Opinió

Skyfall

Per Halloween s’ha estrenat la nova pel·lícula sobre l’espia més famós del cinema des que va aparèixer  Sean Connery, el James Bond més estimat pels fans de la saga de l’espia britànic. I ara tenim una de les pel·lícules més obscures amb una tècnica cinematogràfica més elevada que les anteriors entregues gràcies al director Sam Mendes (American Beauty) que sense ell hauria sigut molt diferent.
En Skyfall la lleialtat de James Bond a M es veurà posada a prova quan el passat d’ella vingui a turmentar-la. Mentre, l’M16  serà atacada i 007 haurà de parar el mortal perill que representa Silva, el dolent d’aquesta entrega que és el nostre actor Javier Bardem amb un perruquí ros que farà una immensa por a 007, a tots els espectadors, i a tot aquell que es fiqui en mig dels seus plans. Sincerament, fa una bona actuació, però a mi no em va acabar de fer el pes. En canvi, Judi Dench fa la millor aparició de la saga Bond de tal forma que les noves “chica Bond” queden un mica de banda.  I Daniel Craig, el Bond modern del segle XXI, està com sempre.
Aquesta nova pel·lícula fa un nou punt de vista més obscur, encara que no està a la altura de Casino Royal i el seu guió ple de moments i frases memorables “¿Tengo cara de que me importe?”; entreté les dues hores i vint minuts que dura tota la cinta. Als amants de James Bond els hi agradarà i als que no, passaran una estona entretinguda.
Finalment, dir que la taquilla de la setmana anterior el número 1 el segueix encapçalant Lo imposible, la nova pel·lícula “espanyola” (tan espanyola com jo de txetxè; amb actors estrangers, diners americans, i explicant la historia d’un tsunami asiàtic) que plagia bastant l’estil d’una pel·lícula americana, una molt americana que no se la creu ningú i no perquè no hagi passat la història, sinó per com està feta.