història d'un ex detectiu, convertit en proxeneta, que buscarà pels recòndits carrers de Seül per trobar una de les seves prostitutes que ha desaparegut. No és la primera que desapareix i creu que algú les està reclutant. Però la realitat és sempre més dura i la veritat és que les prostitutes no estan sent reclutades, sinó que un assassí en sèrie les està matant.
Un guió superb amb una bona direcció i unes contundents i convincents actuacions dels dos protagonistes, en especial la del proxeneta (Yun-seok Kim), fan una gran pel·lícula que t'atrapa des dels primers minuts i no et deixa anar, submergint-te en el sofriment de la cerca interminable de l'ex-detectiu i per acabar amb un final emotiu.
Si hi ha alguna cosa “dolenta”, seria la seva impersonalitat, és a dir, pot recordar bastant a una altre pel·lícula coreana, Memories of Murder, que és de les millors pel·lícules que ha donat Corea del Sud, per no dir la millor. Si el director de The Chaser li hagués donat un toc més personal, hauria sigut millor.
El resultat final és una bona obra que s'ha de veure perquè sap mostrar que en el món criminal no tot és blanc o negre, sinó gris, i perquè l'home més menyspreable és capaç de fer grans actes de bondat.