Qualitat turística
Acabo descoltar el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, que diu que shan acabat les urbanitzacions disfressades de camps de golf i que si de veritat falten forats on posar la piloteta és molt millor ampliar els camps que ja existeixen actualment que no fer-ne de nous. Daltra banda, aquests dies hem tornat a sentir opinions sobre què es pot fer per augmentar la qualitat del nostre turisme: que si augmentar la capacitat de les autopistes, que si fer més pàrquings, que si programar excursions culturals, etc.
Un any més, doncs, ha ressuscitat letern debat sobre la necessitat de superar una oferta turística basada, des del mateix moment de la seva creació, als anys seixanta, en el sol i la platja, que, afortunadament, no falten en aquesta part de la Mediterrània. Almenys, i amb permís del canvi climàtic, no falta el sol, perquè la platja, entre els corrents provocats pels ports i les noves urbanitzacions de primera línia, ens lestem carregant de mica en mica.
La pregunta és si es pot tenir al mateix temps un turisme massificat, com el que fa dècades que tenim a Cambrils i a la resta de la Costa Daurada i del litoral català, i un turisme delit, selectiu i amb un elevat nivell adquisitiu. Particularment, tinc la impressió que una cosa no lliga amb laltra.
És turisme de qualitat haver de baixar a la platja a les vuit del matí a deixar estesa la tovallola o clavat el parasol si a migdia vols que la família estigui a prop de laigua? És turisme de qualitat els bassals pudents que laigua de les dutxes de la platja, si funcionen, forma al mig de la sorra? És turisme de qualitat els preus abusius i el servei deficient o directament inexistent duna part dels establiments hostalers de casa nostra?
Ja se sap que tot no es pot tenir, i tanmateix els nostres empresaris turístics no paren de dir que ho volen tot: volen les terrasses ben plenes i, al mateix temps, un raconet de la terrassa amb uns clients esplèndids. I aquest miracle arribarà, a més, sense invertir ni un euro en millorar el local ni el servei. I, naturalment, sense renunciar gens ni mica als extraordinaris beneficis a què aquests empresaris shan acostumat durant les tres o quatre dècades de vaques grasses. Ja comprendreu que no parlo per tothom, perquè de gent que fa les coses bé nhi ha un grapat, però sincerament penso que encara nhi ha més dels que no mereixen que sels digui que són professionals del turisme. És ser un bon empresari turístic tenir oberta la parada (botiga, bar, etc) sis mesets a lany i amb el que doni el negoci, després de pagar un lloguer astronòmic, pretendre viure sense moure un dit els altres sis mesos, fer un viatge al Carib i, com no, canviar el cotxe cada dues temporades? Quants en coneixeu daquest estil?
Després de tants anys de munyir el turisme de masses hem arribat a un punt en què no ens queda més remei que anar posant pedaços perquè no sens mori la vaca, però, francament, la gallina dels ous dor difícilment farà parada i fonda a prop nostre. O hi ha algú disposat a sacrificar la vaca?
Un any més, doncs, ha ressuscitat letern debat sobre la necessitat de superar una oferta turística basada, des del mateix moment de la seva creació, als anys seixanta, en el sol i la platja, que, afortunadament, no falten en aquesta part de la Mediterrània. Almenys, i amb permís del canvi climàtic, no falta el sol, perquè la platja, entre els corrents provocats pels ports i les noves urbanitzacions de primera línia, ens lestem carregant de mica en mica.
La pregunta és si es pot tenir al mateix temps un turisme massificat, com el que fa dècades que tenim a Cambrils i a la resta de la Costa Daurada i del litoral català, i un turisme delit, selectiu i amb un elevat nivell adquisitiu. Particularment, tinc la impressió que una cosa no lliga amb laltra.
És turisme de qualitat haver de baixar a la platja a les vuit del matí a deixar estesa la tovallola o clavat el parasol si a migdia vols que la família estigui a prop de laigua? És turisme de qualitat els bassals pudents que laigua de les dutxes de la platja, si funcionen, forma al mig de la sorra? És turisme de qualitat els preus abusius i el servei deficient o directament inexistent duna part dels establiments hostalers de casa nostra?
Ja se sap que tot no es pot tenir, i tanmateix els nostres empresaris turístics no paren de dir que ho volen tot: volen les terrasses ben plenes i, al mateix temps, un raconet de la terrassa amb uns clients esplèndids. I aquest miracle arribarà, a més, sense invertir ni un euro en millorar el local ni el servei. I, naturalment, sense renunciar gens ni mica als extraordinaris beneficis a què aquests empresaris shan acostumat durant les tres o quatre dècades de vaques grasses. Ja comprendreu que no parlo per tothom, perquè de gent que fa les coses bé nhi ha un grapat, però sincerament penso que encara nhi ha més dels que no mereixen que sels digui que són professionals del turisme. És ser un bon empresari turístic tenir oberta la parada (botiga, bar, etc) sis mesets a lany i amb el que doni el negoci, després de pagar un lloguer astronòmic, pretendre viure sense moure un dit els altres sis mesos, fer un viatge al Carib i, com no, canviar el cotxe cada dues temporades? Quants en coneixeu daquest estil?
Després de tants anys de munyir el turisme de masses hem arribat a un punt en què no ens queda més remei que anar posant pedaços perquè no sens mori la vaca, però, francament, la gallina dels ous dor difícilment farà parada i fonda a prop nostre. O hi ha algú disposat a sacrificar la vaca?