12-O, laltra manifestació
Tot ha canviat des del passat 11 de setembre. Abans, he dadmetre que sentia una certa ràbia quan veia una bandera espanyola en un balcó. A part que ens roben, insulten i maltracten, tenim quintacolumnistes aquí que donen suport a lestat castellà, altrament dit Espanya. Ara, en canvi, veuren alguna em fa gràcia i tot. Tant poden ser fatxes, com colons, com catalans assimilats, com qualsevol persona que dóna suport a la Roja, que contràriament a la política espanyola on limportant és la unitat de destí, al futbol tenen com objectiu guanyar, ni que la meitat siguin del Barça o catalans, o que algú d'aquests surti a passejar amb una estelada. Amb aquest últim punt de vista, fins i tot jo en podria penjar una.
Però si els independentistes varem tenir la nostra gran manifestació, la més gran vista mai a les Espanyes, els contraris bé tenien el seu dret a tenir la seva. I lesperava amb interès, com molta gent. De fet a molta més gent li va interessar, sent la notícia més vista als diaris digitals -341.378 visites a la Vanguardia-, cent cop més que la resta de notícies, que de fet parlaven de coses similars: ball de xifres de la manifestació, la pregunta dArtur Mas proposada pel referèndum, o la sentència del TS anul·lant una convocatòria doposicions a la Generalitat per demanar saber català. Ja hi veieu, al poble aquest temes no els interessen.
Amb tres coses com a mínim shavia de comparar la manifestació: amb el seu tarannà pacífic, amb la seva voluntat democràtica i amb el nombre de persones. A part dun incident dun ultra, i dun autoanomenat antifeixista contra una família, lúnic pecat de la qual era caminar tranquil·lament amb una rojigualda. La manifestació que tenia el suport de liberals i falangistes va ser un èxit en aquest aspecte.
Alguns participants demanaven un referèndum per poder expressar la seva espanyolitat, altres més fidels a la ideologia falangista propugnaven que Catalunya era dEspanya i que la separació era un concepte inconcebible, com proclamaven els conservadors fa un segle sobre el divorci o el sufragi universal. Curiós va ser però que lorganització no entrés en aquest tema. Independentment de si volen ser espanyols o que Catalunya estigui o sigui dEspanya, tenen dret els catalans a opinar al respecte?. Com si la democràcia fos irrellevant, aquest tema no es va mencionar.
Però segurament la informació més important era quina quantitat sortiria al carrer.
A l11S, la guàrdia urbana va xifrar en 1.500.000 els ciutadans, lANC en 2.000.000 i 600.000 segons la subdelegació del govern. Sincerament, amb el col·lapse que hi havia, no sabria diferenciar una manifestació de 200.000 duna de 2.000.000 milions. I costa creure que la policia pugui fer un cens daquesta magnitud, i en principi encara menys que ho pugui fer lANC. Però en aquest cas va passar una cosa interessant. El 30 de setembre la Vanguardia va publicar una enquesta on entre altres preguntes es demanava si shavia anat a la manifestació.
Hi ha un avantatge al preguntar sobre un fet ja realitzat: la gent menteix menys. A les enquestes sempre hi ha gent que diu que anirà a votar...i després no ho fa, o que votarà a un partit, però després canvia dopció. En canvi després dunes eleccions les enquestes són més fiables. Fiables per a què, si ja sabem exactament el que ha passat?. Doncs fiables per saber si la gent que ha votat tal partit o shan abstingut són més joves, més rics o més catòlics que la resta.
Així que vaig trobar molt interessant lenquesta publicada a la Vanguardia el passat 30 de setembre on el 33% dels enquestats afirmaven haver anat a la manifestació. Si això ho traslladem a les 7.500.000 persones que viuen a Catalunya a mi em dóna 2.475.000 ciutadans. És a dir que si abans pensava que ves a saber quants érem ara hi ha dades objectives per pensar que érem més de 2 milions. Hi havia un altre grup, els que els hauria agradat anar: 30,5%, 2.287.000 ciutadans. Finalment hi havia els que no hi van anar: 36,5%, 2.737.500. Algú no hi pot anar perquè tot i estar a favor del lema, no li agradi manifestar-se, o perquè no li interessi el tema, o perquè hi estigui en desacord. Però quedem-nos amb els més de dos milions de persones que si que van anar a la manifestació. Evidentment són molts, però no tota Catalunya, així que la curiositat respecte a la del 12-O era evident.
La guàrdia urbana la va xifrar en 6.000 persones. Jo ho vaig veure per la tele, i evidentment hi havia menys gent que en la típica manifestació dun onze de setembre que les autoritats xifraven en poc més de 10.000 persones.
Així la pregunta que em vaig jo és: on era la resta de gent?. Perquè evidentment ni que la independència guanyi per golejada, ningú es pot creure que només siguin els 6.000 si hi eren-, 60.000 segons la subdelegació del Gobierno, 100.000 segons els organitzadors. Si les enquestes no fallen, i no poden fallar tant, un 20% de la població votaria en contra dun possible referèndum, 1.000.000 de votants si hi anessin tots.
Així doncs, perquè només es manifesten 6.000?. Potser perquè no els ve de gust anar amb els falangistes?. Perquè els fa vergonya defensar un estat del qual nestan enamorats però que saben que els maltracta i els roba?. Potser perquè pensen que no cal anar-hi i que Catalunya mai serà independent?. Ves a saber, fa 3 anys més dun 20% volia la independència i a la mani de l11 de setembre eren 4 gats, o 20.000.
Sigui com sigui, en una democràcia, el que importa és el vot. I la manifestació de debò serà el 25N. Hi haurà 3 blocs. Els que volen que la gent es pugui expressar (CiU, ERC, ICV i SI), i els que aixequen les taules de la llei per impedir la democràcia (PP, Cs). Pel mig el PSC . Ara sembla estrany que a començaments dels 70s a Suïssa les dones no poguessin votar. Per alguns els sembla normal que Catalunya no pugui decidir. El 25N sha de guanyar per golejada.
Però si els independentistes varem tenir la nostra gran manifestació, la més gran vista mai a les Espanyes, els contraris bé tenien el seu dret a tenir la seva. I lesperava amb interès, com molta gent. De fet a molta més gent li va interessar, sent la notícia més vista als diaris digitals -341.378 visites a la Vanguardia-, cent cop més que la resta de notícies, que de fet parlaven de coses similars: ball de xifres de la manifestació, la pregunta dArtur Mas proposada pel referèndum, o la sentència del TS anul·lant una convocatòria doposicions a la Generalitat per demanar saber català. Ja hi veieu, al poble aquest temes no els interessen.
Amb tres coses com a mínim shavia de comparar la manifestació: amb el seu tarannà pacífic, amb la seva voluntat democràtica i amb el nombre de persones. A part dun incident dun ultra, i dun autoanomenat antifeixista contra una família, lúnic pecat de la qual era caminar tranquil·lament amb una rojigualda. La manifestació que tenia el suport de liberals i falangistes va ser un èxit en aquest aspecte.
Alguns participants demanaven un referèndum per poder expressar la seva espanyolitat, altres més fidels a la ideologia falangista propugnaven que Catalunya era dEspanya i que la separació era un concepte inconcebible, com proclamaven els conservadors fa un segle sobre el divorci o el sufragi universal. Curiós va ser però que lorganització no entrés en aquest tema. Independentment de si volen ser espanyols o que Catalunya estigui o sigui dEspanya, tenen dret els catalans a opinar al respecte?. Com si la democràcia fos irrellevant, aquest tema no es va mencionar.
Però segurament la informació més important era quina quantitat sortiria al carrer.
A l11S, la guàrdia urbana va xifrar en 1.500.000 els ciutadans, lANC en 2.000.000 i 600.000 segons la subdelegació del govern. Sincerament, amb el col·lapse que hi havia, no sabria diferenciar una manifestació de 200.000 duna de 2.000.000 milions. I costa creure que la policia pugui fer un cens daquesta magnitud, i en principi encara menys que ho pugui fer lANC. Però en aquest cas va passar una cosa interessant. El 30 de setembre la Vanguardia va publicar una enquesta on entre altres preguntes es demanava si shavia anat a la manifestació.
Hi ha un avantatge al preguntar sobre un fet ja realitzat: la gent menteix menys. A les enquestes sempre hi ha gent que diu que anirà a votar...i després no ho fa, o que votarà a un partit, però després canvia dopció. En canvi després dunes eleccions les enquestes són més fiables. Fiables per a què, si ja sabem exactament el que ha passat?. Doncs fiables per saber si la gent que ha votat tal partit o shan abstingut són més joves, més rics o més catòlics que la resta.
Així que vaig trobar molt interessant lenquesta publicada a la Vanguardia el passat 30 de setembre on el 33% dels enquestats afirmaven haver anat a la manifestació. Si això ho traslladem a les 7.500.000 persones que viuen a Catalunya a mi em dóna 2.475.000 ciutadans. És a dir que si abans pensava que ves a saber quants érem ara hi ha dades objectives per pensar que érem més de 2 milions. Hi havia un altre grup, els que els hauria agradat anar: 30,5%, 2.287.000 ciutadans. Finalment hi havia els que no hi van anar: 36,5%, 2.737.500. Algú no hi pot anar perquè tot i estar a favor del lema, no li agradi manifestar-se, o perquè no li interessi el tema, o perquè hi estigui en desacord. Però quedem-nos amb els més de dos milions de persones que si que van anar a la manifestació. Evidentment són molts, però no tota Catalunya, així que la curiositat respecte a la del 12-O era evident.
La guàrdia urbana la va xifrar en 6.000 persones. Jo ho vaig veure per la tele, i evidentment hi havia menys gent que en la típica manifestació dun onze de setembre que les autoritats xifraven en poc més de 10.000 persones.
Així la pregunta que em vaig jo és: on era la resta de gent?. Perquè evidentment ni que la independència guanyi per golejada, ningú es pot creure que només siguin els 6.000 si hi eren-, 60.000 segons la subdelegació del Gobierno, 100.000 segons els organitzadors. Si les enquestes no fallen, i no poden fallar tant, un 20% de la població votaria en contra dun possible referèndum, 1.000.000 de votants si hi anessin tots.
Així doncs, perquè només es manifesten 6.000?. Potser perquè no els ve de gust anar amb els falangistes?. Perquè els fa vergonya defensar un estat del qual nestan enamorats però que saben que els maltracta i els roba?. Potser perquè pensen que no cal anar-hi i que Catalunya mai serà independent?. Ves a saber, fa 3 anys més dun 20% volia la independència i a la mani de l11 de setembre eren 4 gats, o 20.000.
Sigui com sigui, en una democràcia, el que importa és el vot. I la manifestació de debò serà el 25N. Hi haurà 3 blocs. Els que volen que la gent es pugui expressar (CiU, ERC, ICV i SI), i els que aixequen les taules de la llei per impedir la democràcia (PP, Cs). Pel mig el PSC . Ara sembla estrany que a començaments dels 70s a Suïssa les dones no poguessin votar. Per alguns els sembla normal que Catalunya no pugui decidir. El 25N sha de guanyar per golejada.