Cambrils, comunicació global
Aquest títol rimbombant és el de la petita xerrada que amb motiu de la inauguració de la reinstal·lació de lexposició de la Revista vaig adreçar als que van assitir a lacte. Crec que és un lema una mica pretenciós per fer-ne una tesi doctoral, però la meva intenció no era aquesta sinó posar sobre la taula el futur sobre la comunicació a Cambrils.
El meu principal argument és que en un món tan globalitzat i tan complex com el nostre hi ha espai, hi ha forat i també mercat per als mitjans locals.
LInternet i la societat de la informació ho han fet tot més fàcil. Un bon exemple a casa nostra és la iniciativa de Ràdio Cambrils de penjar els seus informatius a la xarxa i així els de fora, però també els de casa, hi puguem tenir accés quan vulguem. Ledició digital de la Revista, amb canvis i millores imminents, és també un altre element daquest nou espai comunicacional cambrilenc, com també ho són altres webs locals com la del temps del Joan Carles Pallejà.
Però al marge del digital, a Cambrils encara ens queda camí per recórrer en altres camps de la comunicació. Laudiovisual és un terreny en el qual el nostre poble encara no hi ha entrat. És el moment de començar a obrir el debat sobre la conveniència o no duna televisió local. Jo mateix no tinc un criteri fixat i tancat sobre el tema, però crec sincerament que no podem tardar a abordar-lo.
Lúltim capítol del meu repàs el vaig dedicar a la premsa escrita per constatar que la Revista, amb un equip cada cop més professionalitzat al capdavant, ha de reflexionar, com ho fa de tant en tant, sobre les seves possibilitats de futur, sobretot la dincrementar la seva periodicitat, és a dir passar a ser una publicació quinzenal o fins i tot setmanal. És un debat difícil i una decisió complicada i compromesa, però Cambrils comença a ser una població que tant des del punt de vista informatiu com del publicitari ofereix possibilitats per disposar dalguna publicació daquesta mena. És una decisió delicada i que requereix també una estructura empresarial forta i adequada que cal anar teixint amb temps; per tant, crec que no hi ha pressa.
La fanalada escrita no pot recollir fil per randa el que vaig dir oralment a la Cèpal, però entre els exemples que vaig posar per constatar la importància de les notícies locals, al mateix nivell que les de la resta del món (Bagdad-Cambrils), hi ha que als cambrilencs ens interessen molt les enganxades al Congrés o al Parlament, però també les picabaralles a la casa de la vila. Els pressupostos de lEstat o de la Generalitat ens preocupen, però també si lAjuntament apuja la brossa o lIBI.
Són només unes pinzellades, una fanalada de les meves, que espero que animin un debat serè i tranquil sobre la comunicació a Cambrils.
El meu principal argument és que en un món tan globalitzat i tan complex com el nostre hi ha espai, hi ha forat i també mercat per als mitjans locals.
LInternet i la societat de la informació ho han fet tot més fàcil. Un bon exemple a casa nostra és la iniciativa de Ràdio Cambrils de penjar els seus informatius a la xarxa i així els de fora, però també els de casa, hi puguem tenir accés quan vulguem. Ledició digital de la Revista, amb canvis i millores imminents, és també un altre element daquest nou espai comunicacional cambrilenc, com també ho són altres webs locals com la del temps del Joan Carles Pallejà.
Però al marge del digital, a Cambrils encara ens queda camí per recórrer en altres camps de la comunicació. Laudiovisual és un terreny en el qual el nostre poble encara no hi ha entrat. És el moment de començar a obrir el debat sobre la conveniència o no duna televisió local. Jo mateix no tinc un criteri fixat i tancat sobre el tema, però crec sincerament que no podem tardar a abordar-lo.
Lúltim capítol del meu repàs el vaig dedicar a la premsa escrita per constatar que la Revista, amb un equip cada cop més professionalitzat al capdavant, ha de reflexionar, com ho fa de tant en tant, sobre les seves possibilitats de futur, sobretot la dincrementar la seva periodicitat, és a dir passar a ser una publicació quinzenal o fins i tot setmanal. És un debat difícil i una decisió complicada i compromesa, però Cambrils comença a ser una població que tant des del punt de vista informatiu com del publicitari ofereix possibilitats per disposar dalguna publicació daquesta mena. És una decisió delicada i que requereix també una estructura empresarial forta i adequada que cal anar teixint amb temps; per tant, crec que no hi ha pressa.
La fanalada escrita no pot recollir fil per randa el que vaig dir oralment a la Cèpal, però entre els exemples que vaig posar per constatar la importància de les notícies locals, al mateix nivell que les de la resta del món (Bagdad-Cambrils), hi ha que als cambrilencs ens interessen molt les enganxades al Congrés o al Parlament, però també les picabaralles a la casa de la vila. Els pressupostos de lEstat o de la Generalitat ens preocupen, però també si lAjuntament apuja la brossa o lIBI.
Són només unes pinzellades, una fanalada de les meves, que espero que animin un debat serè i tranquil sobre la comunicació a Cambrils.