1Q84
Haruki Murakami és un afamat escriptor de novel·les, algunes d'elles oníriques, en les que el tema principal, normalment, és la soledat i la pèrdua de l'amor. I en aquesta novel·la, encara que s'allunya d'una historia normal, els temes principals es repeteixen. De Murakami m'he llegit, a part del mencionat d'avui, i la seva segona part, Tokyo blues (norewigian wood), i en les tres obres veiem els mateixos defectes i les mateixes virtuts.
Personalment, encara que el seu estil d'escriptura no sigui àgil ni enganxi d'una forma exagerada com pot fer un dels molts llibres que existeixen, em va agradar força el Tokyo blues per la depressió, el món tan trist i el passotisme del seu protagonista respecte tot el que li rodeja, només es concentra en el seu propi món i en els seus sentiments.
En canvi, en aquest 1Q84, tenim dos protagonistes connectats per un fil molt fi que s'anirà fent cada vegada més gran a mesura que avancem en la història. Un d'aquests és Aomame, massatgista i professora de gimnàstica, i l'altre és Tengo, professor de matemàtiques. Però els dos amaguen secrets: Aomame és una assassina i Tengo està reescrivint una novel·la tan enigmàtica com la seva jove autora.
La història en sí mateixa és força interessant, ja què els seus dos protagonistes estan perduts en la seva vida, l'any 1984 (en japonès la lletra Q es pronuncia igual que el número nou), i poc a poc, aniran entrant en el món de 1Q84.
Un dels principals defectes de Murakami és el seu empeny en demostrar que en sap sobre la cultura d'Occident. I en les tres novel·les que he llegit no para de fer referències bastant senzilles i evidents sobre la nostra cultura que ja coneixem, i en canvi a la d'Orient en fa molt poques.
En definitiva, és un bon llibre per llegir només per la manera com planteja la història i la primera part no defrauda gens. La segona és un bon llibre que no arriba a l'altura del primer. I el tercer dintre de poc, es podrà veure com és.
Personalment, encara que el seu estil d'escriptura no sigui àgil ni enganxi d'una forma exagerada com pot fer un dels molts llibres que existeixen, em va agradar força el Tokyo blues per la depressió, el món tan trist i el passotisme del seu protagonista respecte tot el que li rodeja, només es concentra en el seu propi món i en els seus sentiments.
En canvi, en aquest 1Q84, tenim dos protagonistes connectats per un fil molt fi que s'anirà fent cada vegada més gran a mesura que avancem en la història. Un d'aquests és Aomame, massatgista i professora de gimnàstica, i l'altre és Tengo, professor de matemàtiques. Però els dos amaguen secrets: Aomame és una assassina i Tengo està reescrivint una novel·la tan enigmàtica com la seva jove autora.
La història en sí mateixa és força interessant, ja què els seus dos protagonistes estan perduts en la seva vida, l'any 1984 (en japonès la lletra Q es pronuncia igual que el número nou), i poc a poc, aniran entrant en el món de 1Q84.
Un dels principals defectes de Murakami és el seu empeny en demostrar que en sap sobre la cultura d'Occident. I en les tres novel·les que he llegit no para de fer referències bastant senzilles i evidents sobre la nostra cultura que ja coneixem, i en canvi a la d'Orient en fa molt poques.
En definitiva, és un bon llibre per llegir només per la manera com planteja la història i la primera part no defrauda gens. La segona és un bon llibre que no arriba a l'altura del primer. I el tercer dintre de poc, es podrà veure com és.