Opinió

Entre Argo i Outrage

Aquesta setmana tenim vàries estrenes i per mi en destaquen dues, l'una que no passarà inadvertida i una altra que sí. Gràcies al Ministerio de Incultura, o de qui sigui que compri els drets de pel·lícules per a que arribin aquí, s'estrena una que no només és va fer fa dos anys, sinó que ja ha sortit la seva segona part; parlo de Outrage, de Takeshi Kitano. L'altre, Ben Affleck, que ha tornat a la direcció, d'on tots agrairíem que s'hi quedés, tenim Argo. També n'hi ha altres que poden ser interesants com Ruby Spark, dels creadors de Little Miss Sunshine, i La pequeña Venecia (Shun li y el poeta).
Molt probablement guanyi, i per molt, Ben Affleck i es segueixi anant a veure Looper, estrenada la setmana passada, quedant a l'oblit les petites pel·lícules que, pot ser no seran obres mestres, però d'un estil diferent i obrint portes a nous cinemes.
Kitano és caracteritza pel seu estil en les pel·lícules sobre la yakuza, la mafia japonesa, i de com pots veure aquestes històries com si els mafiosos siguin samurais amb el lirisme que desprèn la seva direcció. En Outrage no hi ha poesia visual, però un Kitano que està en bona forma per seguir dirigint i actuant.
En Argo tenim a Ben Affleck, que hauria de estar sempre darrera les càmeres, en una història real sobre el rescat d'uns diplomàtics en forma de rodatge d'una pel·lícula. En aquest cas, la realitat supera a la ficció. El director aconsegueix crear un bon thriller amb uns actors que saben com donar credibilitat als seus personatges.
A La pequeña Venecia (Shun li y el poeta) tenim a un Shun Li, una xinesa que treballa als afores de Roma que intenta legalitzar la seva situació i portar-se a la seva filla. És traslladada a un poble a prop de Venècia i allí coneix a un pescador conegut com “el poeta”. Aquí comença el silenciós xoc cultural i la societat mirarà malament aquesta relació.
Aquesta setmana tenim pel·lícules per veure, normalment diem “no fan res bo al cine”, per fi tenim més d'una interessant pel·lícula per veure.